La situació a Vox, dins i fora del partit, continua sense ser la ideal. Les bases del partit d'ultradreta d'uns quants territoris estan iniciant un moviment contra el líder del partit, Santiago Abascal, i el seu nucli més dur. La sortida de la diputada Clara Toscano, sembla que és una mostra més de la revolta interna que s'està teixint a Vox des de fa mesos, i que no només la protagonitzen càrrecs electes amb representació a les institucions, sinó també els militants de base, molt decebuts davant la deriva del partit. Segons assenyala El Mundo, la marxa de Toscano —mà dreta de Javier Ortega Smith a l'Ajuntament de Madrid—, així com la d'Iván Espinosa de los Monteros, el mes d'agost, i abans les de Macarena Olona o Víctor Sánchez del Real, tenen una causa comuna: el desacord amb Abascal i el nucli dur que l'envolta, entre ells, Jorge Buxadé. Per mirar de frenar l'auge d'aquest corrent crític, Abascal ha convocat una assemblea general per al 27 de gener.
Veus crítiques contra Santiago Abascal
Santiago Abascal sempre havia estat una figura intocable a l'interior de Vox, sembla que aquesta situació podria estar canviant, segons assenyala una font a El Mundo "cada cop se senten veus més crítiques des de les bases i en càrrecs dels territoris, sobretot entre regidors sorpresos i espantats per la deriva del partit". De moment, ningú no s'ha erigit en figura visible del moviment crític contra Abascal, però hi ha moviments d'última hora que fins i tot contemplen la idea d'organitzar una alternativa al lideratge d'Abascal. El nom d'Ortega Smith, vicepresident del partit, i un dels membres que tenia més pes durant els primers anys de Vox, però que en els darrers temps ha estat apartat pel nou nucli fort d'Abascal, podria ser un dels triats pels crítics per liderar la candidatura alternativa al líder actual. Tanmateix, segons fonts del partit, sembla que ell dubta a erigir-se en competidor d'Abascal.
Les veus crítiques també carreguen contra la convocatòria de l'assemblea general a finals de gener, ja que la consideren d'una "legalita dubtosa". En aquest sentit, denuncien que, malgrat que els convocants defensen que és per enfortir-se per fer front als enemics d'Espanya, la realitat és que busquen "enfortir els que tenen el poder del partit per consolidar Vox com a estructura al seu servei, en definitiva, un cop de mà a la veneçolana", segons apunta un manifest que es va difondre dijous i que ha circulat com la pólvora entre les bases del partit. El cercle més proper a Abascal, denominat pels crítics com "el búnquer", va agafar les regnes de Vox després de les eleccions del 28-M, amb Buxadé com a figura més influent. Dins d'aquest grup més proper a Abascal, també s'hi troben Kiko Méndez-Monasterio, Gabriel Ariza i Ignacio Hoces.
Democràcia interna, inexistent a Vox
El Manifest Pro Congrés Refundacional de Vox, títol que té l'escrit crític, denuncia que no hi ha democràcia interna al partit, i que l'organització "no estableix òrgans per a canalitzar-la". A més, assenyala que hi ha dubtes públics "sobre el destí dels fons econòmics del partit" que no estan aclarits, i també apunten que "la llibertat d'opinió no existeix i hi és perseguida", fet que provoca la impossibilitat de fer "cap anàlisi ni que hi hagi llibertat d'iniciativa".
En aquest escrit, els càrrecs públics de diverses províncies asseguren que se senten menystingut i reclamen canvis substancials al si de la formació. Critiquen que "qualsevol opinió personal és reprimida o represa", i a més, apunten que hi ha un fort control sobre les xarxes socials personals "amb exigències i prevencions". En aquesta línia, també retreuen l'abandonament de la direcció als càrrecs electes de províncies, i que la seva única missió sigui la "d'obeir ordres de Madrid i callar". Precisament, és per aquestes qüestions que consideren que hi ha una línia ascendent de desarrelament dels espanyols i "descendent en les expectatives polítiques de Vox", com a resultat de "l'abandonament dels principis establerts en el manifest fundacional", a la qual cosa cal afegir, segons recalquen, "la marxa voluntària o forçada de persones de gran talla política, l'enroc de la direcció nacional, el nou tarannà bast i antipàtic, el suport a l'algarada i la negativa a tot sistemàticament sense plantejar alternatives". Amb tot, el manifest advoca per dotar el partit d'"estatuts que garanteixin el funcionament democràtic i una estructura orgànica que permeti la participació activa dels militants, d'acord amb la realitat territorial i competencial".