Sentència europeista. Una magistrada de Barcelona ha absolt un veí de 62 anys de Badia del Vallès, acusat del delicte d’ultratge a la bandera espanyola per haver-ne cremat una en una manifestació el 12 d’octubre de 2021 a Barcelona, en protesta per la celebració del Dia de la Hispanitat, qualificat de "dia del Genocidi dels Pobles d’Amèrica”. En la resolució, coneguda aquest dimarts, la titular del jutjat Penal 23 de Barcelona sosté que aquest ciutadà està emparat per la llibertat d’expressió, d'acord amb la jurisprudència del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH), i de l'aclaridora sentència del 2018 Stern i Roura contra Espanya -que va qualificar de no delictiva l’acció de dos nois gironins en cremar unes fotos del rei-, front una darrera resolució del Tribunal Suprem, que va condemnar tres persones per fets similars, el 2022, ni tampoc una altra del Tribunal Constitucional del 2020. El grup independentista Alerta Solidària ha fet difusió d’aquesta absolució i ha denunciat que “la Fiscalia ni els tribunals espanyols defensen els drets fonamentals quan es tracta de la unitat d’Espanya”. La fiscalia demanava que el veí fos condemnat a pagar una multa de 3.000 euros.
En la sentència, es detalla que Jordi, defensat per l’advocada Norma Pedemonte, va explicar en el judici que es va assabentar de la protesta contra el Dia de la Hispanitat, que va anar-hi, i que entre els carrers Vilamarí i Diputació va cremar una bandera espanyola, que van donar-li i perquè volia protestar contra aquesta celebració. Va afegir que pensava que aquesta acció no era delictiva perquè va fer una acció similar el 2019 i el jutge va arxivar el cas, fent referència a la sentència del TEDH, i per això tampoc es va tapar la cara.
Sense incitació a la violència
La magistrada Luisa Balagueró exposa que, tal com va assegurar un agent dels Mossos, la protesta va ser pacífica, i que Jordi va fer l’acció davant unes 400 persones i amb periodistes, que van enregistrar la crema. Hi afegeix que aquesta acció encaixa més en la jurisprudència del TEDH que sosté que cal ser més permissiu a les reivindicacions i crítiques polítiques i més “si no inciten a la violència o a l’odi”, com -sosté la magistrada- és el cas d’aquest independentista.
El Suprem, a la contra TEDH
La sorprenent sentència del Tribunal Suprem (TS) va ser l’abril del 2022, en la qual va condemnar a pagar multes d'entre 1.920 i 2.160 euros a tres persones per esquinçar una bandera d'Espanya, a una plaça de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), en un acte de Societat Civil Catalana, el 2016. El tribunal hi assegurava que els acusats "no estaven emparats per la llibertat d'expressió, ja que va ser un acte d'intolerància violenta contra els qui havien portat a l'acte la bandera". Per contra, el magistrat Javier Hernández va emetre un vot particular en el qual, assegura que els denunciats no van cometre un delicte d'ultratge a la bandera, encara que tampoc no admet que estiguin emparats pel dret a la llibertat d'expressió, i aposta per limitar aquestes condemnes perquè no s'interpretin com "una sanció a la no-adhesió".
Pel Suprem, l’acció d’esquinçar una bandera era “ofensiu”, afirmació no compartida per la magistrada en el cas de l’independentista que crema una bandera espanyola en un espai de protesta. Tampoc considera que encaixi una resolució del TC del 2020, que nega l’empara de la llibertat d’expressió en una acció similar perquè era un acte solemne militar. “En el present cas -afirma la magistrada de Barcelona- no existeix una desconnexió entre l’objecte de la manifestació i la llibertat d’exteriorització de l’opinió de l’acusat, ni pot deduir-se un reflex emocional d’hostilitat, sinó, més bé, en els termes del TEDH, una provocació per cridar l’atenció dels mitjans de comunicació presents”. I per tot això, absol el veí. La sentència no es ferma i la Fiscalia podria presentar recurs a l'Audiència de Barcelona.
Crítica als Mossos
En un comunicat, Alerta Solidària també critica l’acció dels Mossos d’Esquadra d’identificar a les persones que fan aquestes accions de protesta que estan emparades en la llibertat d’expressió; i fer un atestat, que sempre és enviat als jutjats. L’únic agent dels Mosos va declarar al judici que “ja coneixia l’independentista d’altres ocasions”, precisa. Alerta hi afegeix: “La prova que no són obligats a cursar denúncies cada cop que se socarrima una bandera espanyola la tenim en una altra crema pública, feta pel mateix independentista, a la plaça de Sant Jaume de Barcelona, el 4 de novembre passat, als nassos dels Mossos, que, aquest cop, no van comunicar res ni a jutjats ni a fiscalia.” I assegura que “en Jordi, l’independentista ara absolt, va dir en seu judicial que volia que es deixés de perseguir d’una vegada per totes la crema del drap. Apel·la respecte a la jurisprudència europea i al sentit comú. Ell segueix i seguirà cremant la bandera imposada, i també ho fa amb la bandera de la Unió Europea, sempre que ho consideri oportú.”