L'anunci del Govern ahir que es pot trencar el confinament municipal per assistir a mítings electorals ha sorprès i indignat la ciutadania. El que és una excepció absolutament escrupolosa amb el dret fonamental s'ha entomat amb enuig després de mesos de restriccions i de l'intent dels partits d'ajornar les eleccions del 14 de febrer per motius de crisi sanitària. No s'entén. Almenys, la ciutadania no ho entén, tal com s'ha comunicat.

Per entendre la decisió del Govern i la reacció ciutadana i, sobretot, la del col·lectiu cultural de Catalunya, que està patint encara els efectes del confinament de fa un any, cal analitzar el context actual: gairebé un any de restriccions i mesures, intent d'ajornament d'eleccions, dades epidemiològiques, situació econòmica familiar i una possible crisi econòmica de futur a nivell de país.

El professor de dret constitucional Miquel Pérez, de la Universitat de Barcelona, fa una reflexió sobre com "hem normalitzat la restricció de drets fonamentals", destacant més el que ens deixen fer que el que no es pot fer. "Hem interioritzat ràpid el discurs de restricció de drets fonamentals, compte", diu en declaracions a ElNacional.cat.

Quan Meritxell Budó, a preguntes d'un periodista, va respondre durant la compareixença que el confinament municipal es podria trencar per assistir a mítings polítics per garantir "la participació política", no feia res més que aplicar un dret fonamental existent sobre el paper. "En el fons és una cosa superescrupolosa", diu Pérez. "Una altra cosa és que, tenint en consideració la pròpia percepció de risc que va tenir la mateixa Generalitat de Catalunya quan va decidir desconvocar les eleccions, això grinyola, provoca una certa confusió a la població sobre la percepció de risc i les coses que podem o no podem fer. Però això no és una reflexió constitucional, això és una reflexió de salut pública i de polítiques públiques". 

En els nostres dies, pretendre que un míting sigui el mateix que una manifestació avalada en temps de pandèmia per garantir el dret de reunió no s'entén, i de fet no és el mateix: "Els mítings són una mica anacrònics. El míting electoral és l'exercici del dret a reunió, sens dubte, però no és realment l'eina de participació de creació d'un espai polític. És més aviat un acte de màrqueting polític, o de propaganda política. Les persones que va als mítings no estan construint un missatge polític, ni estan creant una línia política, sinó que hi són com a públic per demostrar la força que té el partit polític que està fent el míting. És una mica estrany que amb tanta restricció això sigui excepcional. Però en el fons el que està fent la Generalitat de Catalunya és una cosa superescrupolosa amb la vessant constitucional".

El dret a participació política s'equipara al dret a manifestació. En ple estat d'alarma de la primavera passada ja es va posar sobre la taula el dret a manifestació amb motiu de l'1 de maig i es va resoldre que no es podia vulnerar i que s'havien d'establir mesures per poder garantir l'exercici d'aquest dret amb seguretat. "No pots suspendre reunions, però sí que pots establir les precaucions perquè no hi hagi cap perill per a les persones. Però aquí anem una mica més enllà. Cobreix el dret de reunió desplaçar-se a un altre municipi per anar a un míting? Aquí hi hauria un cert marge, però com que no estem restringint sinó que estem autoritzant, des del dret constitucional l'única cosa que podem dir és que estem sent superescrupolosos i curosos amb aquest dret", diu Miquel Pérez.

"És des de la vessant de la salut pública on haurem de demanar comptes. Esteu sent curosos? Realment cal anar més enllà? Jo crec que aquí és la visió de l'epidemiòleg, l'expert en salut pública, la que necessiteu", conclou Pérez. 

I després hi ha el factor de la comunicació política. "La informació política no es fa com es feia al segle XX anant als mítings per assabentar-se de quines són les propostes polítiques del candidats, ara es fa a través de la premsa, del correu electrònic o les xarxes socials. El míting electoral com una eina de participació política de qui hi assisteix, sembla superformalista". 

Miquel Pérez acaba evidenciant una sensació generalitzada, que, de fet, és el que ha generat la polèmica: "Els partits polítics són congruents amb els missatges que estan enviant de lluita contra la pandèmia? Si un partit polític ha promogut la desconvocatòria d'eleccions pel risc epidemiològic i després es fa un fart de fer mítings i convoca la gent... L'estratègia és una mica incongruent".

El Procicat, un nou certificat per moure's i la picaresca

Quan el Departament d'Exteriors va comparèixer per explicar el detall de com podríem votar en mig de la pandèmia, va centrar tota l'atenció en el dia de la votació però no va entrar en el detall de com seria la campanya. Es donava per fet que els partits innovarien i farien els actes telemàticament, com ja ha passat amb algunes formacions en els actes de precampanya. Però no. Tot el contrari. Quan falten dos dies per a l'inici de la campanya, els partits han anunciat mítings, pràcticament diaris, i fins i tot autocars de campanya per als periodistes.

Ara mateix, i en funció del que ja va aprovar el Procicat el mes de juny passat, els actes polítics no poden superar les restriccions del moment. Per tant, els mítings electorals han de tenir 500 persones de públic com a màxim. Les mesures també preveuen que, si hi ha restriccions comarcals, els actes polítics hi estiguin subjectes.

Protecció Civil va preveure les mesures emparant-se en el dret de manifestació. En aquest sentit, el dret de participació política és igual i no es pot vulnerar.

Si es prohibís l'assistència als mítings, es podria donar el contrasentit que s'hauria d'autoritzar una manifestació contra la vulneració d'aquest dret, que a més es podria desplaçar i canviar de municipi. Una paradoxa que ha atrapat diferents departaments del Govern, que 48 hores abans de l'inici de la campanya electoral veuen esclatar una nova polèmica.

Avui s'ha de determinar com serà el certificat o justificant de desplaçament per als que vulguin assistir als mítings. En l'horitzó hi ha la picaresca que es pugui aplicar per moure's lliurement pel territori amb el pretext d'assistir als mítings electorals.