L'expresident i exsecretari general d’ERC Josep-Lluís Carod-Rovira ha qüestionat aquest dimecres que el portaveu dels republicans al Congrés, Gabriel Rufián, hagi fet íntegrament en castellà la seva intervenció durant el debat sobre la crisi de Ceuta. Carod-Rovira ha posat el focus en el fet que Rufián podia haver utilitzat el català i s’ha preguntat qui pren la decisió que el principal representant d’ERC a Madrid no ho faci. "Per què el portaveu d’ERC a Madrid no parla en català, podent-ho fer? Qui decideix no parlar-hi en català: el portaveu, el Grup, l’Executiva, el Consell Nacional?", ha escrit a X. L’expresident republicà ha afegit que fa quinze anys que no és militant d’ERC, però que, "com a català", li fa "mal veure-ho". "Tot ERC s’hi avé?", ha conclòs.
La intervenció de Rufián s’ha produït durant la compareixença del president del govern espanyol, Pedro Sánchez, al Congrés per donar explicacions sobre la crisi de Ceuta. El líder republicà ha carregat contra el govern espanyol, el Marroc i també el PP i Vox, als quals ha acusat de ser "traïdors" davant de la situació. Rufián ha assenyalat el Marroc com a responsable de l’arribada massiva de migrants i ha acusat el govern de Pedro Sánchez de ser "pusil·lànime". "No critico el Marroc per no controlar 80.000 persones a la frontera", ha afirmat Rufián, abans d’afegir: "Els acuso d’enviar 80.000 persones per carregar-se el govern espanyol". També ha qualificat el rei del Marroc, Mohamed VI, d’"assassí" i ha situat els Estats Units i Israel entre els actors implicats en l’estratègia geopolítica que, segons la seva anàlisi, hi ha darrere de la crisi.
Per què el portaveu d’ERC a Madrid NO PARLA en català, podent-ho fer? Qui decideix NO PARLAR-HI EN CATALÀ: el portaveu, el Grup, l’Executiva, el Consell Nacional? Fa 15 anys q no sóc d’ERC, però com a català em fa mal veure-ho. Tot ERC s’hi avé?
— Carod-Rovira II*II (@CarodRoviraJLl) September 3, 2026
Colomer: "Aquesta era una batalla que havia lliurat ERC"
La crítica de Carod-Rovira ha trobat resposta en un altre exdirigent republicà, Marc Colomer, que va ser vicesecretari de Comunicació i Estratègia d’ERC durant l’etapa de Marta Rovira com a secretària general. Colomer ha recordat que dins del partit hi va haver un moment en què la consigna sobre l’ús de la llengua a les Corts espanyoles era inequívoca. "Hi va haver un moment que l’ordre va ser clara i nítida: a les Corts espanyoles, ERC exclusivament en català", ha escrit. I ha afegit: "Aquesta era una batalla q havia lliurat ERC (oi Joan Tardà?) i quan la guanya, la menysprea. Incomprensible."
L’ús del català al Congrés és una de les conquestes assolides a l’inici de l’actual legislatura. El setembre del 2023, ERC i Junts, en el marc dels acords amb el PSOE, van aconseguir que el català, el basc i el gallec es poguessin utilitzar en tota l’activitat parlamentària de la cambra baixa. Era la primera vegada que el català es podia utilitzar amb normalitat al Congrés dels Diputats. Durant dècades, els diputats catalans que volien intervenir en català havien topat amb les limitacions de la cambra. La reforma del reglament aprovada el 2023 va permetre superar aquesta situació i convertir l’ús de les llengües oficials diferents del castellà en una pràctica parlamentària reconeguda.
Hi va haver un moment que l’ordre va ser clara i nítida: a les Corts espanyoles, ERC exclusivament en català. Aquesta era una batalla q havia lliurat ERC (oi @JoanTarda?) i quan la guanya, la menysprea. Incomprensible. https://t.co/Idpf5wiYEw
— Marc Colomer i Flores🔻 (@MarcColomer) September 3, 2026
Carod-Rovira va deixar ERC el 2011
No és la primera vegada que Carod-Rovira qüestiona que ERC utilitzi el català al Congrés. El juliol del 2024, en plena crisi interna dels republicans, ja es va preguntar públicament per què el partit no feia servir el català a la cambra baixa quan ja tenia dret a fer-ho. La crítica actual arriba, però, amb el record explícit que Carod ja no forma part d’ERC. L’expresident republicà va deixar la militància el juny del 2011, després d’haver estat president del partit entre el 1996 i el 2008 i vicepresident de la Generalitat. Carod va comunicar la seva baixa després d’anys de distanciament respecte de la direcció de la formació, d'enfrontaments interns amb Joan Puigcercós i enmig del procés congressual que havia d’afrontar el partit.