Investigació inèdita. La fiscal de sala de Drets Humans i Memòria Democràtica, Dolores Delgado, ha incoat diligències d’investigació per a “esclarir les responsabilitats pertinents i l'existència d'una possible estratègia conjunta entre la dictadura espanyola de Francisco Franco i el règim nazi en la detenció i posterior trasllat de milers d'espanyols exiliats a França, a diferents camps d'extermini”. Els principals camps d'extermini van ser Mauthausen (Àustria) i Gusen (Alemanya), on les persones van ser sotmeses a treballs forçats, tortura, desaparició i assassinat. La Fiscalia General de l’Estat ha informat d’aquesta investigació inèdita aquest dilluns, amb motiu del 80è aniversari de l’alliberament del camp de Mauthausen.
Delgado va demanar al fiscal general, Álvaro García Ortiz, liderar aquesta investigació després de prendre coneixement de l'expedient tramitat per la Magistrada del Registre Civil Central per a la inscripció de la defunció dels 4.435 espanyols morts, la majoria republicans, molts dels quals no s'han pogut identificar encara.
Homenatge de republicans a París
Precisament, el govern francès celebra aquest dilluns a París l’acte institucional de commemoració del 80è aniversari de l’alliberament del camp de concentració de Mauthausen, en homenatge als deportats republicans que van patir la repressió nazi. El conseller de Justícia i Qualitat Democràtica, Ramon Espadaler, participarà en la cerimònia que es farà a dos quarts de tres del migdia al cementiri del Père-Lachaise.
L'amnistia de 1977, topall
La investigació dels camps nazis s’emmarca en el que disposa la llei de memòria democràtica, aprovada en 2022, que ordena la investigació de totes les accions de tortures i vexacions des del cop d'estat del 18 de juliol de 1936 fins a l’aprovació de la Constitució, el 29 de desembre de 1978. Això no obstant, els jutges i tribunals espanyols continuen posant traves a investigar per la via penal la policia franquista perquè -segons argumenten- estan emparats per la llei d’amnistia de 1977, que no ha estat derogada, segons recorden el Tribunal Suprem i el Tribunal Constitucional.
El cas de Blanca Serra
Per evitar nous cops de porta dels tribunals, la Fiscalia de Memòria ha començat a usar les diligències d'investigació que li permet la llei. Aquest és el cas de l’activista catalanista Blanca Serra Puig (Barcelona, 1943), que va denunciar a la Fiscalia les tortures que li van infligir agents de la Brigada Politico-Social a la Prefectura de la Policia espanyola de Via Laietana, el febrer de 1977 per tal que demanin expedients policials i aclarir fets.
La fiscal de Memòria Democràtica de Barcelona ja va anunciar que acceptava la investigació del cas de Blanca Serra i que la cita a declarar a la Fiscalia el pròxim 19 de maig. Caldrà veure fins a on podrà investigar la Fiscalia. Es poden saber els noms dels torturadors de l'activista catalana, però serà molt difícil dur-los davant un tribunal, segons alguns experts.