Els bombardejos contra la població de Barcelona durant la Guerra Civil (1936-1939) per part de l’Aviazione Legionaria de l’exèrcit feixista italià, per ajudar el dictador Francisco Franco, quedaran impunes. La magistrada de la plaça 28 de la secció d’instrucció del Tribunal d’Instància de Barcelona ha acordat concloure la investigació, iniciada el juny del 2012, per la querella presentada per l'associació Altra Italia contra 21 membres de l’exèrcit italià per la comissió d'un delicte de lesa humanitat i crims de guerra perquè no hi ha cap suposat responsable viu. Els atacs aeris de Barcelona són considerats els primers de la història contra la ciutadania d'una gran ciutat, amb unes 2.000 persones mortes, després del de Gernika (26 d’abril de 1937), en aquest cas per part de l'aviació nazi, pel qual el govern alemany va demanar perdó en un acte amb Felip VI el novembre passat.
En la resolució, comunicada aquest dilluns, la magistrada Olalla Ortega conclou: “A dia d'avui, constant practicades totes les diligències que han estat possibles per acreditar els fets i partícips, esgotades en aquest moment les vies d'instrucció i no sent possible ulteriors diligències, no acreditat que a dia d'avui consti que cap persona responsable en els fets esdevinguts investigats per aquest jutjat visqui en l'actualitat, és el motiu pel que procedeix concloure la instrucció”. Precisa que, a més de la secció especialitzada de Memòria Democràtica i Drets Humans de la Fiscalia de Barcelona, també hi estan d’acord la resta de parts implicades, l’Ajuntament de Barcelona, amb la recerca feta per l’historiador Xavier Domènech i exdiputat dels Comuns, i el Col·legi de l’Advocacia de Barcelona. També va ser clau la investigació feta pels historiadors Edoardo Mastrorilli i Ramon Arnabat.
Només un pilot centenari interrogat
La investigació contra els pilots va ser inicialment rebutjada, i l'Audiència de Barcelona la va fer reobrir el 2013, ja que en dirigir-se contra italians, aquests no estan emparats per la llei d'amnistia del 1977, que no permet investigar crims durant el franquisme. Això no obstant, les comissions rogatòries a Itàlia (amb una gran feina del lletrat de l'Administració de Justícia del jutjat d'instrucció 28 de Barcelona), a més de ser lentes, no donaven fruits. Una línia d'investigació va ser seguir els pilots condecorats, i el 2014 la premsa italiana va publicar l'homenatge de les autoritats italianes a l'aviador i combatent a la Guerra Civil amb Mussolini Luigi Gnecchi quan va complir 100 anys.
El tinent Gnecchi, que va pertànyer a l'Aviazione Legionaria, va ser interrogat com a imputat el 2015 pels carabinieri de la comissaria de Lecco, en una declaració en la qual va negar haver bombardejat Barcelona, però va admetre que havia participat en vols de reconeixement. Quan la jutgessa va intentar citar-lo per segona vegada per contrastar la seva versió, ja havia mort, amb 102 anys.
En la resolució, la magistrada precisa que dels 21 querellats relacionats, només se'n van identificar 4, morts tots ells, i que respecte de la resta, "no és possible rastrejar la seva identitat, ja que existeixen altres persones amb el mateix nom" i que només es va localitzar viu Gnecchi, nascut el 1914 i mort durant la tramitació de la causa.