Les ciberestafes ja són el segon delicte més denunciat a Catalunya, només per darrere dels furts. Un fenomen massiu que obliga els Mossos d’Esquadra a reforçar la investigació especialitzada i a adaptar les eines policials per perseguir uns delinqüents que també evolucionen, amb noves tècniques d’enginyeria social i un ús intensiu de la tecnologia, fins i tot anant un pas per davant de les capacitats policials. Entre gener i agost de 2026, la policia catalana ha registrat 53.577 estafes digitals, una mitjana de 220 denúncies cada dia, amb un perjudici econòmic de 103 milions d’euros. Si s’amplia el focus fins a principis de 2024, les pèrdues acumulades freguen els 490 milions d’euros i les víctimes superen les 200.000, segons les dades dels Mossos.
Davant d’aquest escenari i de la necessitat de fer les coses de manera diferent, amb més especialització, per evitar que el nombre d’estafes no pari de créixer, els Mossos i l’Agència de Ciberseguretat de Catalunya han dissenyat un pla de xoc que aquest proper dimarts el Govern aprovarà sota el nom de Pla estratègic per a la lluita contra les estafes virtuals 2026-2028, tal com s’ha pogut saber avui.
L’estratègia passa per reforçar la coordinació per investigar els fraus, detectar noves modalitats i prevenir que els ciutadans i les empreses acabin caient en els paranys. El repte també és fer aflorar les estafes que no es denuncien, l’anomenada «xifra oculta», que deixa una part del fenomen fora dels registres policials. Les investigacions son complicades, sobretot també tenint en compte que els delinqüents poden, fins i tot, no ser a casa nostra i actuar en remot, en espais fora del control fins i tot de les lleis europees. La prevenció i l'anticipació, sembla, ara per ara, la clau per fer-hi front, a més d'atacar també les estructures economiques de les organitzacions criminals que es fan d'or amb aquestes estafes.
Tot tipus d’estafes digitals
De mitjana, a Catalunya es denuncien prop de 80.000 ciberestafes cada any. Sota aquesta categoria s’hi agrupen des de compres i lloguers fraudulents per internet fins a falses inversions, càrrecs bancaris desconeguts, suplantacions de familiars o directius d’empreses i missatges que busquen obtenir contrasenyes o credencials d’accés. Els estafadors adapten els enganys als interessos de les víctimes: concerts multitudinaris, vacances, allotjaments turístics i plataformes de compravenda es converteixen en l’excusa per captar potencials víctimes. Hi ha estafes de tot tipus, que superen fins i tot la imaginació dels investigadors dels Mossos. Entre d’altres, per exemple, el Bizum invers, que els ciberlladres fan servir per moure diners entre persones i evitar deixar rastre de les seves operacions fraudulentes.
Una unitat especialitzada amb 28 investigacions obertes
Una de les peces policials d’aquesta estratègia és la Unitat Central de Ciberestafes i Investigació Tecnològica (UCCIT), que va entrar en funcionament l’1 de gener de 2026. Integrada a la Comissaria General de Tecnologies de la Informació i la Comunicació, que comanda el comissari Miquel Àngel Garcia Alvira, centralitza el coneixement i la investigació d’aquestes estafes i assumeix els casos en què la tecnologia és un element determinant per cometre el delicte.
La unitat manté 28 investigacions obertes, amb gairebé 2,8 milions d’euros bloquejats, dels quals s’han recuperat 1,25 milions, segons ha explicat avui el comissari. La nova estructura busca reforçar la capacitat dels investigadors davant d’un delicte que combina un gran volum de víctimes amb una complexitat tecnològica creixent. El pla també preveu l’ús d’intel·ligència artificial amb la plataforma VIGILIA per millorar les capacitats d’investigació. Sota el paraigua d’aquesta mateixa comissaria general, els Mossos també han creat el Grup de Ciberintel·ligència, orientat a anticipar les amenaces. La seva feina consisteix a recopilar i relacionar informació sobre els actors de la ciberdelinqüència, les tècniques que utilitzen i els objectius que seleccionen. Aquest coneixement ha de permetre detectar nous riscos i orientar la resposta policial a mesura que els grups criminals vagin canviant la manera d’actuar. Els Mossos accepten que aquestes organitzacions criminals, que generen un gran rendiment, superen la capacitat que tenen per fer-hi front i, per això, necessiten anticipar-se i fer feina de prevenció entre les potencials víctimes.
Denunciar una estafa sense anar a comissaria
Els Mossos també ultimen la creació de la Comissaria Virtual, amb la posada en marxa prevista a partir del novembre de 2026. Aquesta seu electrònica permetrà presentar denúncies per estafes virtuals i fraus amb mitjans de pagament. Facilitar aquest tràmit és una de les mesures amb què la policia vol reduir el nombre de delictes que queden sense denunciar. La nova estratègia també inclou un assistent basat en intel·ligència artificial, accessible des del web de l’Agència de Ciberseguretat i a través de WhatsApp. L’eina ajudarà els ciutadans a identificar possibles estafes, a determinar si poden haver estat víctimes d’un frau i a resoldre dubtes sobre seguretat digital.
Més informació de bancs, operadores i plataformes
La rapidesa amb què circula la informació és un altre dels punts centrals del pla. Els Mossos i l’Agència de Ciberseguretat disposaran d’un mecanisme d’intercanvi per comunicar noves modalitats d’estafa i traslladar casos que requereixin la intervenció de totes dues organitzacions. L’objectiu és connectar la detecció tecnològica amb la resposta policial, segons ha explicat la directora general de l’Agència de Ciberseguretat de Catalunya, Laura Caballero.
El pla també preveu ampliar la coordinació amb entitats bancàries, operadores de telefonia mòbil i plataformes de compravenda, una actuació programada per al segon semestre de 2027. Amb les entitats bancàries es constituirà una comissió transversal per detectar nous fraus i estudiar com actuen els estafadors. Amb les operadores es crearà un grup de treball, davant del pes de les línies mòbils en aquestes estafes, i amb les plataformes digitals es planificaran reunions periòdiques per compartir informació que permeti millorar la protecció dels usuaris.
Les falses inversions provoquen les pèrdues més elevades
Tot i que no són les més nombroses, les falses inversions són les estafes que generen un perjudici econòmic més gran per l’elevada quantitat de diners que poden arribar a moure en una sola operació fraudulenta. Només durant el segon trimestre de 2026 han ocasionat més de 14 milions d’euros en pèrdues, segons els Mossos. Els fraus vinculats a inversions i criptomonedes concentren bona part de l’activitat policial i continuen provocant casos especialment greus. La franja d’edat amb més incidència se situa entre els 31 i els 64 anys, però les persones de més de 65 anys són especialment vulnerables a determinats enganys, com les falses inversions, les suplantacions bancàries i l’estafa del fals familiar, segons les anàlisis fetes pels Mossos.