Carpetada. El Tribunal Suprem ha arxivat la querella que Abogados Cristianos va presentar contra el president del Tribunal Constitucional (TC), Cándido Conde-Pumpido, en assegurar que no ha comès els delictes de prevaricació i suborn per no haver-se abstingut en la deliberació sobre la llei d’amnistia del procés, segons ha informat l’alt tribunal espanyol aquest dimarts. La formació ultracatòlica afirmava que Conde-Pumpido no havia de participar en el debat perquè la seva dona, Clara Martínez de Careaga, era vocal del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) i va emetre un informe contra la llei d’amnistia.
El Suprem raona que aquest informe “no és vinculant”, i que la llei només que detalla les abstencions s'han de fer quan la persona dicta resolucions o un familiar directe relacionat amb el cas de debat. El tribunal també descarta que es pugui comparar el cas del president del TC amb el magistrat del TC, José María Macías, que també va votar aquest informe com a exmembre del CGPJ i va ser exclòs del debat pel mateix ple del Constitucional; extrem no fet a Conde-Pumpido. Hi afegeix que ningú va recusar al president del TC.
Recusacions, a debat
La fundació ultra va presentar la querella el mateix dia que arrencava el ple monogràfic del Tribunal Constitucional sobre la norma de l'oblit penal, finalment avalada per l'òrgan de garanties, el juliol passat. Precisament, aquest dimarts, el ple del TC havia d'analitzar els recursos d'empara del president a l'exili, Carles Puigdemont, i els exconsellers Toni Comín i Lluís Puig, que finalment haurà d'ajornar. El motiu? Puigdemont i Comín han recusat tres magistrats -entre ells Macías- per falta imparcialitat, i l'òrgan de garanties haurà de resoldre aquesta demanda abans de l'amnistia dels exiliats.
Contradiccions
En la resolució, el Suprem també retreu a Abogados Cristianos que va demanar l'abstenció del president del TC, però que no ho va fer pas amb el magistrat Macías, al qual fins i tot va defensar que no s'hauria d'haver abstingut per haver votat sobre l'informe no vinculant de la llei d'amnistia.
El tribunal hi raona: "Fàcilment, es comprendrà que els magistrats del Tribunal Constitucional poguessin tenir una opinió o aproximació prèvia respecte a l'eventual constitucionalitat d'una llei, no determina, per si mateix, que hagin necessàriament d'abstenir-se del coneixement del possible recurs d'inconstitucionalitat que pogués interposar-se contra la norma. I, per descomptat, el punt de vista sobre l'eventual acomodament d'una norma a la Constitució espanyola no s'integra en el “patrimoni de guanys” per molt que tots dos cònjuges puguin ser reconeguts juristes. Malament podria considerar-se que la circumstància que el cònjuge d'algun magistrat del Tribunal Constitucional s'hagués pronunciat a favor o en contra de la constitucionalitat d'una llei, determinés que el/la Magistrat/a del Tribunal Constitucional tingui, per això, en el procediment cap classe d'interès directe o indirecte, encara que només fos --que no és només per això-- perquè aquest punt de vista podria no ser compartit per aquest/a."
El Suprem cita el que fixa la llei del Poder Judicial sobre les abstencions dels magistrats. I aclareix: "Resulta clar, que l'esposa de l'aquí querellat, en la seva condició llavors de vocal del Consell General del Poder Judicial, va participar, segons en la querella s'explica, en la redacció d'un vot particular dissident a un informe, no vinculant, efectuat en relació amb l'esmentada llei. És molt clar, no obstant això, que ni aquest informe, de naturalesa no vinculant, constituïa l'objecte del sotmès a enjudiciament (que en el cas i tractant-se d'un recurs d'inconstitucionalitat era l'acomodament de la norma referida al text constitucional), ni l'informe del CGPJ podria considerar-se en cap sentit part integrant d'aquest objecte."
El tribunal també descarta que Conde-Pumpido sigui autor d'un delicte de suborn passiu impropi. I afirma: " Resulta més que evident l'absoluta i completa absència de cap indici que suport, fins i tot en termes mínimament consistents, el relat que es transmet en la querella, a partir d'una simple informació periodística, dejuna també de qualsevol signe o element corroborador sobre la seva eventual veracitat. No es refereix en la querella, per si no fos prou, si més no la recepció, oferiment o promesa d'obsequi, favor o retribució de cap classe que el querellat pogués haver rebut."