Moviments als Jutjats de Plaza de Castilla en una de les dues branques de la investigació a Begoña Gómez. Les acusacions populars, unificades en Hazte Oír, han sol·licitat al jutge Juan Carlos Peinado una bateria de diligències en el marc de la causa sobre la presumpta apropiació indeguda de la plataforma o software de la Càtedra de Transformació Social Competitiva que la dona del president espanyol codirigia a la Universitat Complutense. Segons l’escrit al qual ha tingut accés ElNacional.cat, una de les actuacions que sol·liciten és que es lliuri ofici a la Unitat Central Operativa (UCO) de la Guàrdia Civil perquè “accedeixi i faci còpia dels correus electrònics enviats i rebuts” en quatre adreces que pertanyien a Begoña Gómez. “Resulta clarament legal, necessari, pertinent, útil, conduent, idoni i proporcional investigar aquests correus, sent evident que estem davant de diligències que podrien donar llum sobre fets fonamentals de la causa”, argumenta el document. “La mesura és a més proporcionada perquè no resulta indiscriminada, limitant-se l’obtenció dels correus en relació amb l’objecte d’aquest procediment”, afegeix.
Hazte Oír argumenta que això és necessari després que l’exvicerector de Planificació, Coordinació i Relacions Institucionals de la Complutense Juan Carlos Doadrio declarés com a testimoni el 19 de febrer i manifestés que tenia més de cent correus electrònics amb Begoña Gómez i amb la seva assessora a la Moncloa, Cristina Álvarez. De fet, les acusacions demanen el jutge que sol·liciti a Doadrio que ell mateix aporti els correus electrònics al procediment. “Va assenyalar que Álvarez era la persona de confiança de Gómez, que sempre anava amb ella a la Universitat Complutense i fins i tot que li va indicar que li enviés a ella directament els e-mails”, sostenen. Tot això ha de portar a obtenir “informació potencialment transcendental per a l’esclariment dels fets investigats”.
Les acusacions subratllen que aquesta diligència “ha de cenyir-se a la intervenció de les comunicacions” del període comprès entre el 2 de juny del 2018 i l’actualitat per obtenir els arxius que “guardin relació amb la resta d’investigats” en la causa o en relació amb la Universitat Complutense de Madrid, Wakalua, Globalia, l’Institut d’Empresa, l’IE-Àfrica Center, OMT, Indra Sistemas, Google Spain, Sl, Fundacion Manpower, Arsys Internet, Telefónica, la Fundació la Caixa o Reale. De fet, la investigació sobre Cristina Álvarez va aflorar després que se sabés que havia enviat un correu a Reale traslladant que Begoña Gómez volia que continuessin com a “patrons de la càtedra”. La radiografia dels correus s’estén a “qualsevol altra persona, entitat o mercantil que patrocinés, financés o col·laborés amb l’activitat desenvolupada per a la Càtedra de Transformació Social Competitiva” i “molt especialment” a les comunicacions de correus electrònics amb els altres investigats.
Sol·licitud de documentació a empreses sobre reunions relacionades amb la càtedra
A més, les acusacions demanen al jutge que sol·liciti a diverses empreses, com Google, Indra, Telefónica i Deloitte, una sèrie de documentació relacionada amb la càtedra. Volen conèixer les agendes i actes de les reunions que van tenir lloc en relació amb el desenvolupament de la plataforma digital, el llistat d’assistents i convidats a cada una i un conjunt d’elements informàtics sobre la càtedra i el desenvolupament del programari. I volen que es requereixi la Universitat Complutense el bolcat i contingut dels correus electrònics que s’allotgin al compte de la càtedra perquè consideren que és “clau per a la investigació”.
Nous testimonis
Les acusacions populars també demanen el jutge que citi nous testimonis. Entre ells, personal de Deloitte (com el president de la companyia a Espanya), Techxonn, Devoteam, Making Science i de la mesa de contractació de Red.es. També recorden algunes testificals que estan pendents de resoldre’s, com les del secretari d’Estat i director de l’oficina d’Assumptes Econòmics i G20 a Presidència del govern espanyol, Manuel de la Rocha, del conseller delegat d’Endesa, José Bogas, o del president executiu de l’Institut d’Empresa, Santiago Iñiguez de Onzoño. Finalment, sol·liciten que torni a citar el responsable institucional i de polítiques públiques de Google, Miguel Escassi.
Per “poder preparar l’eventual judici oral”
L’escrit justifica que totes aquestes diligències són “legals, lícites, possibles, útils, pertinents, conduents i necessàries” per “poder esbrinar els fets i les circumstàncies que els envolten a fi de possibilitar la deguda concreció de l’eventual escrit d’acusació o qualificació provisional i poder preparar l’eventual judici oral”. “En consideració a l’estat actual de la instrucció, i per tal d’aprofundir en aspectes determinants dels fets objecte d’investigació, es proposa la pràctica d’una sèrie de noves diligències directament relacionades amb els indicis de presumpta apropiació indeguda”, justifiquen. “En conseqüència, les diligències resulten clarament rellevants, en tant que la seva pràctica pot aportar dades objectives per confirmar o descartar hipòtesis fonamentals per a la instrucció, complint l’exigència d’utilitat i necessitat processal”, postil·len.