L’Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica ha demanat formalment que els Reis d’Espanya no assisteixin a l’acte internacional per la commemoració del 80è aniversari de l'alliberament del camp de concentració nazi de Mauthausen (Àustria). El president de l'associació, Emilio Silva, ha argumentat que la seva presència suposa “una falta de respecte a la identitat republicana” dels espanyols deportats als camps nazis. La celebració, que tindrà lloc el pròxim diumenge 11 de maig, és la culminació d'un homenatge que va començar el dilluns passat a diversos països europeus —entre ells Espanya— amb motiu dels 80 anys del seu rescat.
Segons Emilio Silva, “quan no s’ha condemnat la dictadura franquista ni tot el dany que va causar a milions de víctimes, un viatge que hauria de ser ètic es converteix en una qüestió merament estètica”. Silva denuncia que “no es pot guardar silenci a Espanya sobre els crims del franquisme i sortir a l’estranger representant que han estat condemnats”. Per aquest motiu, l’associació ha registrat una petició formal a la Casa Reial, a través del Portal de Transparència, perquè reconsiderin la visita a Mauthausen.
Un cúmul d'incoherències i d'injustícies
L’Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica recorda que l’abandonament institucional envers els deportats republicans es fa palès en el fet que l’últim supervivent espanyol d’aquests camps, Juan Romero, només va rebre un homenatge estatal pòstum després de morir el 2020, als 101 anys. L’entitat denuncia que la majoria dels més de 7.500 republicans espanyols enviats a Mauthausen van ser declarats apàtrides pel règim franquista i que l’Estat espanyol mai no els va reconèixer ni protegir.
La història dels espanyols a Mauthausen és un altre dels episodis tràgics i silenciats del segle XX. Entre 7.500 i 10.000 espanyols van ser deportats als camps nazis, la majoria després de la caiguda de la República i l’exili forçat per la Guerra Civil. D’aquests, només 2.700 van sobreviure a Mauthausen, mentre que la resta van morir o van desaparèixer. El règim franquista mai no va reconèixer aquestes víctimes i va col·laborar activament amb les autoritats nazis. El 5 de maig de 1945, l'alliberament del camp va ser liderada pels mateixos presos, que van rebre les tropes aliades amb una pancarta en espanyol: “Els espanyols antifeixistes saluden les forces alliberadores”.
Mentrestant, el govern commemora
En paral·lel a la polèmica, el govern espanyol ha celebrat aquest dilluns un homenatge a les víctimes espanyoles del nazisme. L’acte, organitzat per l’associació Amical de Mauthausen als jardins dels Nous Ministeris de Madrid, ha reunit autoritats, familiars i representants d’entitats memorialistes —però no als reis, que van assegurar la seva presència a l'acte a Àustria del pròxim diumenge. Segons fonts governamentals, la presència dels Reis a l'acte internacional posarà en relleu el compromís d'Espanya amb la memòria històrica europea i amb la defensa dels drets humans davant de qualsevol forma de totalitarisme.
El secretari d’Estat de Memòria Democràtica, Fernando Martínez, va subratllar el dilluns passat la importància de mantenir viva la memòria de les víctimes “perquè les generacions més joves comprenguin les conseqüències de la intolerància i la manca de respecte”. Martínez va remarcar que “no hi ha límit ni característica que pugui explicar l’horror del nazisme i molt menys justificar-lo”, i va insistir que la memòria és una eina per construir una societat més justa i lliure d’odi. L’acte va concloure, a més, amb una ofrena floral davant el monòlit dedicat als deportats espanyols i forma part d’un programa d’activitats que enguany pren especial rellevància ja que coincideix amb el 50è aniversari de la mort del dictador Franco.