A través de les paraules del poeta valencià de principis del segle XX Miguel Hernández, el tinent d'alcalde de Barcelona, Jaume Asens, ha escrit una emotiva carta al president d'Òmnium Cultural, Jordi Cuixart. Una carta que pretén transmetre-li com d'"amarga" és la seva absència i com "ens crema la teva llunyania de murs", motiu pel qual li ha volgut fer saber que "com ajuntament no ens quedem de braços plegats".

Un home espera dins d'un pou sense remei,

tens, commocionat, amb l'orella aplicada.

Perquè un poble ha cridat, llibertat!, vola el cel.

I les presons volen

(Miguel Hernández, Les presons)

En l'escrit, publicat a ElDiario.es, Asens es lamenta que "des que els alts tribunals se sentin a sopar a la taula dels poderosos, són dolents temps per a la justícia", però prova d'animar Cuixart recordant-li "el que has estat i continues sent per a tots els que t'estranyem".

De fet, carrega contra la justícia espanyola per tractar-lo com ho ha fet perquè, li assegura, "sent com ets un militant pacifista disposat sempre a estendre la mà al proïsme, fins i tot als qui només ofereixen autoritarisme i roïndat, dol que t'associïn arbitràriament amb la violència".

La pols del franquisme

La carta és una barreja d'emocions entre afalacs i crítiques a la manera d'actuar de la justícia que, en teoria, hauria de ser completament independent del poder polític. "Aquí el feixisme mai no va ser derrotat i el poder es va construir sobre els seus fonaments", subratlla Asens, al mateix temps que aprofita per lamentar que, avui dia, "les togues dels qui ocupen la cúspide judicial no són, per aquesta raó, netes", sinó que "la pols del franquisme les embruta".

Recordant que ja són quatre els mesos que els dos Jordis porten tancats a la presó de Soto del Real, el tinent d'alcalde de Barcelona posa en relleu que aquest temps ha significat "suplici, càstig i revenja" cap a la seva persona i estimat demanar que es "recusin complicitats entre uns i d'altres" i, a més, que "es posi de relleu el que ens uneix per sobre del que ens separa".

Asens fa un repàs per les gestes de Cuixart per dir-lo que "et recordo ara en tots els moments viscuts" i, sobretot, que recorda el seu comiat el dia abans que la jutgessa Carmen Lamela el posés a presó provisional sense fiança, un comiat en què va ser el president d'Òmnium que va animar el tinent d'alcalde, fins i tot sabent "el perill al qual et dirigies".

Llibertat aliena

Un pres polític del segle XXI. Així recorda Asens a Cuixart que al costat dels altres líders independentistes empresonats "has lluitat tant per la llibertat aliena, has acabat perdent la teva" i mostra el seu dolor quan pensa a la figura del president d'Òmnium entre barrots "infames".

Precisament per això, li explica que "fa poc vam portar davant de la justícia la vulneració de drets humans de l'1-O i denunciem el succeït davant del Congrés dels Diputats o el Parlament europeu", així com que cada dia penja de la façana del consistori barceloní un llaç groc que recorda la seva absència.

Per tot això, li demana que quan passi pels moments de més davallada, pensi en els milers i milers de persones que l'esperen fora: "El teu captiveri és el nostre captiveri" perquè, subratlla, "ens van voler imposar censures vergonyants i el silenci per la força de la por". Però insisteix que "mai no podran arrabassar-nos és la dignitat de tornar a aixecar-nos per dir que som els qui som i exigir respecte pels nostres drets".

"No descansarem fins que tu i la resta torneu. No serem lliures fins i tot que vosaltres ho sigueu", acaba la carta.