Repassant les portades dels principals diaris espanyols, especialment la premsa conservadora de Madrid, es constata que alguna cosa fa olor de podrit al PSOE, el partit majoritari del Govern d’Espanya, i que la trama que segons l’UCO dirigia Santos Cerdán ha obert la tapa de la claveguera que ha fet aflorar la pudor que s’ensumava des de feia setmanes. El secretari d’organització, el segon que cau, ja és un cadàver polític i Pedro Sánchez es resisteix a caure a la fosa oberta, però ningú es creu ja un president del govern d’Espanya cada cop més sol, que ahir pagava amb una cara de derrota, capcot i abatut —que és com el destaquen les fotografies de les portades—, mentre demanava perdó i disculpes un cop i un altre, però que es resisteix a deixar la cadira. Sánchez va dir tant com va callar, perquè la porqueria potser encara no ha surat tota. Però la seva credibilitat ha tocat fons, i per molts cops que demani perdó i disculpes “a la ciutadania” i “als militants i simpatitzants del PSOE”, les portades no s'empassen allò que va dir quan se li va demanar per un avançament electoral: “Això no va amb mi, va d’un projecte més necessari que és bo per al país i més necessari que mai”. La premsa generalista de Madrid ni oblida ni està disposada a perdonar, per molt que ho demani el president espanyol.
Sánchez va llançar als lleons Cerdán, l’últim comodí que li quedava, i ell mateix va ensorrar la presumpció d’innocència del secretari d'organització del PSOE abans que la justícia el pogués declarar culpable, quan el va obligar a dimitir de tots els seus càrrecs al partit i a entregar l’acta de diputat, però sobretot, quan va entonar el mea culpa i va demanar perdó tot dient que “no hauria d’haver confiat mai” en ell. La seva intenció d’obrir una auditoria externa en el partit i renovar la seva executiva federal és una tireta que no conté la sagnia que emana per la ferida oberta. L’oposició demana eleccions, Sumar, el seu company en l’executiu, reclama un “reinici de la legislatura”; els socis que el mantenen en el poder, com Junts, exigeixen una reunió per valorar la “viabilitat” d’esgotar la legislatura, mentre que ERC vol arribar fins al final i “fer net”.
Sánchez afronta la pitjor crisi des que va arribar a la Moncloa, assetjat pels escàndols polítics i judicials que esquitxen el seu entorn professional i familiar més pròxim, i Feijóo vol treure'n el màxim partit per convertir “el cas Santos Cerdán en el cas Sánchez”, un cas de corrupció definitiu que faci saltar la banca. Però Sánchez es va esforçar per delimitar la crisi a l’àmbit del partit per protegir el govern que presideix, el que no va aconseguir per molt perdó que demanés. El trio de la benzina de la premsa madrilenya va més enllà i destaca que el cas Cerdán amaga una trama de corrupció que afecta directament la caixa del partit i que pot ser la punta de l’iceberg d’un finançament il·legal. Així ho assegura La Razón, que titula “la caixa del PSOE salta al focus”, i destaca que l’UCO “destapa tripijocs en obres i obre la porta a investigar un finançament irregular a Ferraz”, i fa seva l’acusació de victimització que va fer Sánchez en una compareixença digna d’un Oscar.
El Mundo emfatitza al seu titular que “l’informe Cerdán destapa una trama ‘criminal’ en els 11 anys de Sánchez”, assegura que la mà dreta de Sánchez en el PSOE era el “cap” de l’organització delictiva, explica que la xarxa va operar a Navarra i que es va estendre per Espanya després de l’arribada dels socialistes al govern espanyol, també que influïen en els nomenaments del Ministeri i que fins i tot “ho van intentar amb Puente”. L’ABC parla directament de “corrupció i tupinada”, i també es fa ressò d’un dels àudios de Santos Cerdán en el que s’entén que va fer joc brut en les primàries (introduint dues paperetes en les urnes de manera fraudulenta) que van impulsar a Sánchez, a més del cobrament de comissions milionàries per obres públiques. El segon titular de la portada també resumeix la situació: “Sánchez es declara víctima i s’atrinxera: ni eleccions, ni crisi de govern (espanyol), ni moció”.
“La corrupció derroca Cerdán i Sánchez demana perdó”, titula El País en la seva portada, i subratlla l'impacte devastador de l'informe de la Guàrdia Civil sobre el secretari d’organització del PSOE, que l'acusa de gestionar almenys 620.000 euros en comissions, i com això deixa “molt tocat” Sánchez i complica la legislatura. L'ambient en la majoria que fa costat a l'Executiu és de funeral, i s'assenyala que la confiança mantinguda per Sánchez fins a l'últim minut en Cerdán l'afecta directament per la responsabilitat política. “Sánchez entrega Cerdán i prepara més canvis per evitar un final abrupte de la legislatura” o “vuit gravacions que fan trontollar el Govern” són altres titulars que trobem sobre el cas en el diari de Prisa.
A la premsa catalana també mana la monumental crisi del PSOE que afecta el govern espanyol i el futur de la legislatura. “La caiguda de Cerdán deixa Sánchez en l’aire”, titula El Periódico, que també destaca que les converses intervingudes destapen la implicació del secretari d’organització del PSOE en la trama d’Ábalos i Koldo, i que el president del govern insisteix a no convocar eleccions fins al 2027. La Vanguardia, per la seva part, ha escollit un titular pla, purament informatiu, sense gaire intenció política: “Sánchez destitueix Cerdán, però no convocarà eleccions”, mentre que l’ARA titula “Sánchez demana ‘perdó’ i intentarà resistir a la Moncloa”.
