La Ventafocs tenia fins a les dotze de la nit per tornar a casa abans que l'encanteri es desfés i la carrossa es convertís en carabassa. A les esquerres alternatives al PSOE els ha passat una cosa semblant. Tenien fins a la mitjanit de divendres per posar-se d'acord i presentar una candidatura unitària a les eleccions generals del 29 de novembre, però les campanades han arribat sense que es produís el miracle. Front Ampli i Podemos han fracassat en les negociacions i només concorreran junts al País Valencià i a les Canàries. A Madrid i Catalunya, on es reparteixen més escons, cadascú farà la guerra pel seu compte. L'esperança d'una candidatura capaç de reunir l'esquerra a l'esquerra del PSOE s'ha esvaït i el bloc progressista comença la cursa electoral amb una trencadissa que les portades d'aquest dissabte 17 d'octubre no dissimulen. El quiosc d'aquest dissabte dibuixa un panorama de fractures polítiques, tensions internacionals i conflictes judicials. Però el fil conductor de la jornada és el fracàs d'una unitat de les esquerres que havia de servir per afrontar amb més força les eleccions del 29N. La Ventafocs s'ha quedat sense carrossa abans de començar el ball. I la dreta es frega les mans veient com els seus adversaris arriben dividits a una cita electoral decisiva.
El País obre amb un contundent "Front Ampli i Podemos fracassen en la recerca d'una coalició", i adverteix que la manca d'acord deixa tocat el bloc progressista en l'inici de la campanya. La Vanguardia encara és més categòrica: "Els partits a l'esquerra del PSOE, incapaços d'anar units". La formació morada ha estat inflexible a Madrid i Catalunya, on Irene Montero competirà amb Emilio Delgado, candidat de Front Ampli, mentre que a Barcelona Gabriel Rufián i Ada Colau defensaran paperetes diferents, amb l'exalcaldessa com a candidata de Front Ampli a la presidència del govern espanyol, encara que es presenti al Congrés per Barcelona. L'únic consol és que el PSOE i les esquerres alternatives han aconseguit pactar candidatures conjuntes al Senat en una quarantena de províncies, una aliança que contrasta amb la divisió al Congrés.
Però hi ha un protagonista d'aquest fracàs que no ocupa els grans titulars: Gabriel Rufián. El dirigent republicà, que havia defensat amb insistència la necessitat de sumar les esquerres per frenar la dreta i l'extrema dreta, ha assumit personalment la derrota. El Punt Avui ho recull en un requadre amb un títol especialment expressiu: "La bola negra de Rufián". El republicà reconeix el fracàs i demana perdó per no haver sabut convèncer "els aparells" dels partits. Una confessió que resumeix les dificultats d'un projecte que ha topat amb les rivalitats i els interessos de les organitzacions. La carrossa s'ha convertit en carabassa i, de moment, ningú no sembla disposat a recuperar la vareta màgica.
Mínguez complica la precampanya de Sánchez
Però les esquerres alternatives no són les úniques que tenen problemes. Montse Mínguez, portaveu de l'executiva del PSOE i cap de llista del PSC per Lleida, ha dimitit de tots els càrrecs i ha renunciat a presentar-se a les eleccions arran de la polèmica pels negocis immobiliaris de la seva parella, que té una empresa amb una trentena de pisos de lloguer. La notícia és l'obertura de l'Ara i de l'ABC, que en fa una lectura política especialment agressiva: "Sánchez sacrifica a la portaveu del PSOE para tapar el fiasco en habitatge". El Mundo també carrega les tintes: "La hipocresia amb l'habitatge fulmina la portaveu del PSOE". La Vanguardia ho situa en un destacat de portada i subratlla que Mínguez ha plegat després de les crítiques rebudes. La dimissió arriba en un moment especialment incòmode per als socialistes, que han convertit l'habitatge en una de les grans banderes electorals. Mínguez assegura que marxa amb "la consciència tranquil·la", mentre que Pedro Sánchez lamenta que la fins ara portaveu hagi quedat "trencada" per la pressió rebuda. Per a la premsa conservadora, però, la contradicció entre el discurs socialista sobre els grans tenidors i els negocis de la parella de Mínguez és massa llaminera per deixar-la escapar.
