La presidenta del Parlament de Catalunya, Laura Borràs, ha afirmat en una entrevista al Planta Baixa de TV3 que la concessió dels indults "és una operació d'Estat per fer una rentada de cara a la justícia espanyola" davant d'Europa. Després de l'acte de Pedro Sánchez al Gran Teatre del Liceu, en el que el president del govern espanyol ha anunciat que aprovarà la concessió dels indults aquest dimarts, Borràs ha reaccionat i ha manifestat que "Sánchez fa de la necessitat virtut" i que, amb aquests indults, "busca aconseguir clemència a Europa" davant les resolucions emeses per diversos organismes europeus que deixen en mal lloc la justícia de l'Estat espanyol.

No obstant això, la presidenta de l'hemicicle considera que "els indults són una bona notícia perquè nou innocents deixaran d'estar a la presó" i perquè acabarà "el patiment de les seves famílies". En aquest sentit, valora la mesura de gràcia com "una reparació d'un error judicial que mai s'hauria d'haver produït". Alhora, Laura Borràs es manté ferma en la defensa de "l'amnistia", donat que "no s'acaba el conflicte polític". La que va ser la candidata de Junts a la presidència de la Generalitat ha subratllat que "encara hi haurà l'exili i les més de 3.000 persones represaliades".

Encara sobre la concessió dels indults, Laura Borràs ha descartat que hi hagi hagut una negociació perquè s'aprovessin ni tampoc que hagin existit converses en aquest sentit. Sobre l'escenari que s'albira després dels indults, la presidenta del Parlament té clar que "ara cal veure si realment existeix voluntat política per part del govern espanyol per resoldre aquest conflicte, això no acaba aquí".

Pendents del Consell d'Europa

En l'entrevista a TV3, Laura Borràs ha fet al·lusió al retorn de la immunitat als eurodiputats Carles Puigdemont, Clara Ponsatí i Toni Comín com a exemple de "les resolucions que perjudiquen l'Estat espanyol". No només ha fet referència a això, sinó que també ha parlat de l'informe del Consell d'Europa que reclama posar en llibertat els presos polítics i la fi de la persecució dels exiliats.

Justament, sobre aquest informe, aquest dilluns hi ha novetats, perquè és el dia en què es debatrà i se sotmetrà a votació la resolució. El document porta per títol "Han de ser jutjats els polítics per les manifestacions fetes en l'exercici del seu mandat?" i aborda la situació a dos estats, Turquia i Espanya. En aquest darrer cas, l'informe radiografia de forma exhaustiva els fets pels quals es va condemnar els presos polítics i estableix diferents conclusions i recomanacions al respecte.

El Consell d'Europa esmenta, en aquest document, que l'Estat espanyol hauria de reformar el Codi Penal i, en específic, introduir canvis en els delictes de rebel·lió i de sedició. El text també emplaça l'Estat a alliberar a través de l'indult o altres mecanismes "els responsables polítics catalans condemnats pel seu paper en l'organització del referèndum inconstitucional de l'octubre de 2017 i per les manifestacions pacífiques de gran envergadura". El document també fa al·lusió als polítics a l'exili i estableix que "es posi fi als procediments d'extradició dels responsables polítics catalans que viuen a l'estranger investigats pels mateixos motius".

 

Imatge principal: Laura Borràs, en una compareixença al Parlament de Catalunya. ACN.