L'escàndol que ha esquitxat el ministre de l'Interior en funcions, Jorge Fernández Díaz, i el director de l'Oficina Antifrau de Catalunya, Daniel de Alfonso, ha despertat l'interès de la ciutadania, i les converses que han protagonitzat els dos han atret l'interès de -gairebé- tothom.

Escolta aquí tots els àudios del cas #FernándezGate.

De Alfonso té informacions "molt dèbils" sobre el germà d'Oriol Junqueras i l'empresa on treballa, CESPA (del grup Ferrovial). No sap si són veritat i ho intenta "externalitzar" a través de grup Planeta perquè ho investiguin sense aixecar sospites.

De Alfonso explica com ha intentat convèncer al director de seguretat de Planeta, "un home de la policia", que investiguin adjudicacions de terrenys a nom del pare de Junqueras a Puigcerdà i passin la informació a Antifrau per treure-ho en el moment oportú.

De Alfonso assegura que parlarà amb José Ángel Fuentes Gago, inspector en cap de confiança del director de l'OAC, per demanar-li que li passi la informació a Antifrau i evitar que "aparegui sempre la UDEF" a la premsa. Diu que s'encarregaran ells d'investigar-ho i publicar-ho.

De Alfonso explica que, fins al moment, no tenen acusacions prou potents cap a ERC relacionades amb concessions de CESPA. Segons algunes informacions, també podrien sortir implicats ajuntaments del PSC, cosa que no interessa perquè "es difuminaria" l'acusació a ERC.

De Alfonso informa el ministre de l'Interior de les acusacions que podrien "deixar fatal" els llavors consellers Felip Puig i Francesc Homs. Aquest últim "quedaria al límit de la prevaricació". Abans de portar els indicis a Fiscalia, De Alfonso vol estar segur que no li arxivaran la denúncia. Proposa posar-se d'acord primer amb el Fiscal General, Eduardo Torres Dulce, amb qui té "molt bona relació". 

Fernández Díaz demana una còpia de les informacions que té De Alfonso i que "fan molt mal políticament a Homs". Aquest, que ja duia un duplicat preparat, s'acosta al seu maletí i el dóna.

Jorge Fernández Díaz assegura a De Alfonso que la conversa queda "entre tu i jo" i que només ho comentarà José Ángel Fuentes Gago (cap del gabinet del número dos de la Policia, el comissari Eugenio Pino), que ja està al corrent de la trobada.

Catorze dies més tard, Fernández Díaz explica a De Alfonso que el president del govern espanyol, Mariano Rajoy, està informat del contingut de les seves converses. Recorda que fa "24 anys que treballen junts" i és la "discreció personificada".

De Alfonso va voler revalidar les seves idees parlant amb grans empresaris com José Luis Bonet (Freixenet), Isidre Fainé (Grup La Caixa), José ManuelLara (Grupo Planeta) o Julio Fernández (Associació d'Empresaris Gallecs de Catalunya), que li van dir que "això és una sortida", segons assenyala.

Gordó, a més, va reconèixer -sempre segons De Alfonso- que "Convergència és una gàbia de bojos" i, entre d'altres, va citar en to crític Josep Rull i Francesc Homs. El director de l'Oficina Antifrau proposa a Fernández l'exconseller de Justícia com a relleu d'Artur Mas perquè considera que és "un home molt ambiciós".

De Alfonso diu al ministre en funcions que "estic convençut, absolutament convençut, que si això es guanya [les plebiscitàries], aquests proclamen la independència unilateral i llavors ja sí que acabem a bufetades".

De Alfonso va idear una oferta per fer a l'expresident i que aquest es retirés del Govern: passar a la història "com l'únic expresident de la Generalitat que serà assessor del govern espanyol en temes de política territorial". 

El ministre al·ludeix a uns papers que li ha entregat De Alfonso en la conversa anterior contra el conseller Homs -finalment només imputat pel Tribunal Suprem en la causa oberta per la consulta del 9-N- i parla obertament de com el poder Executiu pot manipular el poder judicial per destruir políticament els seus adversaris polítics. 

De Alfonso al·ludeix al contacte que ha mantingut amb Torres-Dulce i posteriorment es queixa que alguns dels fiscals de Catalunya no col·laboren prou amb l'estratègia contra els dirigents independentistes.

Com se sap, Torres-Dulce va dimitir després de la rebel·lió dels fiscals catalans, que majoritàriament es van posicionar en contra d'obrir un procediment pels fets del 9-N. 

"Un cop així és un cop mortal". De Alfonso continua proposant a Jorge Fernández que "jo m'asseguraria que estigués ben assestat perquè, si és mortal, que sigui mortal" perquè el "més gros" que podien treure a la llum és "tenir 12 o 13 milions d'euros sense declarar a l'estranger". Concretament es referia als comptes que atribuïen falsament a l'exalcalde a Andorra o Suïssa. 

L'estratègia és molt més profunda del que sembla a primera vista i tant el ministre com De Alfonso maquinaven la maniobra per filtrar aquesta informació a la premsa, però evitant que se'ls anés de les mans perquè volien fer-ho a la seva manera.

Entre conxorxes i conspiracions, continuen dissenyant l'estratègia perfecta per "dosificar la munició". El ministre de l'Interior en funcions qüestiona a De Alfonso com aniria treure a la llum la quantitat exacta, el número de compte corrent i la data en què va ser tancada a Suïssa per portar-la a Andorra i ell li respon: "imagina't que coincidís això...".

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat