El ministre de Presidència, Relacions amb les Corts i Memòria Democràtica, Félix Bolaños, ha admès que l'esmena al projecte de llei de memòria democràtica "no canvia res" en la investigació de crims del franquisme. Així, a la pràctica l'esmena no comportaria "cap canvi, el que es podrà fer quan entri en vigor la llei és exactament el mateix que ja es pot fer des de 2002", ha dit Bolaños aquest dijous al matí en una entrevista a Onda Cero. Després que el líder d'ERC al Congrés, Gabriel Rufián, acusés ahir el govern espanyol d'"enganyar la gent" amb la llei de memòria democràtica, Bolaños ha argumentat que l'esmena registrada conjuntament per PSOE i Unides Podem el que fa és "ratificar la vigència de la llei d'amnistia" de 1977, que és la norma que ha impedit jutjar crims franquistes.

"No canvia res"

Com ja va fer amb les quotes del català a la llei de l'audiovisual, el ministre Bolaños ha confessat que les esmenes del govern espanyol a la llei de memòria democràtica a la pràctica "no canvien res" de l'establert per la llei preconstitucional d'amnistia de 1977, malgrat els esforços del PSOE i Unidas Podemos per donar aquesta imatge. Tal com va denunciar Rufián aquest dimecres, malgrat que l'esmena indica que "els crims de guerra, de lesa humanitat, genocidi i tortura" són "imprescriptibles i no amnistiables", Bolaños ha matisat que "aquesta legislació no pot tocar la legislació penal", ja que "no és una llei orgànica" i, a més, "les lleis penals no poden ser retroactives". 

En aquest sentit, però, el ministre socialista ha volgut defensar-se de les crítiques al·legant que l'únic que implica aquesta esmena és una ratificació de la situació vigent des de 2002, quan Espanya va subscriure l'Estatut de Roma. "Des d'aquell moment, s'aplica la llei d'amnistia i els tractats internacionals. L'esmena valora ambdues circumstàncies", ha explicat. D'aquesta manera, el ministre ha admès que això no implica cap canvi pel que fa a la possibilitat de jutjar crims franquistes, ja que la llei no es pot aplicar retroactivament. "No podem establir una norma l'any 2021 que s'apliqui a actuacions que van tenir lloc l'any 70 o 72", ha assegurat Bolaños. 

Transició

Així mateix, el ministre de Presidència ha volgut reivindicar tant la Transició en el seu conjunt com la llei d'amnistia del 77, en contra de les interpretacions que assenyalen que el govern central pretén deixar-la sense efecte. "Va ser molt important per a la consolidació de la democràcia. Qui la va demanar va ser l'esquerra i va aconseguir que moltes persones empresonades per les seves idees, que no havien comès cap delicte, en sortissin", ha reivindicat. Entre altres coses, Bolaños també ha admès que els socialistes també mantenen converses amb Cs sobre la llei de memòria democràtica.

 

Foto principal: el ministre de Presidència espanyol, Félix Bolaños / ACN