L'activista Òscar Campos, la CUP, Òmnium Cultural, l'Associació Ateneu Popular de Girona, l'Associació No al Racisme de Girona i Salt, i la Federació d'Entitats Socioculturals de Salt han presentat un recurs d'empara davant del Tribunal Constitucional (TC) contra la decisió judicial d'inadmetre la querella que van interposar contra María Isern, l'agent del Cos Nacional de la Policia que es va infiltrar en el moviment independentista i social de Girona. El recurs sol·licita l'empara constitucional per la decisió de la justícia espanyola de "no investigar" l'actuació de l'agent infiltrada.
L'agent policial va adoptar una identitat falsa per "guanyar-se la confiança" d'Òscar Campos i va establir-hi una relació sentimental per tenir accés a informació d’espais, entitats i formacions, i controlar-ne les activitats i el dia a dia. Les entitats consideren que Marí Isern va "cosificar" Campos convertint-lo en un "simple instrument" per aconseguir els seus objectius. L'agent no hauria aconseguit l'accés a la informació si s'hagués sabut que era policia, segons destaca el comunicat d'Òmnium Cultural anunciant la presentació del recurs.
Acció "inacceptable" i "aberrant"
El president d'Òmnium, Xavier Antich, ha qualificat d’“inacceptable” el fet que, més de dos anys després de la presentació de la querella, la justícia espanyola "continuï protegint les males pràctiques" de l’Estat contra l’independentisme i els moviments socials de base. Antich ha afirmat que infiltrar agents de policia en un moviment democràtic i pacífic "sense el més mínim indici de delicte ja és aberrant en si mateix". Però que la justícia, a sobre, es negui a investigar-ho és "intolerable" i una "vulneració flagrant" de drets fonamentals, com el dret a tutela judicial efectiva, del dret a la intimitat i a la vida privada, la integritat moral i els drets de participació i d’associació, tal com ha denunciat. Xavier Antich també ha lamentat que, en el cas de Campos, qui va ser treballador d’Òmnium, la situació és encara més “esgarrifosa” tant per les implicacions emocionals de l’engany com per la sospita i el trauma que ha generat.
La campanya d’infiltracions de la policia espanyola a organitzacions independentistes i moviments socials de base és "una estratègia més pròpia d’estats policials" i va més enllà del que permet la llei, asseguren les entitats que han presentat el recurs al Constitucional. El fet que s’hagin descobert altres casos similars als Països Catalans demostra, afegeixen, que és una "pràctica estructural" que compta amb l’aval del govern espanyol. “Infiltrar policies a moviments socials és il·legal i és una forma més d’espionatge contra la dissidència política que vulnera nombrosos drets fonamentals”, afirmen les entitats querellants. “Fer-ho a través de relacions íntimes és una altra forma de violència i d’abús” incompatibles amb els estàndards d’un estat democràtic. “I negar-se a investigar-ho és directament un atac a l’essència de la democràcia”, afegeixen.
Cop de porta de l'Audiència de Girona
L’Audiència de Girona va confirmar el 16 de desembre l'arxivament de la querella contra María Isern en considerar que, en tot moment, la relació amb Campos va ser “consentida” i que l’agent infiltrada simplement va “ometre” la seva identitat. De fet, la interlocutòria de l’Audiència assenyala que va ser Campos qui va generar el conflicte quan va decidir investigar la identitat de la seva parella per les sospites fonamentades que tenia. “La resolució impugnada responsabilitza la víctima d’haver patit els danys denunciats”, denuncien les entitats impulsores del recurs. Així mateix, en el recurs al Constitucional es denuncia que l’Audiència, sense haver practicat cap diligència d’investigació, “pressuposa” que les ordres rebudes per l’agent infiltrada justificaven cosificar Campos, una conclusió “arbitrària” perquè no se sap res sobre la seva missió i objectius precisament perquè no s’ha volgut investigar.
L'Audiència va concloure que no hi va haver ni delicte de tortures ni tampoc de revelació de secrets i destacava que la relació va ser "consentida" i que l'agent "no es va prevaldre de la seva condició de funcionari públic", sinó que tan sols "la va ometre". Igualment, subratllava que tan sols hi ha "sospites" que la policia "s'apoderés" d'informació reservada i que, en tot cas, no la va obtenir de manera "fraudulenta" precisament perquè era la parella de l'activista.