L'Alt Representant de la Unió Europea, Josep Borrell, ha tornat a carregar contra Rússia, després de la rebolcada amb el ministre d'exteriors rus, Sergey Lavrov. Aquest cop per una nova llei russa que veta la participació electoral a les "organitzacions extremistes". Segons Borrell, "aquesta nova llei és un instrument més contra les veus crítiques i d'oposició que restringirà encara més el pluralisme polític a Rússia".

La picabaralla continua

Borrell sembla tenir al punt de mira Rússia després de la picabaralla que va tenir amb Lavrov. Borrell va retreure l'empresonament del líder de l'oposició russa, Alexei Navalni, i Lavrov va replicar-li amb l'empresonament dels líders independentistes. Ara ha instat "a les autoritats russes a derogar aquesta llei i a alinear la legislació russa amb els compromisos que Rússia ha assumit en virtut del dret europeu i internacional sobre els drets humans, inclosa la Convenció del Consell d'Europa sobre els drets humans".

La llei que priva els partidaris de les "organitzacions extremistes" del dret a presentar-se a les eleccions va ser signada aquest divendres passat pel cap del Kremlin, Vladimir Putin. Borrell apunta que aquesta legislació "intensifica la supressió sistemàtica de la democràcia, els drets humans i les llibertats". En un acte que va organitzar el "think tank" Real Instituto Elcano, Borrell va admetre que el ministre d'Exterior rus, Lavrorv, el va "advertir" que mencionaria l'afer català si parlava de Navalni per "demostrar" que la Unió Europea "també té problemes interns de drets humans i llibertats".

Tot i això, Borrell insisteix i aquest cop ha atacat la implantació de l'última llei aprovada pel Kremlin i la titlla "d'instrument contra les veus crítiques", és a dir per censurar a l'oposició que lidera Navalni.

Rússia veu injust el judici als presos

Lavrov, va reconèixer en una entrevista al canal de YouTube en directe Solovyov, que va advertir l'Alt Representant d'Afers Exteriors i Seguretat de la Unió Europea, Josep Borrell, que si parlava sobre l'afer Aleksei Navalni, llavors ell trauria la situació dels independentistes catalans condemnats a presó.

Va dir així: "Vaig notificar a l’alt representant que si presentava aquesta qüestió des d’aquest angle durant en una roda de premsa (considerar Navalni com un pres polític), respondria mencionant els catalans condemnats a 12 anys o més de presó per haver organitzat el referèndum sobre la independència de Catalunya. Els van acusar d’organitzar aquest referèndum, però ningú no va presentar cap prova per aquests fets. Així va passar"

Puigdemont va demanar la seva dimissió

El president de Catalunya a l'exili, Carles Puigdemont, va demanar a Borrell que dimiteixi. "No pot anar pel món amb receptes que no s'aplica", va dir. L'eurodiputat de Junts per Catalunya va aprofitar el conflicte entre Borrel i Lavrov per etzibar que l'existència dels presos danya la "credibilitat" de la UE com a defensora de la llibertat. "Borrell hauria d'haver dit al ministre d'Exteriors rus Sergei Lavrov que Espanya no té tres presos polítics, sinó que en té nou", ha dit.

Juntament amb Puigdemont, una cinquantena d'eurodiputats més van reclamar el cap de Borrell per causar "greus danys a la reputació de la UE" amb la seva reacció a la roda de premsa i a l'expulsió de tres diplomàtics europeus. També li han retret haver anat a Moscou per "iniciativa pròpia" i han titllat el viatge d'"humiliant". La carta té el suport, sobretot, d'eurodiputats ultraconservadors polonesos i de populars dels països de l'Est i del Bàltic. L'eurodiputat de Vox, Herman Tertsch, també va signar la missiva.

Imatge principal: Josep Borrell. - EFE