El passat dimarts 27 de maig, la Unió Europea va ajornar novament la votació sobre l'oficialitat del català, el basc i el gallec a les seves institucions. Malgrat els esforços per aconseguir la unanimitat entre els 27 estats membres, diversos països van expressar reticències econòmiques i legals, cosa que va provocar la suspensió del debat en la reunió del Consell d'Afers Generals a Brussel·les. Aquesta decisió va suposar un nou fracàs per a Espanya en un afer que, segons fonts diplomàtiques, no comptava amb el suport necessari per part de la majoria dels estats membres. Ara, Plataforma per la Llengua ha iniciat una campanya per pressionar des dels ajuntaments els països amb més dubtes o reticències a l'oficialitat del català.
L'ONG pel català fa una crida als municipis catalans perquè enviïn una carta a les ciutats, pobles o vil·les amb què estan agermanats a Àustria, Alemanya, Itàlia, la República Txeca, Suècia, Finlàndia i Croàcia perquè demanin als seus governs que "no posin traves" al català. "És un tema molt important, volem ser ciutadans europeus de primera", afirma el president de Plataforma per la Llengua, Òscar Escuder. "És una petita empenta cap al sentit correcte", afegeix. Plataforma ha fet un model de carta amb els idiomes dels països en qüestió que cada municipi pot adaptar.
🔴 Fem una crida als municipis agermanats amb pobles i ciutats dels estats dubtosos sobre l'oficialitat, a enviar-los una carta reclamant-los el seu suport. Posem a disposició un model de carta bilingüe català i alemany, italià, txec, croat, suec i finès perquè serveixi de… pic.twitter.com/uUiH5Z5e6W
— Plataforma per la Llengua 📢 (@llenguacat) June 10, 2025
Una carta adaptada a qualsevol peculiaritat
La carta, disponible online, es posa a disposició de tots els ajuntaments perquè la facin arribar als seus municipis agermanats, i es pot adaptar a qualsevol peculiaritat, segons explica Escuder. Segons Escuder, "tots els ajuntaments de Catalunya no haurien de tenir cap problema" per sumar-se a la iniciativa, que els portarà "poca feina". "Hauria de ser fàcil", diu.
"Tota pedra fa paret", remarca el president de la Plataforma per la Llengua, que creu que si els governs que dubten més de l'oficialitat del català comencen a rebre sol·licituds de municipis del seu país "potser veuen que estan prenent decisions que no tenen cap sentit". "A ells no els perjudica en res, no els costa res, i, en canvi, hi ha ciutadans europeus amb agermanament a ciutats dels seus estats que no estan contents", explica. Per Escuder, l'oficialitat és a hores d'ara "bàsicament una qüestió de voluntat política". "El PP ha jugat les seves cartes per anar en contra del català", lamenta el president de la Plataforma per la Llengua, que demana també al govern espanyol que faci "un últim esforç" per desencallar la mesura.
La missiva expressa "preocupació"
La missiva que Plataforma per la Llengua posa a disposició dels ajuntaments per pressionar per l'oficialitat del català explica que durant gairebé dos anys hi ha hagut temps "suficient per analitzar amb rigor" tota la documentació aportada per Espanya sobre el tema. En aquest sentit, s'expressa "preocupació" per la possibilitat que els estats dels municipis agermanats puguin vetar el català. "Us demanem humilment que des del vostre ajuntament pugueu traslladar aquesta inquietud al vostre govern nacional i l’encoratgeu a donar suport a la proposta. Amb aquest gest, contribuiríeu a fer possible una Unió Europea que protegeixi millor el seu patrimoni cultural i lingüístic", assegura la carta.