El govern canari ha confirmat aquest dilluns que votarà a favor de la reforma del sistema de finançament autonòmic quan es debati dimecres al Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF). L'executiu presidit per Fernando Clavijo —format per Coalició Canària, el PP i Agrupación Herreña— ha pres aquesta decisió després d'una trobada a Las Palmas de Gran Canaria amb els ministres d'Hisenda, Arcadi España, i de Política Territorial, Ángel Víctor Torres, en la qual també s'han desbloquejat fons pendents per a l'arxipèlag. Clavijo ha anunciat, a més, que la diputada de Coalició Canària al Congrés dels Diputats, Cristina Valido, votarà igualment a favor del text quan aquest arribi a la cambra baixa. Tanmateix, cal tenir en compte que Junts per Catalunya exigeix un concert econòmic igual que el basc; insisteix que no li sembla suficient el model pactat amb Esquerra Republicana.
El president canari ha justificat el suport del seu executiu en el fet que el nou mecanisme resulta beneficiós per al territori i incrementa els recursos disponibles, amb fórmules "raonables que no perjudiquen altres comunitats". "Per fi arribem a un acord que ens situa en la mitjana", ha declarat en la compareixença conjunta amb Arcadi España. El ministre d'Hisenda, per la seva banda, ha resumit la trobada amb una frase: "El diàleg funciona i dona fruits".
La reunió amb el govern espanyol ha servit també per formalitzar el desbloqueig de més de 196 milions d'euros en transferències estatals encara pendents, destinats a polítiques d'ocupació, lluita contra la pobresa i infraestructures estratègiques a les illes; una partida que el Consell de Ministres validarà aquest dimarts. Clavijo i els ministres han pactat, igualment, avançar partides pressupostàries vinculades a l'Agenda Canària, el compromís que Coalició Canària va lligar al seu suport a la investidura de Pedro Sánchez.
Segons les xifres facilitades pel mateix executiu canari, el nou model permetrà a l'arxipèlag comptar amb més de 1.337 milions d'euros addicionals. L'acord garanteix, a més, que el Règim Econòmic i Fiscal de les illes es mantingui al marge del sistema ordinari de finançament autonòmic, preservant així les compensacions lligades a la seva "singularitat". El govern canari admet que la reforma ajustaria en una dècima el pes del component d'insularitat i alguns criteris del càlcul de la població ajustada, però sosté que aquest efecte quedarà compensat pel Fons de Dinamisme Econòmic i altres mecanismes negociats, cosa que corregiria la posició de partida de l'arxipèlag. D'aquesta manera, les Canàries rebrien 611 milions d'euros a través del sistema de finançament ordinari i 726 milions addicionals procedents d'aquest fons.
Els detalls del nou model pactat amb ERC
La reforma que s'ha de votar dimecres eleva en gairebé 21.000 milions d'euros el conjunt de recursos que rebrien totes les autonomies respecte del sistema actual. El text incorpora un Mecanisme Complementari de Finançament pensat per cobrir competències no homogènies i possibles traspassos futurs, a través d'un percentatge addicional de cessió sobre la recaptació líquida de l'IVA. S'hi suma una nova fórmula de població ajustada amb variables més precises, un reforç de la solidaritat interterritorial mitjançant anivellació horitzontal i un fons destinat a fer front al canvi climàtic. Cap comunitat, segons el disseny del model, rebrà menys recursos que amb l'esquema vigent.
En el cas de Catalunya, l'acord —pactat entre Hisenda i Esquerra Republicana— es tradueix en 4.686 milions d'euros addicionals, una de les xifres més altes de tot el repartiment. El pacte respecta el principi d'ordinalitat, de manera que Catalunya seguiria sent el territori que més aporta i alhora més rep del sistema. El nou criteri sobre l'IVA de les petites i mitjanes empreses i el fons climàtic beneficiarien especialment el territori català, que veuria també ampliada la seva capacitat fiscal amb l'augment de la cessió de l'IRPF fins al 55% i de l'IVA fins al 56,5%.
El PP, frontalment en contra del nou model
Arcadi España ha subratllat que, més enllà de les Canàries, s'han mantingut converses tècniques i bilaterals amb la resta d'autonomies. Ha lamentat, no obstant això, la negativa de les autonomies governades pel PP a donar suport a un model que, a parer seu, millora la situació de totes elles respecte de l'actual. "No és perfecte, però és molt millor", ha remarcat.
El ministre ha apuntat que la falta d'un model alternatiu consensuat entre els diferents barons territorials del PP podria explicar aquest rebuig. "Escoltant les declaracions, el model d'Ayuso no és el de Moreno Bonilla, ni el del president de Galícia o el del País Valencià", ha afirmat, alhora que ha reclamat que no es posin "els interessos de Feijóo" per damunt dels dels ciutadans. "El govern d'Espanya no imposa ni vol imposar cap model, perquè s'aprova al Congrés", ha conclòs.