La presidenta del Parlament, Laura Borràs, ha estat taxativa a l'hora de definir la proposta d'indults del president espanyol Pedro Sánchez: "La pitjor notícia és que l'indult sigui una eina de mercadeig polític". I recorda que aquest "afecta a persones, no només els presos injustament empresonats se'ls hi demana un penediment quan el que van fer és respondre un mandat democràtic i pacífic, sinó que els acompanya una repressió des d'aleshores que no ha cessat". A més, retreu que "l'única violència" que s'ha vist és la de l'Estat espanyol des de l'1 d'octubre. 

Per això, Borràs torna a diferenciar entre el plantejament judicial i d'empresonament de l'Estat, i el d'inici que va proposar el Govern al Parlament de Catalunya: "Estem parlant de l'indult de persones preses però també de les famílies. I el que hi ha és un conflicte polític". Per tant, la presidenta conclou: "L'indult no és la solució a un conflicte polític". Portant la qüestió al terreny dels fets, considera que estan "mercadejant amb el sentiment de les persones, el seu dolor i el de les seves famílies". Per això, Borràs reitera el que sempre ha defensat Junts per Catalunya: "L'amnistia com a solució permetria posar punt i final a aquesta situació".

 

Una visió que topa amb la del govern espanyol. La vicepresidenta Carmen Calvo ha argumentat que "la decisió dels indults és política".  A preguntes dels mitjans des de Sevilla, Calvo ha argumentat que la iniciativa del govern no es pot interpretar com una col·lisió entre poders de l'Estat: "No té res a veure amb discutir la sentència, que no discutim, ni amb la nostra justícia, que no qüestionem", ha assenyalat Calvo, qui ha argumentat que "el poder judicial ha fet la seva feina amb la sentència i l'informe", per proclamar seguidament que la concessió de l'indult pel Govern "encaixa en un espai radicalment diferent", i la motivació respon a la posició que assenyalava el nostre president.

Borràs però ha recordat xifres per refermar-se, en aquest sentit, que els presos paguen una "pena injusta, política" en un conflicte amb "més de 3.300 represaliats" davant del qual "no han de demanar perdó per exercir la democràcia". "Als informes es parla d'unes manifestacions, diuen els membres de la Sala Penal del Tribunal Suprem, que van ser antidemocràtiques. Qui decideix que una manifestació es antidemocràtica? Per què parlen de manifestacions que no eren pacífiques? Qui va veure violència? Que no vulguin canviar la realitat amb les seves proclames perquè tots sabem què va passar", ha argumentat Borràs. Per tot plegat, creu que qui hauria de demanar perdó, en aquest cas "és qui utilitza les eines de l'Estat per dur a terme una venjança d'aquesta magnitud".

Els atemptats del 17-A

La presidenta de la cambra catalana també ha fet referència a la sentència de l'Audiència Nacional del 17-A, la qual ha definit com a "decebedora". Creu que no esclareix quin va ser el paper de l'Estat en els atemptat ni tampoc la seva responsabilitat. D'una banda, perquè no s'ha posat llum al paper de l'imam de Ripoll com a confident de CNI. També perquè ningú va poder detectar prèviament les operacions de compra del material utilitzat per als atacs de Barcelona i Cambrils el 17 d'agost de 2017. Més enllà d'això, Borràs considera que cal treballar per reparar el dolor de les víctimes i famílies.