Els quatre correus electrònics que va remetre l'inspector del Banc d'Espanya José Antonio Casaus al seu superior i que han estat incorporats a la causa 'Bankia' que investiga l'Audiència Nacional qüestionen la viabilitat de l'entitat nacionalitzada pels seus "molt greus i creixents problemes de rendibilitat" i adverteixen sobre les conseqüències de la sortida a borsa, que es va produir tot just dos mesos després d'aquestes conclusions.

Es tracta de quatre correspondències a què ha tingut accés Europa Press i que emet Casaus a Pedro Comín, director general adjunt de supervisió del Banc d'Espanya, en què es refereix a la "feble capacitat" de crear recursos del Grup Bankia i adverteix clarament que l'operació borsària sense dur a terme les reformes pertinents no funcionaria i crearia "trencament" al contribuent.

Les notificacions, corresponents al 8 i 14 d'abril i 10 i 16 de maig i que havien romàs ocultes fins al moment, s'adhereixen a la causa que instrueix el titular del Jutjat d'Instrucció Número 4, Fernando Andreu, a petició de la Confederació Intersindical de Crèdit (CIC), que exerceix l'acusació en la causa que instrueix l'Audiència des de 2012.

"Només és una bombona d'oxigen que permetrà complir temporalment amb els nous requisits de solvència però que no aconseguirà transformar l'estructura de Bankia. Acabarà a mitjà termini amb la venda a baix preu del banc cotitzat, ja que no generarà beneficis recurrents, i amb l'Estat nacionalitzant BFA suposarà un menyscapte per als contribuents ", explica en un dels correus.

Perfil polític "clarament millorable"

L'inspector plasma les seves conclusions en un informe de sis pàgines en què també fa referència al perfil "marcadament polític" del Govern interí del Grup BFA-Bankia, que considera "clarament millorable" i que integren gestors "desacreditats davant el mercat". En concret qüestiona la "honradesa" d'aquests últims per adjudicar-se un bonus en 2009 "superior al que li corresponia" per corregir l'exercici.

Després del diagnòstic, en què adverteix que la liquiditat és la "principal amenaça" i que la solvència és "insuficient amb la nova normativa" (Basilea III), Casaus apunta que el "tractament per al malalt" passa per un canvi de control que integrés a l'entitat nacionalitzada en un grup "amb prou fortalesa financera", sempre posant l'accent en que la solució havia de ser "exògena" i "estructural".

Aquests correus vénen a corroborar l'exposat per Casaus en la seva declaració en qualitat de testimoni davant del magistrat Andreu el passat 5 de setembre a la qual va incidir que no era aconsellable l'entrada de Bankia en el mercat borsari. Malgrat això, el debut de la mateixa es va produir al juliol de 2011 i un any després es van injectar entre 22.000 i 25.000 milions d'euros de diners públics per evita la seva fallida.

Presa de control de Bankia

Casaus, que en el seu escrit remès al magistrat el 11 d'octubre passat aclareix que es refereix en tot moment al Grup BFA-Bankia, va vaticinar que al final el Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB) s'hauria de convertir el seu deute en accions del BFA i respondre davant dels tenidors de subordinades i preferentistas.

L'informe precisa a més que el compte de resultats inclou 385 milions d'euros de dotacions per deteriorament d'actius financers, malgrat que al·lega que hi ha fons genèrics i fons específics sense assignar per més de 3.000 milions d'euros.

Per això va aconsellar la presa de control del grup, un menor cost de finançament i retallada de sous d'entre el 10 i el 15 per cent, per fer viable un grup que no ho era, segons ha dit, per la seva "minvant marge d'interessos i elevat cost d'estructura ". "Estic sent molt pesat amb el tema però crec que la transcendència de l'assumpte és tal que val la pena passar per pesat", va sentenciar l'inspector en un dels correus que vénen a posar en dubte la versió que l'entitat era solvent en la seva debut borsari.