Human Rights Watch (HRW) critica la "debilitat" de la Unió Europea i dels seus membres a l'hora de defensar la democràcia en el seu informe sobre drets humans al món el 2021. Per exemple, l'ONG lamenta que Alemanya fomentés l'acord d'inversió del club europeu amb la Xina, malgrat els "crims contra la humanitat" que està patint la minoria uigur, o que França continuï venent armes a Egipte malgrat la forta repressió del règim d'Abdel Fattah al-Sisi. HRW també denuncia que la UE encara no hagi tallat les ajudes a Hongria i Polònia per la "manca de respecte que tenen els seus líders per la democràcia, els drets humans i l'estat de dret".

"Si no es corregeix, la UE corre el risc de quedar reduïda a un simple bloc comercial en comptes d'un club de democràcies", avisa el director de l'organització, Kenneth Roth. No obstant això, Roth celebra que es formin aliances d'estats amb "mentalitats" similars per superar el problema de la unanimitat en la política exterior de la UE i alçar la veu contra la "repressió de la democràcia i els drets humans" a altres països.

Visió global

Pel que fa a la situació global dels drets humans, HRW qüestiona la importància dels creixents líders autòcrates al món i avisa que són més dèbils del que semblen. En l'informe anual publicat aquest dijous, Roth assegura que hi ha un augment "important" de coalicions d'opositors que estan deixant enrere les seves diferències per derrocar líders autòcrates o repressius. Posa com a exemple el cas de la República Txeca o Israel, on partits amb ideologies molt diverses s'han agrupat per canviar el govern, i assegura que a Hongria i Turquia s'estan formant aliances d'aquest tipus per a les pròximes eleccions.

Amb tot, HRW admet que les democràcies s'han de reivindicar millor per parar els peus a les dictadures. "Si les democràcies volen prevaldre en l'actual disputa amb les autocràcies, els seus líders han de fer més per exposar les seves debilitats", defensa Roth. En aquest sentit, reclama garantir que la democràcia "compleix amb les seves promeses": "Això significa defensar les institucions democràtiques, com els tribunals independents, la llibertat de premsa, legislatures robustes i societats civils vibrants", assenyala.

D'aquesta manera, HRW intenta matisar la visió general sobre l'emergència de règims autocràtics, fomentada per la creixent repressió a la Xina, Rússia, Bielorússia, Egipte o Veneçuela, els "cops d'estat militars" a Myanmar, el Sudan, Mali i Guinea, "els canvis de poder no democràtics" a Tunísia i el Txad o el gran augment de la "tendència autocràtica" en democràcies com Hongria i Polònia.

Hongria i Polònia

Polònia i Romania defensen la posició d'Espanya en les prejudicials del magistrat del Tribunal Suprem Pablo Llarena al Tribunal de Justícia de la Unió Europea per l'euroordre contra l'expresident Carles Puigdemont. Segons va avançar La Razón, tots dos països s'han personat en el cas posicionant-se en una línia similar a la d'Espanya, que qüestiona el marge dels tribunals belgues per examinar vulneracions de drets fonamentals a l'hora de jutjar sobre una euroordre. Bèlgica també s'ha personat en les prejudicials per donar suport al criteri dels seus tribunals, que es van negar a extradir l'exconseller Lluís Puig en considerar que hi havia un risc de vulneració de drets en la causa del procés.

El TJUE està estudiant les diverses preguntes que Llarena li va enviar sobre les euroordres pel cas de l'1-O. Com en totes les prejudicials que intenten aclarir la interpretació de les lleis de la UE, l'alt tribunal amb seu a Luxemburg permet als estats membres personar-se en el cas si hi tenen interès. A part de la previsible participació en el procediment de Bèlgica, que té sobre la taula l'extradició de Puigdemont, Polònia i Romania també han vist amb interès les preguntes de Llarena. 

Foto principal: La presidenta de la Comissió Europea, Urusula Von der Leyen, i el primer ministre de Polònia, Mateusz Morawiecki / ACN