Nova reclamació i urgent. El penalista Gonzalo Boye ha denunciat que l’Audiència Nacional no va informar correctament el Parlament Europeu quan va assegurar-li que no investigava el president a l’exili, Carles Puigdemont. La prova és que el comitè d’assumptes jurídics europeu (JURI) va denegar la tramitació de la defensa de la immunitat demanda per Puigdemont davant les investigacions de Tsunami Democràtic, el 19 de setembre passat, amb l'argument que no tenia cap nova causa oberta, segons ha revelat ara el seu advocat. Per això, Boye ha tornat a presentar un nou escrit, aquest dijous, al jutge del cas Tsunami Democràtic, que dilluns va anunciar que investiga per terrorisme Puigdemont i el seu cap d’oficina, Josep Lluís Alay —i altres deu persones més, com la secretària d’organització d’ERC, Marta Rovira—, perquè comuniqui el Parlament Europeu que “la informació amb la qual van sustentar la decisió de no defensar la immunitat de Puigdemont era, com a poc, errònia, i que, efectivament, en aquestes diligències se l’està investigant”. El titular de l’Audiència Nacional, conscient que ha de demanar un suplicatori al Parlament Europeu per investigar Puigdemont, en la resolució de dilluns va oferir-li que declari de forma voluntària al jutjat com a investigat.
🔴 Acord per a la investidura de Pedro Sánchez, DIRECTE | Pacte entre Junts i PSOE, última hora
Bloquejar la investidura
A més de la imputació, el jutge ha fet investigar ara a la Guàrdia Civil si l'home francès que va morir d'un atac de cor a l'aeroport del Prat, el 19 d'octubre de 2019, coincidint amb la protesta de Tsunami, es pot vincular als organitzadors d'aquesta plataforma anònima, creada per impulsar les mobilitzacions socials contra la sentència del Suprem als líders independentistes. Una acció que s'ha interpretat com una maniobra perquè la causa de Tsunami, investigada per terrorisme, no pugui ser amnistiada perquè suposadament va provocar un mort.
El mòbil d'Alay
La Guàrdia Civil ha fonamentat els indicis contra Puigdemont a partir de l’anàlisi del mòbil d’Alay, que porta l'agenda del president. I en concret, detalla una reunió a Ginebra el 2019, on se li hauria presentat l'acció de Tsunami. Aquesta és per ara l'única prova que sustenten els indicis contra el president a l’exili.
Ara, Boye ha desvelat, en l’escrit presentat al titular del jutjat Central d’Instrucció 6, que en saber d’aquesta informació pels mitjans de comunicació (en aixecar-se el secret a l'estiu es va explicar el sumari, basat en converses) es va demanar que s'activés la protecció de Puigdemont al Parlament Europeu el setembre passat, i l'Audiència Nacional li va negar que l'investigava. Hi aporta com a prova, la comunicació que es va fer al ple del Parlament el 2 d'octubre passat sobre aquest acord de no protecció, i que es pot consultar a la web del Parlament.
El jutge de l’Audiència Nacional podria excusar-se tot afirmant que no ha estat fins ara que no ha vist clar els indicis contra Puigdemont. La realitat és que el darrer informe de la Guàrdia Civil repeteix el que ja se sabia de Tsunami, quan van ser investigats pel jutge del cas Volhov, que des del 2020 cerca suposades irregularitats en el finançament de l'independentisme, i obligat l’any 2021 a derivar la part de Tsunami Democràtic al jutge de l'Audiència Nacional.
Les reclamacions
Boye s'ha personat aquesta setmana en nom d’Alay a la causa de Tsunami Democràtic, on ja ha dirigit dos escrit al jutge García Castellón a qui exigeix que no banalitzi el terrorisme i si ha seguit els tractats de la Unió. Ara, indica que fa aquestes noves peticions per poder garantir l’exercici de la defensa del cap de l'oficina del president Puigdemont.
Són: la data que es va començar a investigar Alay i el president Puigdemont; la data en la qual el jutjat i l’Audiència Nacional van informar el Parlament Europeu sobre la inexistència de procediment en contra del cap d’Alay, i que es facilitin aquestes comunicacions.
Un error o no?
En l’escrit, Boye manifesta que “necessita disposar d'aquesta informació per establir com, quan, per qui i per què s'ha pogut cometre l'error d'informar equivocadament el Parlament Europeu”. I hi conclou: “Parlem d'error perquè resulta inimaginable que un òrgan jurisdiccional com l'Audiència Nacional, coneixedora del principi de cooperació lleial, hagués, conscientment, informat erròniament al Parlament Europeu.”
Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!