El president a l'exili, Carles Puigdemont, ha estat un dels primers a reaccionar a la inhabilitació del president de la Generalitat, Quim Torra, i ho ha fet amb contundència: 

Puigdemont ha carregat contra els poders de l'Estat espanyol i, en una piulada, ha indicat que un estat "corromput des de la Corona fins a la judicatura continua decidint en nom dels catalans".

En la mateixa línia, el president a l'exili ha lamentat que, "una vegada més", l'estat espanyol interfereixi en les institucions democràtiques catalanes. 

Tot i això, ha volgut acabar la seva reacció amb un missatge d'esperança i de suport a Torra: "De destitució en destitució fins a la república final. Al teu costat, president".

Un Govern en funcions

La sentència del Suprem deixa el Govern en funcions en plena pandèmia i sense una resposta unitària de l'independentisme. El vicepresident, Pere Aragonès, assumirà atribucions de la presidència però no podrà fer destitucions, dissoldre el Parlament ni convocar eleccions.

Així, el Suprem ha acabat marcant el calendari electoral. Segons l'informe dels serveis jurídics de la Generalitat, el president de la cambra, Roger Torrent, podrà activar el rellotge amb un ple -si no hi ha presidenciables viables-, i JxCat i ERC tindran cert marge per pactar la data dels comicis. Les eleccions podrien arribar entre finals de gener i principis de febrer.

La sentència és ferma des que el Suprem la signa, però no efectiva fins que Torra n'és notificat. En primer lloc, el Suprem notifica la sentència als procuradors, i aquí el president encara pot demanar algun aclariment. Es tracta d'un tràmit àgil i ràpid -pot durar un màxim de dos dies-, un marge on la sentència és ferma però encara no efectiva. Torra podria, doncs, convocar eleccions en aquest breu període -però no té la intenció de fer-ho d'acord amb l'estratègia de la seva defensa.