L'onada de boles difoses durant la tràgica DANA del País Valencià el passat 29 d'octubre va agreujar l'emergència i va soscavar la confiança institucional. En concret, tres de cada quatre faules difoses després de la riuada van ser continguts falsos creats intencionadament per enganyar, i la gran majoria es van difondre a través de les xarxes socials. A més, la majoria dels missatges falsos contenien una forta càrrega emocional, dissenyada per generar indignació, por o rebuig cap a les institucions. Aquestes són algunes de les conclusions d'un estudi sobre la desinformació en aquesta tragèdia elaborat per investigadors de la Universitat Politècnica de València (UPV) i la Universitat Internacional de València (VIU), que analitza en profunditat com la desinformació va condicionar la percepció pública de la tragèdia i va complicar la resposta institucional.
Crisi informativa
Els investigadors han analitzat la crisi informativa que va estar marcada per la proliferació de boles, notícies falses i teories conspiranoiques durant les setmanes posteriors a la DANA, que, segons asseguren, va condicionar la percepció pública de la tragèdia i va dificultar la resposta institucional. L'estudi ha estat elaborat pel professor Germán Llorca-Abad, professor titular del departament de Comunicació Audiovisual, Documentació i Història de l'Art de la UPV, en col·laboració amb el professor Alberto E. López Carrión, de la VIU, i ha estat recentment publicat a la Revista Mediterrània de Comunicació.
Els autors de l'estudi van analitzar un total de 185 notícies publicades entre el 28 d'octubre i el 17 de novembre del 2024 als diaris nacionals i locals amb més audiència. Del total, es van identificar 192 boles que van circular durant el moment més crític de la catàstrofe. Entre les notícies falses més destacades hi ha la de l'aparcament del centre comercial Bonaire, a Aldaia, on les informacions afirmaven que hi havia centenars de cadàvers a l'interior dels vehicles submergits a l'interior. En concret, aquesta infomació va ser difosa per influenciadors i personatges mediàtics i va tenir molt de ressò en xarxes socials com Instagram o TikTok. A més, també es van difondre teories que culpaven el govern espanyol de destruir preses "construïdes pel franquisme", o acusaven l'AEMET d'haver ocultat informació sobre les pluges.
Una altra de les qüestions que crida l'atenció de l'estudi és que el 28% de les boles es van originar o van difondre des d'entorns periodístics professionals, la qual cosa planteja "seriosos dubtes sobre els filtres editorials en contextos de crisis", adverteix Germán Llorca. Fins i tot, algunes d'aquestes informacions les van fer periodistes o col·laboracions en programes de televisió. Amb tot, els autors destaquen el paper d'alguns mitjans que sí que van contribuir a desmentir falsedats, així com el treball de plataformes de verificació com Maldita.es, Newtral o VerificaRTVE.
"Diagonalisme"
Una de les principals novetats de la investigació és que és l'aplicació del concepte de "diagonalisme", una estratègia comunicativa que, segons els investigadors, va ser especialment visible en aquesta crisi. En concret, aquest corrent combina discursos d'extrema dreta amb missatges que tradicionalment es vinculen amb l'esquerra, com la crítica al poder institucional o a les elits. L'objectiu d'aquest moviment és connectar amb el malestar ciutadà des de múltiples angles ideològics i aprofitar la incertesa per reforçar narratives de desconfiança. Durant la DANA, aquesta estratègia es va traduir en atacs al govern espanyol, a organismes científics i a ONG com Càritas o Creu Roja. "En situacions de catàstrofe, el descrèdit de les institucions és aprofitat per sembrar el caos informatiu i mobilitzar políticament uns certs sectors", explica Alberto López-Carrión. A més, els algoritmes de les xarxes socials, que prioritzen els continguts més virals i que no han de ser els més veraços, van afavorir-ne la ràpida difusió. "Les emocions extremes, com la indignació o la por, són les que més interacció generen. I les faules apel·len precisament a aquestes emocions", exposen els autors.
Alfabetització mediàtica
L'estudi conclou que és urgent reforçar l'alfabetització mediàtica de la ciutadania, millorar els mecanismes institucionals de resposta informativa i exigir una transparència més gran i la responsabilitat a les plataformes digitals. Tot i que consideren que el govern espanyol va activar perfils oficials a les xarxes socials per lluitar contra la desinformació, els esforços van arribar tard i amb un abast limitat. En aquest sentit, els autors recomanen protocols àgils de comunicació en emergències i aliances més efectives entre institucions públiques, mitjans de comunicació i organismes de verificació.
"Combatre les faules no és només una qüestió de veritat, és també una qüestió de salut pública i cohesió social", sostenen López-Carrión i Llorca-Abad. I adverteixen que "si no s'actua amb decisió, la pròxima emergència no només serà climàtica, sinó també informativa".