Les recents aparicions públiques i declaracions d'Isabel Díaz Ayuso han estat marcades per una forta oposició a l'ús del català i altres llengües cooficials en institucions estatals i fòrums autonòmics, des que en la Conferència de Presidents celebrada a Barcelona el passat 6 de juny es va convertir en protagonista en absentar-se de la reunió quan va sentir al lehendakari basc Imanol Pradales parlar en català i basc, complint amb l’amenaça que havia fet el dia anterior. La presidenta madrilenya no ha fet més que justificar-se un cop i un altre, i sembla haver trobat en la guerra del català un filó populista. No sembla casual que les seves darreres intervencions públiques i compareixences hagin tingut aquesta qüestió com a protagonista i que hagi convertit aquesta confrontació entorn de l'ús del català i altres llengües cooficials en un dels eixos del seu discurs polític. Ayuso nega insistentment la plurinacionalitat de l'estat espanyol, planteja que es pugui parlar català, basc i gallec com una amenaça a la unitat de l’estat i acusa el Govern de Pedro Sánchez d'“instrumentalitzar la riquesa lingüística d'Espanya per a fer-nos sentir estrangers a casa nostra”. Si Ayuso va qualificar d’"esperpent" i "disbarat" l'ús d'orelleres per a la traducció simultània, la darrera ocurrència del seu discurs ha estat qualificar de "catetos no defensar la llengua de Cervantes" o "dir-se Juan i demanar al País Basc que et diguin Jon".
Ayuso: "La gente que se llama Juan pide que en el País Vasco le llamen Jon porque sino te quedas fuera del sistema público" pic.twitter.com/FMmozOSmY4
— Gure bideoak (@GureBideoak) June 19, 2025
Picabaralla amb Gonzalo Miró
La qualificació de "catetos" a la qual Ayuso es va referir aquest dijous en el marc del ple de l’Assemblea de Madrid no era gratuïta. La presidenta va respondre vetlladament a una declaració del col·laborador i tertulià televisiu Gonzalo Miró que, després de l'actuació de la presidenta madrilenya a la Conferència de Presidents, va dir: "No tots a Madrid som tan catetos com Ayuso". La presidenta madrilenya va aprofitar la seva intervenció a l’assemblea per replicar Miró, i respondre a la interpel·lació del partit socialista madrileny sobre la seva actuació a la cimera de Barcelona: "Diuen de catetos... Saben el que és catet? Dir-se Juan i demanar que si us plau al País Basc et diguin Jon, perquè si no et quedes fora del sistema o et quedes fora de les subvencions. Això és el que fan vostès utilitzant les llengües cooficials", va afirmar Ayuso. Gonzalo Miró, en sentir posteriorment les declaracions de la presidenta madrilenya, es va posar a riure i va replicar: "És sorprenent que faci gala tant de la llibertat menys perquè cadascun es digui com li ve de gana. Que això l'ha de molestar una miqueta. Allò de la catetada a la presidenta de la Comunitat de Madrid li ha assegut una miqueta regulinchi. Quan els ancians de les residències li van demanar ajuda ella no va fer ni puto cas".
Gonzalo Miró responde tajante a Ayuso: "Cuando los ancianos de las residencias le pidieron ayuda, ella no hizo ni puto caso" https://t.co/9FdgCx5d2k
— Más Vale Tarde (@MVTARDE) June 19, 2025
Confrontació identitària
Però a banda de la picabaralla amb Miró, Ayuso va seguir explotant el filó de la confrontació lingüística a l'assemblea madrilenya. La presidenta ha fet del rebuig al català una bandera que ja li va permetre acaparar l'atenció mediàtica i diferenciar-se de la resta de presidents autonòmics en la cimera celebrada a Barcelona, fins i tot dins del seu propi partit, reforçant un discurs de confrontació identitària que apel·la a una part de l'electorat conservador i nacionalista espanyol. Per això, Ayuso també va aprofitar la seva compareixença a l’Assemblea de Madrid per titllar de cateto un govern que “parla espanyol perfecte”, però que després "exigeixi als metges "parlar en basc si volen entendre". "Cateto és haver d'emportar-te als teus fills a La Rioja perquè el sistema públic els abandona i no els escolaritzen. Cateto és no defensar la llengua de Cervantes", va assegurar, però no es va quedar aquí. Així, va assenyalar l'esquerra, a la que va acusar de defensar l'Espanya plurinacional que ells volen "de manera traïdora" quan "no ho portaven en cap programa electoral" mentre ara "abandonen Espanya per mantenir-se per aquests vots". Tanmateix, Díaz Ayuso va carregar contra Sánchez per donar concessions als partits independentistes per a així “mantenir-se” en el Govern "a costa del desballestament d'Espanya sencera" i permetent "l'atac constant als espanyols".