L’ABC segueix amb portades de collita pròpia. La d’aquest dimecres és sensacional. Posa en circulació el genial concepte “política de l’ibuprofèn”, encunyat per l’inefable Josep Borrell. Catalunya està malalta, insisteix el ministre (ja ens ho havia dit l’any passat que calia "desinfectar-la”) i aquesta política “ha fracassat”. Quin seria el mal que havia de guarir? En realitat, l’ibuprofèn és un antiinflamatori i, pròpiament, no guareix res. Com a cura, efectivament, és un fracàs. Però és eficacíssim per alleugerir maldecaps, dolors dentals i musculars, dismenorrea, febre i dolors post-quirúrgics. És a dir, el que vindrien a ser les conseqüències de les porres de l’1-O. Literalment.
La resta de portades –creu-t’ho– parlen del mateix, encara que sembli que exposen fets diferents que han passat en llocs diferents. Perquè cada diari és, avui dimecres, un país diferent. El mateix discurs de Pedro Sánchez, fet al mateix ple del Congrés és un i els seus contraris tot alhora. També es podria dir que és el mateix tema pintat en diversos estils: hi ha versions expressionistes, cubistes, suprematistes, surrealistes… A les portades, la realitat sòlida dels fets deixa pas a les versions líquides o gasoses de les interpretacions. És senyal que els importa més allò que et volen dir, el que volen que et creguis, que allò que realment s’ha esdevingut.
Així, mentre El País s’esforça en salvar al soldat Sánchez dient que “planta cara a Torra” –què heroic eh, plantar cara amb tot un Estat al darrera–, El Mundo explica que “agreuja la seva solitud per la seva inoperància a Catalunya”. Mentre La Vanguardia diu, moderadament, que “Sánchez eleva el to davant el Govern sense tancar-se portes”, El Periódico entén que “avisa Torra amb el pes de la llei” (llei en minúscula, noti’s). La Razón, en canvi, titlla Sánchez de “tebi” i burxa en els seus problemes amb els “barons” del PSOE. Al final, totes les eliminatòries que juguen les portades han acabat empatats.
Sembla, però, que punxa el relat que equipara el procés amb la “via eslovena”. Fabricat a casa nostra —o no— per a vincular l'independentisme amb la sagnia balcànica, i permetre al govern de Sánchez d'allunyar-s'hi en vistes a les eleccions del maig –o altres–, fa l'efecte que ha acabat la seva vida útil. Els diaris antigovernamentals de Madrid no el compren –de moment– i no tracciona en l’opinió publicada. Ha fracassat, com la "política de l'ibuprofèn". Caldrà provar un altre remei. Esperem que no sigui pitjor que la malaltia.