La Comissió Europea ha tornat a posar Espanya sota el focus per la seva resposta davant la corrupció. En el seu informe anual sobre l'estat de dret, publicat aquest divendres, Brussel·les considera que els avenços dels últims mesos són insuficients i reclama al Govern espanyol accelerar les reformes per perseguir amb més eficàcia la corrupció d'alt nivell, reforçar les normes sobre conflictes d'interès dels alts càrrecs i blindar la independència de la Fiscalia. L'avaluació no obre nous expedients contra Espanya ni comporta sancions, però sí que representa un nou toc d'atenció de les institucions europees. Moltes de les recomanacions ja apareixien en informes anteriors perquè, segons Brussel·les, continuen sense materialitzar-se. Tot i reconèixer alguns avenços legislatius, la Comissió conclou que Espanya continua tenint deures pendents en matèria de transparència, independència institucional i lluita efectiva contra la corrupció, i insta el Govern a accelerar unes reformes que reclama des de fa diversos anys.
La corrupció continua sent una preocupació
La Comissió reconeix que s'han fet alguns passos, com l'aprovació del Pla Estatal Anticorrupció o diverses reformes legislatives destinades a agilitzar els procediments judicials. Tot i això, considera que aquestes iniciatives encara no s'han traduït en una millora real. "L'aplicació pràctica de les normes existents no ha millorat", assenyala l'informe, que adverteix que els grans casos de corrupció continuen enfrontant-se a processos judicials molt llargs, recursos complexos, manca de mitjans, dificultats en la cooperació internacional i absència d'òrgans judicials especialitzats. Per aquest motiu, Brussel·les insta Espanya a accelerar la reforma de la Llei d'Enjudiciament Criminal per reduir els terminis de les investigacions i dels judicis per corrupció.
Les dades que recull la mateixa Comissió evidencien també una elevada desconfiança ciutadana. El 92% dels espanyols considera que la corrupció està estesa al país, molt per sobre de la mitjana europea, situada en el 71%. Entre les empreses, el 85% comparteix aquesta percepció i un 62% considera que la corrupció dificulta fer negocis.
Conflictes d'interès i portes giratòries
Un altre dels punts on Brussel·les detecta pocs avenços és la prevenció dels conflictes d'interès dels alts càrrecs. L'informe reclama reforçar les obligacions de declaració patrimonial i dotar de més independència i capacitat sancionadora l'Oficina de Conflictes d'Interessos, ja que considera que, en l'actualitat, disposa d'eines limitades per controlar possibles irregularitats relacionades amb les portes giratòries o el patrimoni dels responsables públics. La Comissió també insisteix que Espanya continua tenint pendent aprovar una regulació més estricta dels grups de pressió, amb un registre públic obligatori de lobistes, una reforma que encara es troba bloquejada al Congrés.
Avís pels atacs als jutges
L'informe dedica un apartat específic a les tensions entre la política i la judicatura. Per tercer any consecutiu, Brussel·les recull la preocupació expressada pel Tribunal Suprem, el Consell General del Poder Judicial, associacions judicials i altres institucions pels atacs públics dirigits contra jutges concrets. La Comissió es fa ressò tant de les crítiques a resolucions judicials com de les acusacions de lawfare formulades des de l'àmbit polític i recorda que, encara que la crítica a les decisions judicials forma part del debat democràtic, els governs i els parlaments han d'evitar manifestacions que puguin debilitar la independència judicial o erosionar la confiança dels ciutadans en la justícia. Brussel·les subratlla que tots els poders de l'Estat han d'actuar amb respecte institucional mutu per garantir el bon funcionament de les institucions democràtiques.
Les reformes pendents del CGPJ i la Fiscalia
La Comissió Europea també insisteix que Espanya encara no ha culminat reformes que considera prioritàries. Entre elles, torna a reclamar que es modifiqui el sistema d'elecció dels vocals del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) perquè s'ajusti als estàndards europeus i a les recomanacions de la Comissió de Venècia, que defensa que almenys una part significativa dels seus membres siguin elegits pels mateixos jutges. També demana culminar la reforma de l'Estatut del Ministeri Fiscal perquè el mandat del fiscal general de l'Estat quedi desvinculat del cicle polític del Govern i es reforci així la seva autonomia institucional.
També alerta sobre RTVE
L'informe incorpora igualment les preocupacions traslladades per professionals dels mitjans públics sobre la reforma de RTVE aprovada el 2024. Brussel·les assenyala que diverses organitzacions periodístiques han denunciat un deteriorament dels estàndards professionals i un possible increment de la influència política en els informatius després dels canvis en el sistema de governança de la corporació. També recull que els consells d'informatius de TVE i RNE van advertir aquest any d'una pèrdua de qualitat professional i d'una disminució de la confiança ciutadana en els mitjans públics.