Carlos Mazón ha fet el seu primer viatge oficial a Barcelona des que va assumir el càrrec de president de la Generalitat Valenciana el passat mes de juliol. El líder valencià del PP, que en la prèvia de la seva visita va assegurar que volia “estrènyer llaços amb Catalunya” i oferir “les millors condicions perquè la societat i les firmes catalanes inverteixin en el territori”, s’ha mostrat indignat amb el Govern de Pere Aragonès, que aquest dimarts ha anunciat que “assumirà” la celebració del premi contra els delictes d’odi que porta el nom de Guillem Agulló, el jove valencià antifeixista que va ser assassinat l'any 1983 per un grup d'extrema dreta, després que les Corts Valencianes decidissin eliminar el guardó, amb la majoria del PP i Vox —a proposta dels ultradretans— el passat 5 de març. Mazón ha acusat la Generalitat de “fer oportunisme polític” amb aquest tema i “ficar cullerada en nom d'una víctima per intentar treure rèdit polític”. La visita de Mazón a Barcelona, on ha ofert una conferència a la seu de Foment del Treball, es produeix després del pacte segellat entre el PSOE i Junts per fomentar el retorn d’empreses a Catalunya que van canviar la seu, moltes de les quals van emigrar al País Valencià, i el govern de Carlos Mazón vol contrarestar aquesta mesura consolidant el manteniment d’aquestes empreses en el seu territori.
L'excusa del PP i Vox
El PP i Vox van al·legar a l’hora de justificar l’eliminació del premi Guillem Agulló que el nom del reconeixement va ser una decisió "unilateral" de l'expresident del Parlament Valencià, Enric Morera. Des de l'any 2017, les Corts Valencianes el concedien a persones i entitats per reconèixer la seva tasca en la lluita contra la xenofòbia i els delictes d'odi i s'atorgava el 25 d'abril, coincidint amb la diada tradicional del valencianisme polític i del Parlament. La Generalitat de Catalunya estava disposada a fer-se càrrec del premi, d'acord amb els impulsors del guardó i amb la família del jove assassinat fa 18 anys, però executiu català va deixar clar que el retornaria al País Valencià si la Generalitat es disposa a acollir-lo de nou.
Un premi que ara podria donar la FVMP
Mazón ha plantejat aquest dimecres que el guardó es recuperi a través de la Federació Valenciana de Municipis i Províncies (FVMP) i qüestionat si d’alguna manera havien “reculat” amb aquesta decisió, ha desviat l’atenció assegurant que ho han fet amb la voluntat de trobar un consens, i ha demanat diferenciar "entre consens i majoria". “Ho hem proposat a la Federació Valenciana de Municipis i Províncies, espero que tothom hi estigui a favor i que ho puguem desenvolupar allà, però la finestra d'oportunisme polític que sí que ha obert el president de la Generalitat de Catalunya, em sembla que és ell el que hauria de recular perquè amb aquests temes tan seriosos, tan profunds, voler un rèdit polític immediat no em sembla respectuós, no em sembla una bona decisió la que ha pres el president de la Generalitat de Catalunya”, ha dit Mazón, que, malgrat haver secundat la proposta de Vox per eliminar el guardó, ha recriminat que els puguin acusar de tirar-se enrere amb la proposta que la FVMP assumeixi el lliurament del guardó. “Com hem de recular, si sempre hem estat a favor d'aquests premis?, com hem de recular els que sempre hem estat a favor de la declaració institucional, com hem de recular els que sempre hem estat en contra de la violència, els que sempre hem condemnat aquest crim execrable?”.
Recular? “No, buscar un consens”
Mazón ha justificat la proposta que els premis els concedeixi la FVMP amb un intent de trobar un consens. “El que hem fet des del Partit Popular de la Comunitat Valenciana és cercar sempre el consens. Malauradament, ara, no per culpa del Partit Popular, no el tenim a les Corts Valencianes, i el que hem fet és obrir un nou espai de consens, obrir més finestres al consens”. “Veig un clima de massa polarització —ha afegit—, crec que cada dia hem de fer esforços. I això és en el que està el meu partit, el Consell de la Generalitat Valenciana, i quan els grups a les Corts no es posen d'acord, la meva responsabilitat i la meva convicció moral és oferir de nou espais de trobada, i per això hem ofert el de la Federació Valenciana de Municipis i Províncies”. Mazón, a més, ha recriminat als que dubten de les seves intencions que “estem parlant d'una víctima, amb una sentència molt clara, parlem d'una família, del rebuig a la violència, per això em molesta força que es vulgui tergiversar les notícies per fer veure el que no és i treure'n rèdit polític. Estem parlant de la meva moralitat, dels meus principis, i jo també en tinc, i mai no hi he renunciat. No toleraré a ningú que posi en dubte els meus principis i la meva condemna a la violència per un rèdit polític de no sé què”.
Més recriminacions a Aragonès
El president de la Generalitat Valenciana també ha assegurat que ha informat Pere Aragonès de la seva visita a Barcelona, en contra del que diu que el president català va fer quan va visitar “la Comunitat Valenciana i no va avisar, no ens va dir res, i va tenir la poca delicadesa d'anar a un acte on es parlava de Països Catalans, cosa que va contra l'Estatut de la Comunitat Valenciana. Jo no li he pagat amb la mateixa moneda i crec que hem tingut la delicadesa i l'educació d'avisar que veníem a Catalunya”. Mazón no ha perdut ocasió per assegurar que “tant ell (Aragonès) com jo, som representants ordinaris de l'estat espanyol al nostre territori, i jo sempre que visito un territori, visito el representant ordinari de l'Estat, cosa que ell no ha fet amb mi, i ho lamento profundament. Espero que la pròxima vegada es recordi que hi ha una cosa que es diu Generalitat Valenciana”.