El jutjat d’instrucció número 31 de Barcelona ha arxivat provisionalment la causa contra una jove per cremar una bandera espanyola, una francesa i una europea el passat 11 de setembre. Els Mossos d’Esquadra van identificar-la a ella i a dos menors més per aquests fets, que van tenir lloc a la plaça Comercial de Barcelona. La magistrada argumenta que el comportament de crema de banderes “no s’ha acreditat que es fes en circumstàncies que posessin en perill la pau pública o l’ordre públic o la seguretat de les persones”. “No existeixen indicis suficients per atribuir als identificats una actitud coordinada amb la finalitat d’alterar la pau pública, ni existeixen indicis suficients de delicte ni de la participació de la investigada”, conclou.

 

La identificació es va produir en el marc d’una manifestació que va sortir de la plaça Urquinaona. En el transcurs d'aquesta, un petit grup vestit de fosc i encaputxat va fer pintades independentistes i va cremar una bandera espanyola i una francesa. Més tard, dos nois i una noia van ser identificats per cremar tres banderes a la plaça Comercial, dos d’ells menors d’edat. La magistrada, però, constata que l’atestat, les imatges i el procés d’identificació no permeten vincular la jove directament amb les pintades i nega que la crema de banderes posés en perill l’ordre públic. Alerta Solidària, que va denunciar el comportament dels Mossos d’Esquadra en aquests fets, ha celebrat la decisió judicial i ha insistit que la crema s’empara en la llibertat d’expressió.

Les explicacions d'Interior

L’actuació dels Mossos d’Esquadra va ser públicament denunciada per Alerta Solidària i per les organitzacions de l’Esquerra Independentista. El passat desembre el conseller d’Interior, Joan Ignasi Elena, en resposta escrita a les preguntes presentades pel grup parlamentari de la CUP, va reconèixer el motiu de les identificacions dient que "es van identificar quatre persones: tres per la crema de banderes a dalt de l'escenari i una per ser una de les presumptes organitzadores de la manifestació no comunicada" i ho va justificar indicant que els Mossos "com a policia ordinària i integral, va exercir les funcions que l’ordenament jurídic atribueix a les forces i els cossos de seguretat".

Tal com explica Alerta Solidària, l’atestat dels Mossos va arribar al Jutjat d’Instrucció 31 de Barcelona que va incoar diligències prèvies per desordres públics, va requerir més informació als Mossos i va citar a declarar una militant d’Arran, el passat 23 de gener. "Des d’Alerta Solidària vam sol·licitar el sobreseïment del cas per la inexistència dels desordres públics, i perquè la crema de banderes no és delicte, com bé saben els Mossos d’Esquadra i el Conseller Elena. És una acció que com a crítica política s’empara en l’exercici del dret a la llibertat d’expressió recollit a l’article 10 del Conveni Europeu de Drets Humans, tal com recorda la famosa Sentència del Tribunal d’Estrasburg pel Cas Stern Taulats i Roura Capellera contra Espanya", insisteix l'entitat.

Segons l'entitat, el sobreseïment del cas "posa de relleu que els Mossos d’Esquadra van actuar amb intencionalitat política, tot perseguint unes persones a qui atribuïen un delicte quan en realitat sabien que es tractava d’una acció legal i legítima". 

Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!