L'Audiència de Barcelona ha confirmat que 46 agents de la policia espanyola aniran a judici per les càrregues que es van produir durant l'1-O en diverses escoles de la capital catalana. El tribunal ratifica la decisió del titular del jutjat d'instrucció 7, Francesc Miralles, que veu indicis suficients per delictes de lesions i contra la integritat moral per portar el cas a judici, segons una resolució coneguda aquest dijous. Això no obstant, l'Audiència ha denegat la petició de les acusacions i descarta encausar uns 21 policies més en considerar que no està provada la seva actuació o que es va demanar imputar-los fora de termini.
En concret, la secció 3a de l'Audiència de Barcelona descarta tots els recursos dels policies, que afirmen que no van cometre cap delicte o que són delictes lleus prescrits i sosté: "La qualificació jurídica indiciària que atorga la interlocutòria als fets descrits va més enllà de simples delictes de lesions i apunta clarament que algunes conductes podrien ser incardinades en el delicte contra la integritat moral comès per funcionari públic al qual es refereix l’article 175 del Codi Penal." I insisteix que les accions dels agents, encara que va passar en 27 escoles o centres de votació, s'han de jutjar en el mateix procediment.
Més de 6 anys
La codirectora d’Irídia, Anaïs Franquesa, ha valorat positivament la decisió de l’Audiència de Barcelona, de la qual ha destacat que “conclou que l’actuació de la policia espanyola va ser desproporcionada i, per tant, delictiva”. L’advocada ha recordat que aquesta investigació “ha durat sis anys i mig” i que ha estat gràcies “a l’impuls de la societat civil, ja que —ha afegit— la Fiscalia ha estat passiva i defensant l’actuació de la policia”. A més dels afectats, les entitats Irídia, Òmnium Cultural i l’ANC estan personades com a acusació popular en aquest procediment.
Amnistiats?
Ara, les acusacions hauran de presentar els seus escrits d'acusació i les penes que demanen per als agents. En els casos de delictes lleus, podrien estar prescrits, però els policies que siguin acusats del delicte contra la integritat moral, no. A banda, caldrà veure si els agents, finalment, demanen acollir-se a la llei d'amnistia del Procés. Per delictes menors s'hi podrien acollir.
Criteris objectius
En la resolució, la secció 3a de l'Audiència, amb el magistrat Eduardo Navarro de ponent, descarta tots els recursos fets per acusacions i defenses, i sosté que la instrucció realitzada pel magistrat Miralles ha estat "extensa i amb criteris objectius i impecable", ja que ha detallat què va fer cada agent i en cada escola, amb la declaració d'afectats i dels agents, però sobretot amb el suport dels vídeos.
En aquest sentit, el tribunal critica que alguna de les acusacions ha volgut dur a judici tots els comandaments de la policia espanyola, que ha qualificat de "causa general", i que només s'ha imputat els que van permetre l'ús indegut de l'arma reglamentària, i que en alguns casos també van pegar votants.
Generalitat, expulsada
Finalment, l'Audiència de Barcelona també manté que la Generalitat no sigui acusació ni particular ni popular en el cas de les càrregues policials. El tribunal raona que el magistrat ja va descartar que hi hagués danys dolosos en els centres educatius perquè tot i que es van produir desperfectes, els agents —precisa— tenien l'autorització de la magistrada del TSJC d'entrar-hi i endur-se les urnes. Això sí, recorda el tribunal, la magistrada també va dir que l'actuació policial preservés la pau social, manament incomplert en la majoria de centres on van actuar els agents, ara a un pas de judici.