Meritxell Serret s'ha lliurat a la justícia. Com el 2 de novembre del 2017 va fer bona part del Govern de la Generalitat que no havia marxat a l'exili. En aquell moment, però, cap dels consellers sabia què els podien imputar, quins delictes podrien caure, i per tant, quants anys de presó comportava tot plegat. No preveien entrar-hi per complir la totalitat de la condemna.

El cas de Serret és diferent. Ja sap els delictes que se li imputen i quines penes comporten. Amb aquest petit avantatge va plantejar la seva tornada a Catalunya després de més de 3 anys a Brussel·les, on ha exercit de delegada del Govern. Ni tant sols la seva família sabia que tornava. Només mitja dotzena de persones al partit n'eren coneixedores.

La mateixa Serret admet que la decisió es va prendre fa pocs dies i posà “l'operació en marxa" que l'ha portat a l'escó del Parlament de Catalunya aquest divendres, durant la constitució de la segona institució del país.

Meritxell serret parlament - acn

Serret a la constitució del Parlament / ACN

Carles Puigdemont, Toni Comín, Lluís Puig i Clara Ponsatí se'n van assabentar quan es va fer pública la seva tornada, aquest dijous a mig matí. Han apuntat que Serret no estava en l'estratègia de l'exili. "Quina estratègia?" es preguntava Serret aquest divendres en una entrevista al Matí de Catalunya Ràdio amb Laura Rosel. "Jo estava a l'exili", va concloure. És veritat que Meritxell Serret ha estat molt més invisible que la resta d'exiliats. I que no formava part del Consell de la República. També és cert que els seus delictes no es poden comparar als de la resta d'exiliats. El seu cas és com el de Carles Mundó, Meritxell Borràs o, fins i tot, Santi Vila. Ells tres estan inhabilitats, però no han estat condemnats a presó.

metirxell serret tribunal supremo acn

Meritxell Serret sortint del Tribunal Suprem / ACN

Dijous Serret va entrar i sortir del Tribunal Suprem en una imatge inèdita. Les mirades es van tornar a girar cap a la porta de l'alt tribunal al carrer Marqués de la Ensenada, per la qual van entrar els acusats del procés durant pràcticament un any.

Via lliure per Serret

Pablo Llarena ha deixat via lliure per Meritxell Serret. No ha cursat cap ordre de detenció i tampoc ha activat els tràmits per a la seva extradició.

Els moviments del jutge de la setmana passada només feien referència a Puigdemont, Comín, Puig i Ponsatí. El magistrat va afegir Marta Rovira. Es guiava pels delictes, específicament la rebel·lió del que els acusa. Serret, per la seva banda, està acusada de sedició i malversació. De fet, Llarena no la inclou ni a les preguntes que fa al Tribunal de Justícia de la Unió Europea per fixar els termes en que ha de demanar l'ordre de detenció de la resta d'exiliats, per tal que no li bloquegin per tercer cop.

Meritxell Serret està acusada de desobediència, un delicte que no comporta pena de presó, i de malversació. Tanmateix, el jutge instructor Pablo Llarena no ha fet cap tràmit per a la ordre de detenció sobre aquest darrer delicte, que sí que comporta penes de presó. De fet, en el sumari no s'acredita aquest delicte, no es demostra que Meritxell Serret, des de la Conselleria d'Agricultura, utilitzés fons públics per a finançar el referèndum de l'1-O.

Mundó, Borràs i Vila, també estaven acusats d'aquest delicte, però la sentència, finalment, no el recull i només els condemna per desobediència. Això explica la reacció de Llarena amb el cas Serret i la relativa tranquil·litat amb la qual Meritxell Serret ha posat els peus a Espanya. No s'havia cursat contra ella cap ordre europea de detenció després de la sentència del 14 d'octubre de el 2019. Existia, però, una ordre nacional de detenció per presa de declaració i continuar el procediment contra ella. La pena prevista per al delicte de desobediència és de multa i inhabilitació per a ocupació o càrrec públic de fins a dos anys.

Començar de zero

La decisió del magistrat Pablo Llarena de deixar en llibertat provisional a Serret, deixa sense efecte l'ordre de crida i cerca sobre ella i la situació de rebel·lió de l'exconsellera pel que fa a la continuació de les actuacions d'acord amb Dret, segons el Tribunal Suprem.

El cas comença de zero per a Serret. Llarena la cita a declarar el proper 8 d'abril. Haurà de comparèixer davant la Fiscalia i totes les parts personades, per respondre sobre els delictes de malversació i desobediència.

Llarena, però, la vol tenir controlada. Ha d'estar localitzable, per això ha hagut d'acreditar domicili i telèfon. També haurà de comparèixer davant el jutge quan la citi, amb l'advertència que qualsevol incompliment de les obligacions comportaria la modificació de la seva situació personal.

Després de la seva declaració i de resoldre la instrucció, pel que fa al seu cas Serret haurà de seure al banc dels acusats, com ho van fer la resta de membres del Govern, en un judici al Tribunal Suprem que podria acabar amb una sentència molt similar a la de Mundó i Borràs: 1 any i 8 mesos d'inhabilitació i una multa de 60.000 euros.

En el transcurs de la instrucció veurem què acaben demanant la Fiscalia i l'advocacia de l'Estat. 

També cal veure com avança el procés de Puigdemont, Comín, Puig, Ponsatí i Rovira. Si tira endavant l'extradició que pretén Llarena, hi haurà un nou judici. I en funció dels temps judicials, Serret podria acabar al banc dels acusats amb la resta d'exiliats. 

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat