EH Bildu ha registrat aquest dimarts una proposició de llei al Parlament Basc que vol establir, de manera general, l’exigència de coneixement tant del basc com del castellà per accedir a l’ocupació pública. La formació aposta per un model flexible que sigui capaç d’adaptar-se a les diferents realitats organitzatives i sociolingüístiques del país, però que reforci la seguretat jurídica i garanteixi els drets lingüístics de la ciutadania. La proposta d’EH Bildu planteja un “nou paradigma” que aporti seguretat jurídica i s’adapti al context sociolingüístic actual, i l'objectiu és revertir el funcionament actual, on les exigències lingüístiques només s’apliquen a les places prèviament determinades per l’administració. En cas que la llei passi, només es podrien exceptuar determinades places de l’exigència del basc de manera justificada i objectiva —casos en els quals el coneixement del basc es valoraria com a mèrit addicional.
EH Bildu defensa que aquesta reforma s’ha de fer mitjançant una llei, i no només per via reglamentària, per garantir la seguretat jurídica del sistema i blindar-lo davant possibles impugnacions. La formació considera que una reforma mínima per reglament no seria suficient per salvaguardar el model actual i que cal reforçar-lo per garantir els drets lingüístics en un marc planificat i respectuós amb la pluralitat. La proposta del partit de l'oposició del govern del PNB inclouria també un índex d’exempció, és a dir, un percentatge màxim de places a les quals no exigir el coneixement del basc en l’accés.
Consens social per treure el debat dels mitjans
El moment de la proposta d'EH Bildu no és fortuïta. En mig d'una exaltació mediàtica de la problemàtica lingüística capitanejada per la líder del PP a Madrid, Isabel Díaz Ayuso, la formació d'Arnaldo Otegui aposta per assolir un consens ampli entre diferents sensibilitats polítiques i socials per “tancar el debat” sobre el basc a l’administració. Segons la formació, aquest debat constant distorsiona i perjudica els avenços qualitatius que necessita la llengua en un moment crucial per a la seva revitalització. La coalició recorda que el 75% de la població basca dona suport a l’exigència de coneixement de les dues llengües oficials a l’administració pública, segons la VII Enquesta Sociolingüística. A més, destaca que el percentatge de joves bilingües (de 0 a 29 anys) ha passat del 50% el 1986 al 90% el 2021 a la comunitat autònoma Basca.
Especificitats de la llei: facilitats per l'aprenentatge i nou format d'avaluació
La proposta també preveu que les administracions públiques puguin, de manera justificada, desaplicar o ajornar la regla general en determinades places, atenent a les circumstàncies sociolingüístiques de cada àmbit geogràfic o als criteris definits en els seus plans lingüístics. Paral·lelament, EH Bildu planteja que el nou sistema inclogui més recursos i facilitats per a l’aprenentatge del basc: plans de formació personalitzats, hores laborals destinades a la formació, suport específic per a les persones que accedeixin a la funció pública sense acreditar el nivell requerit i accés equitatiu a aquests recursos, independentment de l’estatus laboral.
Un altre aspecte destacat de la proposta és la voluntat d’evolucionar cap a un sistema d’avaluació i acreditació basat en la competència i l’ús real de la llengua, i no només en exàmens formals. EH Bildu considera que aquest canvi de paradigma és clau per a la motivació del personal i per fomentar un ús efectiu del basc en l’entorn laboral. La formació sobiranista recorda que aquest principi ja es troba recollit en altres legislacions autonòmiques, com ara Galícia, Catalunya o el País Valencià, on el coneixement de les dues llengües oficials és un requisit general per accedir a l’ocupació pública. El principal partit de l'oposició del País Basc busca, doncs, que es tregui de l'epicentre mediàtic un conflicte que té una rellevància que va més enllà: salvaguardar la llengua és essencial i no hauria de ser una de les cartes del joc polític.