Ceuta, el CNI i els retrets europeus a Sánchez
La crisi de Ceuta tampoc no abandona les portades. El País revela que el CNI ha assegurat davant la jutgessa que el Marroc era "plenament conscient" de l'entrada massiva de migrants de finals de juliol i no va actuar per impedir-la. El Mundo assegura "el govern espanyol va prendre consciència de la crisi dos dies abans de l'assalt a Ceuta", segons l'informe dels serveis d'intel·ligència, que va "comunicar amb màxima urgència les crides per a l'entrada massiva per terra i mar". Dues lectures d'un mateix document que tornen a situar sota els focus la gestió d'una crisi que va posar al límit la frontera sud.
La política migratòria també ha provocat tensions a Brussel·les. La Vanguardia destaca que Itàlia i Dinamarca han intentat que el Consell Europeu denunciï la regularització massiva de migrants impulsada per Sánchez, a qui li dediquen la fotografia principal, on se'l veu conversant amb la primera ministra danesa Mette Frederiksen. El Mundo assegura que el president espanyol ha bloquejat una cimera europea sobre immigració després de rebre retrets dels seus socis. I El País explica que Sánchez ha defensat la seva política migratòria davant els dirigents europeus. Tres enfocaments que evidencien fins a quin punt la immigració s'ha convertit en un dels grans camps de batalla polítics del continent.
Mentrestant, El Mundo també informa que el defensor del poble, Ángel Gabilondo, ha portat al Tribunal Constitucional el conflicte per la llei de nets, després que el Suprem suspengués el dret de vot de milers de descendents d'espanyols exiliats o emigrats. Un altre litigi amb conseqüències electorals a les portes del 29N.
Zelenski, abandonat per Trump, mira cap a Europa
La política internacional deixa una de les fotografies més significatives de la jornada. L'Ara mostra Volodímir Zelenski amb el titular "Zelenski demana ajuda en veure's abandonat per Trump". El president ucraïnès ha apel·lat als seus socis europeus després d'una setmana de tensions amb Washington que ha portat al límit la seva relació amb el president nord-americà La Razón també recull el malestar europeu i destaca que la UE referma el compromís amb Ucraïna davant l'hostilitat de Trump, amb 70.000 milions d'euros d'ajuda previstos per fer front a Rússia el 2027.
Trump, mentrestant, protagonitza la gran fotografia d'El País per un altre motiu: ha acomiadat la seva nova secretària de premsa de la Casa Blanca, Katie Zacharia, només cinc dies després del seu nomenament. El seu debut davant els periodistes havia estat tan accidentat que el president ha decidit prescindir-ne, assegurant que vol recuperar-la per a una altra funció perquè desitja que sigui "feliç". Una nova mostra de la inestabilitat que envolta l'equip presidencial a les portes de les eleccions de mig mandat del 3 de novembre, que no pinten bé pels republicans.
De la salut a Isabel Allende i Helena Jubany
Més enllà de la política, les portades també deixen espai per a qüestions socials, sanitàries i culturals. La Vanguardia destaca que Catalunya oferirà cribratges de càncer de pulmó als fumadors de més de 60 anys que consumeixin l'equivalent a un paquet diari, i anuncia un pla català per augmentar l'esperança de vida amb bona salut. El Periódico informa de la creació d'una comissaria virtual i d'un assistent d'intel·ligència artificial per combatre les ciberestafes.
L'ABC reserva la seva gran fotografia a la reaparició del papa Lleó XIV, que ha celebrat missa a l'hospital després de l'operació pulmonar a què es va sotmetre dimarts. La Razón, per la seva banda, converteix Isabel Allende en protagonista de portada, coincidint amb el Premi Planeta, amb una advertència sobre la fragilitat de la democràcia i la necessitat de defensar-la en un món "en constant perill". I El Punt Avui dedica la portada principal a les tensions entre Aragó i Catalunya, amb un dossier titulat "Aragó, viure del conflicte". Finalment, l'Ara destaca que la mort d'Helena Jubany arribarà a judici 25 anys després, amb un únic acusat, una notícia que reobre un dels casos més dolorosos i controvertits de la crònica judicial catalana.
