L'ordre de detenció que ha dictat el jutge Pablo Llarena contra els exiliats catalans ha fet entrar el cas català per primer cop en l'agenda europea. La detenció del president Carles Puigdemont a Alemanya i la citació judicial de la consellera Clara Ponsatí a Escòcia han canviat l’escenari, i han enterrat definitivament que el procés sigui un simple afer intern espanyol. Ara hi ha més actors.

El diari britànic Financial Times, sempre atent als moviments de fons al continent, ha advertit d’aquest fet i ha recordat que ara el cas català ha passat, de ser un maldecap espanyol, a desembarcar al bell mig de l'escena internacional. I ho ha acabat fent a Alemanya, el país més gran de la UE, el vigia que sempre es mira amb esguard atònit el Sud, i al Regne Unit, precisament a Escòcia, que és el segon focus independentista d'Europa.

"Catalunya ha tornat al cor del debat europeu", ha indicat el Financial Times

El president Carles Puigdemont no havia aconseguit mai fins ara que el procés català deixés de considerar-se de forma tan clara un simple problema intern espanyol. Però l’arriscada aposta que ha fet “el govern dels jutges” (en paraules de Felipe González), en traslladar la discussió a Europa, ho ha començat a embastar. El globus mediàtic espanyol s'ha punxat a l'exterior, la promesa que feia d'una extradició exprés no s'ha produït i l'ha de revisar diàriament, i l'acusació a Espanya de caure en pràctiques autoritàries s'ha estès com una taca d'oli.

Si al final Alemanya no extradís Puigdemont, la victòria política del president seria rodona, perquè implicaria una desautorització de la primera potència europea a l'Estat espanyol acompanyada d'un aplaudiment internacional. I si el jutge Pablo Llarena ho intueix abans i opta per retirar l'euroordre com va fer l'any passat amb Bèlgica, donarà una clara mostra d'impotència davant l'àrbitre d'Europa. Si la via jurídica aconsegueix l'extradició l'haurà de fer amb un sobiranisme mobilitzat i que ha captat l'atenció mediàtica internacional.

Espanya envia en totes les opcions el senyal que no se'n surt sola, quan va prometre als seus socis comunitaris que acabaria amb el conflicte català a les eleccions de 21-D que havien de situar Inés Arrimadas a la presidència. 

The New York Times, el principal diari global, ho explica d'aquesta manera, literalment: Espanya no aconsegueix resoldre per si sola el conflicte de Catalunya. La vibració que emet La Moncloa a l'exterior és hores d'ara de debilitat i contradictòria.

"Espanya, incapaç de vèncer Catalunya a les urnes, porta la lluita a Europa", diu The New York Times

L’advocat alemany de Puigdemont, Wolfgang Schomburg, és conscient d’aquesta implicació geopolítica i pressiona directament al compromís democràtic de Berlín. Reclama al govern alemany que reconegui que no pot fer una extradició per delictes polítics i si guanya -des de Süddeutsche Zeitung a Der Spiegel passant pel diari econòmic Handelsblatt no ho descarten- significarà que l’àrbitre d’Europa desautoritza “el govern dels jutges”.

El cas Puigdemont va provocar el mateix diumenge de la detenció una reunió via telefònica de mig govern alemany, entre la ministra de Justícia, Katarina Barley, el ministre d'Afers Exteriors, Heiko Maas, el cap de la Cancelleria, Helge Braun, i Hans-Georg Engelke, secretari d'Estat del Ministeri de l'Interior. Van decidir neutralitat davant del procediment judicial, i que tampoc usarien el dret de veto sobre la decisió que prengui el Tribunal de Schleswig-Holstein. És una decisió a l'alt nivell que denota prudència extrema. 

El temps dirà què pot passar, però de moment la detenció de Puigdemont ja ha estat la que ha provocat més debat a Alemanya des de fa dècades i el ressò ha fet sortir els presos polítics catalans al Parlament de Westminster i al de Portugal. Le Monde ha publicat un manifest d'intel·lectuals francesos i italians demanant la posta en llibertat dels presos polítics. El sobiranisme ha començat a recollir simpaties en països que fins ara eren freds davant la reivindicació catalana.

Espanya ha perdut la batalla per evitar que es parli de "presos polítics" a nivell internacional, i la detenció de Puigdemont ha estat el ressort que ha activat mostres de solidaritat. Des d'eurodiputats escocesos tant de signe sobiranista com unionista, a 55 diputats flamencs. El degoteig va a l'alça i pot durar setmanes i setmanes.

Espanya arrisca molt portant la persecució judicial a Europa, perquè és una aposta de màxims i amb un cost elevat. Desferma la resposta internacional de solidaritat i aquesta va contra el relat oficial espanyol. Alguns observadors engagés, com el filòsof Fernando Savater i l'escriptor Arturo Perez Reverte, se'n comencen a queixar potser intuint la magnitud del que pot passar amb les accions "del govern dels jutges" i amb l'executiu espanyol arrecerat al seu darrere.

L’exministre d’Afers Exteriors, José Manuel García Margallo, advertia des de feia temps que el procés es decidiria a l'escena internacional i que calia afrontar-ho en aquest sentit. Però el president Mariano Rajoy no li va fer mai gaire cas, més enllà de suprimir el Diplocat i les delegacions catalanes amb el 155.

Ara tota l'aposta espanyola és que Alemanya extradeixi Puigdemont, però s'ha trobat que només ho pot aconseguir -i no és segur- pagant el preu de la internacionalització del procés. És la fórmula que ha tirat endavant el "govern dels jutges". Si l'extradició és denegada, o concedida per delictes menors, aquesta via haurà embarrancat. En tot cas, ja ha situat Catalunya definitivament al mapa.