Els presos polítics catalans: Oriol Junqueras, Jordi Turull, Raül Romeva, Joaquim Forn, Josep Rull, Dolors Bassa, Jordi Sànchez, Jordi Cuixart i Carme Forcadell, han fet pública una carta que, sota el títol ‘No tenim por’ defensen la gestió del Govern durant els atemptats del 17 d’agost a Barcelona i Cambrils i retreu la “manca de col·laboració de l’Estat i alguns dels seus organismes” durant l’operatiu del 17-A, en especial pel que fa a “l’estreta relació” entre l’imam de Ripoll, Abdelbaki es Satty i el CNI.

La carta, a la que ha tingut accés El Nacional.cat, destaca el paper dels Mossos d’Esquadra, de la Guàrdia Urbana i de la ciutadania i mostra la seva solidaritat amb les víctimes. Així mateix, el text apunta que el Govern era perfectament conscient “que un fet com aquest podia succeir i que calia estar preparats” però que “malgrat tots els esforços, va ser impossible detectar i evitar aquest atemptat”.

Tot i així, els presos polítics asseguren que “el 17 d’agost es va fer evident que Catalunya tenia una policia equiparable als millors cossos policials del món”, per afegir que “qui millor ho va entendre va ser la societat catalana”.

El text es tanca recordant que dies després es va poder veure “una imatge que simbolitzava la concòrdia i la pau social que tots nosaltres desitgem”, la del pare d’una de les víctimes abraçant-se a l’imam de Rubí. “Era la imatge de la reconciliació, del diàleg i la fraternitat, l’únic camí que entenem que pot acabar amb la intolerància, el frontisme i els conflictes”, conclou el text.

Text de la carta

No tenim por

Avui recordem les víctimes dels atemptats dels 17 d’agost de 2017. Recordem uns fets tràgics que van sacsejar el país i que van situar Barcelona, Cambrils, Alcanar, Ripoll i Subirats en el centre de l’atenció mundial. 

Amb aquest escrit volem recordar les víctimes mortals, els ferits i les seves famílies, i a totes les persones innocents que van patir les conseqüències de la intolerància i el fanatisme. 

També és un dia per recordar la ciutadania de Catalunya, els milers i milers de persones que van sortir al carrer per dir al món ‘No tinc por’. Una ciutadania que va decidir no doblegar-se davant la violència, que no va cedir a l’amenaça i que espontàniament va anar recuperant els carrers reconvertint-los en un espai de convivència. 

On unes hores abans hi havia mort, silenci i buidor, la gent va recuperar el carrer per fer-ne un espai de pau i llibertat. Un cop més, Barcelona i Catalunya van mostrar al món la seva cara més solidària, més cívica i més humana. 

Aquell dia vàrem rebre la solidaritat del món sencer. També és un bon moment per recordar la professionalitat i l’entrega dels servidors públics. Mossos d’Esquadra i resta de forces policials, Guàrdia Urbana, Serveis d’Emergències Mèdiques, Protecció Civil, Serveis Socials i tots els voluntaris que es van bolcar per ajudar en el que fes falta. 

El Govern i la Policia sabien (sabíem) que un fet com aquest podia succeir i que calia estar preparats. Altres ciutats com Madrid, París, Londres, Brussel·les, Nova York havien patit atacs jihadistes.

Des de l’any 2015, el nivell d’alerta terrorista a l’estat s’havia establert en un nivell de 4 sobre 5. La Policia de Catalunya destinava aleshores, un 35 per cent del seus efectius a la investigació i a la lluita antiterrorista. Es treballava en diferents programes per detectar i evitar aquests processos de radicalització. Malgrat tot aquests esforços va ser impossible detectar i evitar aquest atemptat. Aquest és, sens dubte, un dels principals reptes de futur que tenim com a país en el camp de la seguretat. Caldrà continuar treballant en la prevenció, en la detecció de la radicalització i en la construcció d’una societat integradora i respectuosa en la pluralitat de valors que la conformen. Només des d’un treball transversal i interdepartamental podrem assolir aquests objectius.

Ens podem sentir satisfets de la capacitat reactiva que van tenir els Mossos d’Esquadra, en coordinació amb la resta de forces de seguretat, i la col·laboració amb les policies locals. Els diferents operatius que es van activar des del moment que es va produir l’atemptat van permetre que al cap de cinc dies poguéssim donar per desactivada la cèl·lula terrorista. Això no és una casualitat, és el fruit de molts anys de treball, de creure fermament que la seguretat d’un país és un dels pilars que garanteixen la seva llibertat. Ens hem de remuntar uns quants anys enrere quan a diferència de la gran majoria de comunitats, Catalunya va creure en la necessitat de tenir un model propi de seguretat. Moltes promocions de policia i representants polítics hi han cregut i ho han fet possible. 

El 17 d’Agost es va fer evident que Catalunya tenia una policia equiparable als millors cossos policials del món

El 17 d’Agost es va fer evident que Catalunya tenia una policia equiparable als millors cossos policials del món. Qui millor ho va entendre va ser la societat catalana. Mai s’havia vist una comunió tan gran entre la policia i la ciutadania com en el decurs de suport a les víctimes que es van viure durant aquell agost. Mai el Cos de Mossos d’Esquadra i la Guàrdia Urbana de Barcelona han rebut un homenatge tan sentit. 

Els Mossos van fer una gran feina però volem denunciar la manca de col·laboració de l’estat i d’alguns dels seus organismes. No podem tancar els ulls davant la informació que ens arriba del sumari del 17 d’Agost i que evidencia l’estreta relació entre l’imam de Ripoll, el líder ideològic de l’atemptat, i el CNI. El respecte a les víctimes, el respecte a la ciutadania i a la transparència obliga l’estat espanyol a respondre a aquests interrogants i explicar la veritat. 

Per acabar, volem reiterar de nou el suport a les víctimes i les seves famílies. Pocs dies després de l’atemptat vàrem veure una imatge que simbolitzava la concòrdia i la pau social que tots nosaltres desitgem. És la imatge dels pares d’un dels nens morts a la Rambla, abraçant-se a l’imam de Rubí. Era la imatge de la reconciliació, del diàleg i la fraternitat, l’únic camí que entenem que pot acabar amb la intolerància, el frontisme i els conflictes. 

Dolors Bassa, Jordi Cuixart, Carme Forcadell, Joaquim Forn, Oriol Junqueras, Raül Romeva, Josep Rull, Jordi Sánchez i Jordi Turull