La magistrada que investiga els tres agents dels Mossos d’Esquadra que van acompanyar el president a l’exili, Carles Puigdemont, en la seva visita llampec a Barcelona, el 8 d’agost passat, ha rebutjat la majoria de les noves diligències que li va sol·licitar l’acusació popular d’Hazte Oír . L’entitat espanyolista demanava la declaració del president de Parlament, Josep Rull, que va acompanyar Puigdemont a l’acte de l’ANC a Arc de Triomf; el llavors president Pere Aragonès, i responsables del Departament d’Interior, com també l’aportació de més imatges de càmeres dels voltants de l’aparcament, d'on va sortir el vehicle amb el qual va marxar. La titular del jutjat d’instrucció 24 de Barcelona, Maria Antonia Coscollola, afirma que les diligències demanades per l’entitat espanyolista són “irrellevants” pel que s’investiga, que és si els agents van cometre un delicte d’omissió del deure de perseguir delicte perquè Puigdemont té una ordre de detenció en vigor a l’Estat espanyol, dictada pel Tribunal Suprem, segons la resolució a la qual ha tingut accés ElNacional.cat aquest dimecres.
La magistrada només ha acceptat que declarin com a testimonis dos agents sobre els seus informes i els ha citat pel pròxim 29 de setembre. Cinc agents de la Comissaria General d’Investigació Interna d’Afers Disciplinaris- que va assumir la investigació en ser tres agents els encausats- ja van declarar com a testimonis el maig passat al jutjat. L’advocat dels tres mossos investigats, Gonzalo Boye ja va demanar a la magistrada instructora que rebutgés les declaracions d’alts càrrecs institucionals catalans, que ha sol·licitat la formació ultra Hazte Oír, perquè són "inútils, impertinents i desviades" per aclarir els fets i que només vol convertir la causa penal en “una persecució ideològica o d'interferència en el funcionament d'institucions democràtiques”.
Investigació quasi conclosa
En la resolució, la magistrada Coscollola assegura que, a banda dels dos agents testimonis aprovats, descarta la resta de diligències demanades perquè “la investigació està pràcticament conclosa, sobre uns fets concrets, i unes persones concretes, i les diligències no són essencials per a la investigació ni s’observa la seva rellevància per a influir en la seva qualificació ii presumpta culpabilitat dels investigats.”
La magistrada també recorda a Hazte Oír que el delicte 408 del Codi Penal "castiga únicament i exclusivament a l'autoritat o funcionari que, faltant a l'obligació del seu càrrec, deixa intencionadament (la magistrada el subratlla en negreta) de promoure la persecució de delictes que tingui notícia o dels seus responsables". I hi afegeix que l'article 453 del Codi Penal "exigeix que l'afavoridor hagi actuat amb abús de funcions públiques, fet que significa que les conductes tipificades són doloses". I, conclou: "No es pot pretendre una investigació prospectiva per si es localitzen possibles indicis en la conducta dels investigats (... ). La possibilitat de dur a terme una investigació perspectiva, està absolutament vetada per la doctrina i la jurisprudència."
Paral·lelament, dilluns vinent han de declarar al jutjat com a testimoni el comissari dels Mossos Eduard Sallent, que va signar l'informe sobre l'actuació de la policia catalana el dia de l'arribada de Puigdemont, per assumir la seva acta de diputat per Junts, i la seva no detenció. Així li ho va requerir el magistrat del Suprem, Pablo Llarena, que manté activa l'ordre de detenció de Puigdemont, sense complir la llei d'amnistia. A més, hi ha altres dos caps d'aquell operatiu policial, citats al jutjat.