Dubtes jurídics i cap desobediència al Tribunal Constitucional (TC). Xavier Muro, secretari general del Parlament del 2016 al juliol de 2021, i el llavors lletrat major, Joan Ridao, han admès al tribunal del TSJC que jutja la mesa del Parlament presidida per Roger Torrent que van tenir “dubtes” sobre si la proposta de resolució dels grups d’ERC, Junts i la CUP sobre la defensa del dret a l’autodeterminació i la reprovació de la monarquia, debatuda en les sessions del 22 i 29 d’octubre de 2019, incomplia algun mandat anterior del TC. Aquest dijous a la tarda, la segona sessió del judici a exmembres soberanistes de la Mesa s’ha centrat en el debat jurídic de si Torrent, l’exvicepresident Josep Costa i els exsecretaris Eusebi Campdepadrós i Adriana Delgado van desobeir amb vehemència el TC, com requereix el delicte pel qual se'ls acusa. Les dues màximes autoritats jurídiques de la cambra catalana han afirmat que amb les propostes d’octubre de 2019 “no hi havia voluntat deliberada d’incomplir el mandat del TC”, en paraules de Ridao. Antoni Bayona, exlletrat major i actual lletrat del Parlament, també ha compartit aquest posicionament que la proposta de resolució i la posterior moció de la CUP, no tenien res a veure amb les accions del 2017 del Parlament per impulsar la desconnexió de Catalunya vers l’Estat espanyol. El fiscal José Joaquín Pérez de Gregorio no ha fet cap pregunta als tres responsables jurídics de la cambra catalana.
Al matí, a l’inici del judici, Josep Costa ha anunciat al tribunal que abandonava la vista perquè no ha acceptat l’anul·lació del judici que ell va sol·licitar ahir davant la inviolabilitat parlamentària dels encausats, així com altres irregularitats. El president del tribunal, Carles Mir, ha advertit Costa que com a acusat es podia absentar, ja que el càstig que se li demana és inferior a dos anys de presó, però que requeria un advocat, perquè ell ha exercit la seva defensa. Després d’un recés, el tribunal ha acordat continuar el judici en assegurar que Costa ja ha pogut defensar-se. Per ara, el tribunal no ha resolt sancionar Costa per haver marxat com a advocat del judici, com li ha demanat el fiscal, que ha qualificat l’acció de “previsible per ajornar més el judici”. Demà, divendres, finalitza el judici amb l’interrogatori dels encausats i els informes de les parts.
L’evolució de les cotilles del TC
En la sessió, els responsables jurídics del Parlament han explicat als magistrats del TSJC l’evolució de la doctrina del TC, des del 2014 i sobretot des del 2018, que ordena a la mesa d’una cambra parlamentària que faci "un control formal i també constitucional" de les propostes de resolucions i de les mocions que presenten els grups. Responsabilitat que els professionals jurídics han assegurat que són difícils de realitzar pels membres de la mesa, que són polítics. “És una espasa de Dàmocles perquè, per una part, si inadmeten una iniciativa parlamentària, la Mesa pot vulnerar drets fonamentals de minories que ho proposen i per l’altra poden ser denunciats per incomplir els mandats del TC”, ha declarat Antoni Bayona.
Bayona, que era el lletrat major quan el 2017 la Mesa del Parlament va aprovar les lleis de desconnexió, ha afirmat que la proposta del 2019 res tenia a veure amb la del mandat anterior. En aquest sentit, Ridao ha precisat al tribunal que en l’informe motivat sobre la proposta, els grups impulsors es desvinculen de les propostes de mandats anteriors, “fins i tot invoca la doctrina del TC, i, per tant, en cap cas hi ha voluntat d’incomplir el seu mandat perquè és una proposta d’impuls polític i declaratiu”. En la proposta, la polèmica era el punt 11 de la resolució que feia referència al dret a l’autodeterminació i la reprovació de la monarquia, que per primer cop -segons Ridao- el TC fa un advertiment el 5 de novembre abans de la seva publicació perquè s’exclogui i així es va fer.
Reprovar la monarquia, legal
Ridao i Bayona han coincidit a manifestar que la reprovació de forma genèrica de la monarquia tampoc és prohibida pel TC, i que en la seva resolució del 2019 el que prohibeix és qüestionar la persona, és a dir, a FelipVI. "El Tribunal Constitucional afirma que Espanya no és una democràcia militant, i que, per tant, es poden criticar i qüestionar les formes de govern", ha recordat Ridao. L'exlletrat major del Parlament i Bayona també han coincidit a recordar que en el TC comencen a haver-hi "vots particulars", que reclamen tornar a la jurisprudència originària del tribunal de garanties. Bayona també ha recordat que des del 1989 en el Parlament s'han votat iniciatives sobre el dret d'autodeterminació de Catalunya i fins a set més que no han estat denunciades ni requerides a retirar-les.
Per la seva part, Muro ha confessat, en la sessió del matí, que “jurídicament és molt complicat de dur a terme el que vol el TC”. També ha afegit que “el TC rebutja que el Parlament s’autoafirmi com a subjecte polític”, i que la proposta de resolució del 22 d’octubre no es feia esment a exercir l’autodeterminació. Vostè tenia dubtes sobre la resolució del 22 d’octubre o tot el servei jurídic? Li ha preguntat a Muro el president del tribunal, intervenció que pot donar pistes del pensament del tribunal jutjador, que a més ha preguntat si aquesta proposta es va arribar a publicar en el butlletí oficial del Parlament. El TC va requerir la Mesa a no portar al ple el punt 11 de la resolució del 22 d’octubre i per això la CUP va proposar una de similar el 28 d’octubre, que es va portar en el ple del 12 de novembre, i que es va votar, quatre hores abans que arribés formalment el requeriment del TC per no tramitar-la ni publicar-la.
Què prohibia el TC?
Dels testimonis polítics, la primera a declarar ha estat Laura Vilchez, exdiputada de Cs, que va ocupar el lloc de Joan García González com a secretari tercer a la Mesa del Parlament el 2019. Per videoconferència, Vilchez ha afirmat que va rebre el requeriment del Tribunal Constitucional (TC) el 5 de novembre de 2019 per fer complir les seves resolucions anteriors. Andreu Van den Eynde, advocat de Roger Torrent, ha insistit a reclamar a Vilchez “de què els advertia i prohibia el TC?”, i la testimoni ha contestat que “sobre les seves sentències” i “per no tramitar l’autodeterminació de Catalunya i la reprovació de la monarquia”. També ha estat incisa Míriam Company, advocada que al costat de Jordi Pina defensa Eusebi Campdepadrós.
Després ha declarat el seu company de partit, Joan Garcia González, que a preguntes del fiscal, ha afirmat que “tots” els membres de la mesa del Parlament van rebre providències del TC que no impulsessin iniciatives contra les seves sentències, i ha esquivat detallar què argumentaven els membres sobiranistes de la Mesa. Van den Eynde, com a l’anterior testimoni, li ha exigit saber “amb quins textos” comparaven la moció de la CUP per resoldre que no podien dur-se al plenari. “El TC els prohibia el debat de l’autodeterminació?”, li ha requerit el penalista, que no ha estat clarament contestat pel diputat de Cs. “El secretari general del Parlament els va dir que amb aquesta moció s’exercia el dret a l’autodeterminació o era una declaració?”, també li ha requerit l’advocada Company.
David Pérez, diputat del PSC i secretari segon de la Mesa del 2019, ha admès a les preguntes dels defensors que el secretari general del Parlament va expressar “dubtes” si les propostes de resolució sobiranistes que es van presentar a la Mesa el 22 d’octubre eren contràries a les resolucions del TC, i davant aquests dubtes, va votar en contra de tramitar-les.