La Comissió Europea ha evitat qualificar de "terrorista" el moviment independentista i ha defensat que aquesta definició correspon a l'Estat. L'eurodiputada Clara Ponsatí ha estat qui ha difós el missatge de Brussel·les a les seves xarxes socials. El text respon a una pregunta per escrit dels eurodiputats de Junts l'abril passat. En la pregunta, Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí acusaven la justícia espanyola de voler criminalitzar el moviment i interpel·laven la Comissió per saber si les accions dels independentistes coincidien amb la definició de terrorisme. En la resposta, l'executiu comunitari considera que es tracta d'un cas específic que va "més enllà de les responsabilitats de la Comissió" i afegeix que aquesta tasca correspon a les autoritats nacionals.
L'@EU_Commission no pot dir que el moviment independentista sigui terrorisme segons els estàndards europeus, com pretén el Fiscal General de l'estat espanyol. Per això ens donen aquesta resposta hipòcrita que evita assumir-ne cap responsabilitat. https://t.co/SVrgi2kGBQ pic.twitter.com/bbNTznEqYw
— Clara Ponsatí (@ClaraPonsati) July 14, 2023
Assessorament legal del cas
En el text, la Comissió Europea només assenyala que les directives europees estableixen "unes regles mínimes" pel que fa a la definició d'ofenses criminals i a les sancions. "Les ofenses relacionades a grups terroristes i a activitats terroristes a la Unió Europea inclouen aquells actes intencionats que poden danyar seriosament un país o una organització internacional", apunten a l'escrit. Amb tot, l'executiu europeu remarca que els estats membres poden anar "més enllà de les definicions de la directiva".
En aquest sentit, i en referència a la pregunta dels eurodiputats de Junts, la Comissió considera que aquesta sol·licitud requereix "l'assessorament legal d'un cas específic". En aquest sentit, ha determinat que "l'assessorament específic va més enllà de la responsabilitat de la Comissió; és una tasca dels tribunals nacionals dels estats membres i, per tant, [...] la Comissió no es troba en la posició per donar una resposta".
Reunió amb l'Europol pendent
La resposta de Brussel·les es dona en un context on l'eurodiputada d'ERC, Diana Riba, està pendent d'una trobada amb el comissari de Justícia, Didier Reynders, i la directora de l'Europol, Catherine De Bolle. Riba va emetre la sol·licitud el passat mes de juny, després que un informe de l'Europol inclogués l'independentisme català com un dels moviments "més actius i violents" a l'Estat.
En la missiva enviada a Reynders i De Bolle, Riba va expressar la seva preocupació per aquesta qüestió recollida en l'informe sobre la situació del terrorisme a la UE i va insistir que es tractava d'una "classificació injusta". L'eurodiputada denunciava que "perjudica les eines per combatre el terrorisme i assegurar la seguretat dins de la UE". En aquest sentit, va apuntar que "és crucial que abordem la qüestió i assegurem l'adequació i la imparcialitat de la informació presentada pels informes de l'Europol".