34 investigacions i 50 agents investigats. A grans trets, aquest és el resultat de l'auditoria més gran feta mai al cos dels Mossos d'Esquadra, que va anunciar el conseller d'Interior, Miquel Buch, fa 8 mesos i que s'ha presentat avui.

L'auditoria es va activar després que es detectessin algunes conductes de possible mala praxi entre els agents antiavalots durant les mobilitzacions postsentència de l'octubre del 2019. Entre aquestes mobilitzacions hi ha la concentració i desallotjament de l'aeroport de Barcelona, les manifestacions i aldarulls als carrers del centre de la ciutat i el tall a la Jonquera.

Del 14 al 27 d'octubre hi va haver 877 mobilitzacions, en el 81% de les quals no hi va haver incidents. A la resta, 169 casos, sí que hi va haver vandalisme amb crema de contenidors i altres accions amb foc, o enfrontaments amb la policia mitjançant el llançament d'objectes, agressions a la línia policial o amb la creació de barricades. 

Els fets de l'octubre del 2019 i l'auditoria anunciada són el pretext per presentar un informe per reforçar el model d'ordre públic. Més enllà de revisar la conducta dels agents, els Mossos han fet balanç i anàlisi dels darrers 10 anys de com han gestionat l'ordre públic i han arribat a la conclusió que calen canvis per reforçar el model basat en la distància.

Hi ha vuit millores a fer en el model de gestió de l'ordre públic que s'han explicat a bastament. Però el document no conclou el resultat de les 34 investigacions i ni en quina situació estan els 50 agents implicats.

Les vuit propostes per reforçar el model d'ordre públic passen per tenir més eines: enfortir la coordinació entre les unitats d'Arro i Brimo, augmentar la capacitació tècnica dels serveis especialitzats en ordre públic, millorar el procés de presa de decisions, incorporar tecnologia versàtil, potenciar la gestió negociada dels conflictes, millorar la coordinació multioperador, promoure mesures que afavoreixin l'estabilitat, la formació i la rotació dels efectius i rendició de comptes i transparència.

L'auditoria s'ha presentat en una jornada al complex central Egara dels Mossos d'Esquadra, presidida pel conseller d'Interior, Miquel Buch, que ha volgut destacar el motiu que activa l'anàlisi interna, els incidents durant les mobilitzacions postsentència de l'octubre del 2019: "Davant els brots violents i els intents fallits de mediació, la policia va haver d’actuar. Va actuar amb encerts i amb errors que s’han de corregir. Aquesta auditoria demostra que davant els rebrots, el mateix cos dels Mossos ha actuat per corregir-los".

En el mateix sentit, el director general de la Policia, Pere Ferrer, ha tret pit sobre la revisió interna a què està sotmesa el cos: "L'auditoria vol ser l’inici d’un modest pas endavant. Un horitzó que ha de servir per millorar, perquè els problemes que hem d’atendre són nous i diferents. A la policia de la Generalitat sempre es revisen totes les accions i, quan s’escau, es fan els procediments interns".

El toc d'atenció del síndic

El síndic de greuges, Rafel Ribó, ha tancat la jornada donant un toc d'atenció als Mossos, als quals ha felicitat per fer el balanç i voler millorar, però els ha advertit per no detallar les 34 investigacions per les 169 manifestacions violentes. Ribó, amb to alliçonador, ha preguntat què passa quan no funciona la mediació i què vol dir exactament que calen noves eines. Rafel Ribó vol saber quines són i de què parlen exactament els Mossos quan les demanen. Uns extrems que no detalla l'auditoria. 

També ha demanat que els Mossos han de mirar d'entendre la societat, que també estava perplexa davant els esdeveniments postsentència i ha apel·lat a fer una reflexió sobre el model de seguretat pública de Catalunya consensuat amb la societat i els polítics. 

"La seguretat no es pot confondre amb l'ordre públic", ha dit el síndic apel·lant a un nou model que segueix apostant per la proximitat i ha demanat: "Facin una potent política de comunicació. No de propaganda, sinó de transparència. Contribuirà a generar confiança en el que són vostès: un servei públic". 

"Els Mossos han de ser la policia integral de Catalunya", i ha fet una aclucada d'ull a la llei de la policia catalana, pendent encara. També ha demanat directament a Buch instruments de coordinació amb les altres policies i ha criticat que, en els fets postsentència, si els Mossos van demanar reforços a la policia espanyola, el Govern de la Generalitat hauria d'haver vetllat perquè no utilitzessin les pilotes de goma. 

"No hi va haver prou lideratge polític per evitar la violència", ha engaltat Rafel Ribó per tancar la jornada amb tota la cúpula d'Interior present.

El passat que marca el futur

Durant la presentació s'ha fet balanç dels darrers anys que han marcat els canvis en el model d'ordre públic, basat en la distància en la força —mantenint la distància amb els manifestants—, i han quedat clar els dos punts d'inflexió que han marcat el paper dels antiavalots des de fa 10 anys amb les mobilitzacions d'estudiants pel pla Bolonya, les vagues generals del 2010 i 2011, i els aldarulls postsentència. Segons la intendent Sònia Bosch, aquests fets venen marcats per dos condicionants: "la intensitat de la violència i la pèrdua de confiança de la ciutadania en el cos dels Mossos d'Esquadra". 

Can Vies és un altre dels punts d'inflexió i que marca els antiavalots: "Aquells episodis van ser qualificats dels aldarulls de violència urbana més importants". I Bosch ha destacat que el cos dels Mossos s'enfrontava a uns incidents de gran magnitud sense disposar de pilotes de goma".

Del 2017 al 2019, segons els Mossos, hi ha una desafecció de la ciutadania, però quatre actes marquen un toc d'alerta d'una possible reaparició de grups amb capacitat per fer actes violents. Entre ells hi ha els relacionats amb el moviment independentista en les mobilitzacions davant la Delegació del Govern contra la detenció de Carles Puigdemont, o el Consell de Ministres que es va fer a la Llotja de Mar.