Barcelona es mantindrà ara com ara a la Red de Juderías espanyola, segons informa El Punt Avui citant fonts municipals. L'Ajuntament ha indicat que encara està "analitzant" la proposta que li va fer l'Ajuntament de Girona per integrar-se a una xarxa de calls catalana independent de l'espanyola, i vol analitzar-ne els pros i contres.
Girona, Besalú i Castelló d'Empúries ja van decidir fa temps abandonar la Red española, per crear una xarxa pròpia de calls catalans. I esperen que Barcelona s'hi afegeixi, cosa que s'ha d'aprovar en un ple municipal.
Al mes de juliol se celebrarà a la capital catalana la primera trobada de calls catalans, i Barcelona només hi participarà com a observadora.
En el rerefons de les tensions amb la Red española hi ha que en aquesta els calls s'interpreten cada cop més des d'un punt de vista turístic, mentre que a Catalunya hi ha una visió més lligada a la recerca i el coneixement. A tot això s'hi ha afegit una tendència a la centralització de la Red, que els calls catalans no accepten.
La història dels calls és molt antiga. El III Concili de Laterà del 1179 va dictaminar que els jueus havien de viure en els seus barris i a partir d'aquí es van crear els calls, que formen part de l'estructura medieval de les ciutats. Els calls tenien una certa autonomia de funcionament, pagaven impostos i depenien directament de la Corona.
El nom de call prové de la paraula hebrea kahal, que significa grup o comunitat. En espanyol usen la paraula judería, mentre que a Venècia va aparèixer l'expressió gueto. Provinent del dialectal venecià borguetto (petita ciutat), el mot va esdevenir molt aviat guetto, i ha acabat transformant el seu significat inicial com a sinònim de call, per designar des del segle XX tota segregació i concentració d'un grup ètnic o social diferenciat.