Les víctimes de les càrregues de l'1-O al col·legi electoral de Benestar Social de Lleida han presentat una demanda col·lectiva davant el Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) d'Estrasburg de manera conjunta amb Òmnium Cultural, Advocacia per la Democràcia de Lleida i el CDR del barri on es van produir els fets. El recurs es presenta per vulneració del dret a reunió i del dret a una investigació judicial efectiva davant d’una denúncia per maltractaments policials, articles 11 i 3 del Conveni Europeu de Drets Humans, i després d’haver esgotat totes les vies judicials possibles a l’estat espanyol. El president d'Òmnium Cultural, Xavier Antich, ha assegurat que "sempre hem dit que anirem fins al final per impedir que la violència policial de l’1-O quedi impune, no permetrem que un estat pretesament democràtic es negui a investigar les vulneracions de drets fonamentals als seus ciutadans".
Càrregues policials de l'1-O
Els fets denunciats davant el tribunal europeu es remunten al referèndum de l'1 d'octubre del 2017, quan una quarantena de policies nacionals van carregar sense previ avís contra els ciutadans concentrats al col·legi electoral de Benestar Social de Lleida, majoritàriament gent gran, i els van provocar lesions de diferent gravetat. En concret, un home va patir un infart durant les càrregues de l'1 d'octubre. Vint-i-vuit ciutadans es van querellar de manera conjunta el mateix dia dels fets al jutjat de guàrdia de Lleida, mentre la policia nacional encara assaltava col·legis a la ciutat. Després de cinc anys d'instrucció, la investigació va ser arxivada fins a tres vegades pel jutjat de Lleida, i confirmada per l'Audiència Provincial, que mai no va arribar a judici. En paral·lel, el Tribunal Constitucional també va decidir no admetre a tràmit el recurs d'empara.
46 policies espanyols a judici
El mes de febrer passat, l'Audiència de Barcelona va confirmar la decisió del jutjat d'instrucció número 7 de Barcelona d'enviar a judici un total de 46 policies nacionals per les càrregues a les diferents escoles de la ciutat de Barcelona durant l'1 d'octubre del 2017. Referma, així, el criteri del magistrat instructor, que considera que hi ha prou indicis de delictes de lesions i contra la integritat moral en aquest cas. En la resolució, el tribunal descartava investigar més agents —motiu dels recursos d'apel·lació de les acusacions—, però també descartava arxivar cap de les causes contra ells, cosa que demanaven les seves defenses, amb el suport majoritàriament del ministeri fiscal.
La interlocutòria establia que "la qualificació jurídica indiciària que atorga la interlocutòria als fets descrits va més enllà de simples delictes de lesions i apunta clarament que algunes conductes podrien ser incardinades en el delicte contra la integritat moral comès per funcionari públic".