Un dia després que l'alt representant per a Assumptes Exteriors i Política de Seguretat, el socialista Josep Borrell, donés suport a l'exministre Rodolfo Martín Villa, l'assumpte ja ha arribat a la Comissió Europea. Onze eurodiputats de fins a cinc grups diferents: Junts, ERC, EH Bildu, el PNB i Unidas Podemos han preguntat al govern de la UE si té coneixement d'aquest fet.

Borrell va signar una de les cartes que es van presentar davant la jutgessa argentina María Servini de Cubría, que investiga presumptes crims de la dictadura franquista espanyola. Entre els signants hi ha els expresidents Felipe González, José María Aznar, José Luis Rodríguez Zapatero i Mariano Rajoy, els exsecretaris generals d'UGT i CCOO Nicolás Redondo, Cándido Méndez, Antonio Gutiérrez i José María Fidalgo, dos pares de la Constitució com són Miguel Herrero y Rodríguez de Miñón i Miquel Roca, l'exministre a Xile Enrique Krauss i l'exministre portuguès Jaime Gama.

Els eurodiputats també han preguntat a la Comissió si considera que el suport de Borrell a l'exministre de l'UCD "va en contra d'allò aprovat pel Parlament Europeu i les línies estratègiques de la Comissió". També han qüestionat la compatibilitat de la ingerència de Borrell en el procés judicial que es duu a terme des de l'Argentina amb "el principi de separació de poders i el seu mandat a la Comissió Europea".

L'exministre Martín Villa està citat com a presumpte responsable de la matança del 3 de març del 1976 a Vitòria, on cinc persones van morir i 150 van ser ferides per la policia espanyola després de desallotjar 4.000 treballadors reunits en una assemblea en una església del barri obrer de Zaramaga. Martín Villa també ha estat citat com a responsable dels fets dels Sanfermines de 1978, on la policia va matar un estudiant d'un tret al cap després que un grup desplegués una pancarta a favor de l'amnistia en una plaça de toros. En tots dos fets, Martín Villa era ministre de l'Interior al govern de l'UCD.

Martín Villa ha de declarar el proper dijous 3 de setembre en aquesta causa oberta a l'Argentina. Podrà fer-ho per via telemàtica des de l'ambaixada o algun consolat de l'Argentina a Espanya. Així ho va acordar la titular del jutjat criminal i correccional federal número 1 de l'Argentina en una resolució notificada a la Coordinadora Estatal de Suport a la Querella Argentina contra els Crims del Franquisme (CEAQUA), segons va informar aquesta organització.

La UE nega que Borrell firmés la carta

El rebombori provocat per aquest suport ha obligat a la Comissió a sortir del pas mitjançant el portaveu del cap de diplomàcia europea, Peter Stano, que directament ha negat que Borrell firmés cap carta de suport. "Les afirmacions i informacions que asseguren que l'alt representant Josep Borrell suposadament va escriure o signar una carta a un jutge argentí en relació amb la investigació de Martin Villa són absolutament falses", ha afirmat.

Segons el portaveu, Borrell sí que va enviar una carta el maig del 2019 quan era ministre espanyol d'Exteriors a l'ambaixador argentí a Espanya i a l'ambaixador espanyol a Argentina "relativa a la investigació" sobre Martín Villa. "Aquests intercanvis són normals en un context d'afers relacionats amb la protecció consular dels ciutadans", defensa.

El portaveu remarca que Borrell va demanar a l'ambaixador espanyol que "s'abstingués de qualsevol acció que pogués ser considerada com una interferència amb el procés judicial" a l'Argentina. Així, Borrell desmenteix que estigui entre els signants de les missives de suport enviades a la jutgessa argentina que l'investiga per 13 delictes d'homicidi, tal com va publicar dilluns Eldiario.es.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat