Aquest dijous, el Tribunal Europeu dels Drets Humans ha rebutjat la demanda que Artur Mas va presentar contra Espanya per les informacions falses publicades al diari El Mundo en plena campanya electoral a les eleccions al Parlament de Catalunya del 2012. Ho ha fet set anys després que el president Mas la presentés, i concretament ha resolt que la demanda és inadmissible, ja que el polític català no hauria esgotat totes les vies judicials disponibles davant la justícia espanyola. Per això, la resposta de Mas no s'ha fet esperar i ha destacat a través de la seva oficina que aquesta sentència se centra només en qüestions de procediment en lloc d'entrar en el fons de la qüestió: si les notícies falses publicades a El Mundo el 2012 sobre uns comptes bancaris a Suïssa havien malmès el seu dret al respecte de la seva reputació. A més, també ha avançat que es plantejarà presentar noves demandes per la via penal, ja que creu que hi ha material més que suficient per fer-ho, amb la filtració dels àudios del comissari Villarejo en els últims mesos.

Vulneració del dret al respecte de la vida privada i familiar 

Tal com recull la nota de premsa emesa per la seva Oficina, Mas destaca que el TEDH ha interpretat que efectivament va existir una vulneració de l’article 8 del Conveni Europeu dels Drets Humans, "però el mateix organisme considera que hauria sigut més pertinent procedir per la via civil en comptes de la penal", ja que se li reclama que hauria d'haver presentat una demanda per la via civil, a més d’utilitzar la via penal en l’àmbit judicial espanyol. L'article 8 del Conveni Europeu dels Drets Humans als quals fa referència Mas gira al voltant del dret al respecte de la vida privada i familiar, segons el qual tota persona té dret al respecte de la seva vida privada i familiar, del seu domicili i de la seva correspondència, així com el fet que no pot existir cap ingerència d’una autoritat pública en l’exercici d’aquest dret, amb l'excepció que aquesta sigui prevista per la llei. 

Tal com recorda l'oficina del president Mas, "els fets que van provocar les demandes s’originen per una de les primeres actuacions de l’anomenada policia patriòtica que a través de múltiples registres d’àudio, actuava al marge de la legalitat, en connivència amb el Ministeri de l’Interior, del Partit Popular i d’àmbit judicials i periodístics". En aquest sentit, el president Mas considera que tot plegat es va fer “amb el propòsit d’influir sobre els resultats electorals, amb la intenció explícita de perjudicar les expectatives electorals de la candidatura de Convergència i Unió, que en aquell moment comandava el Govern de la Generalitat i que tenia, segons múltiples enquestes, l’alta probabilitat de millorar els bons resultats electorals que s’havien tret l’any 2010”. Cal recordar que en les eleccions del 2012, CiU va perdre una dotzena de diputats, passant de 70 escons a 58.

Els àudios de Villarejo justifiquen més demandes d'Artur Mas 

En el seu comunicat emès després de la decisió del Tribunal Europeu dels Drets Humans, Mas ha reiterat una idea que ja va posar sobre la taula en una entrevista aquest dimecres a TV3: avui es coneixen molts més detalls de l'actuació de la policia patriòtica que quan ell va presentar aquesta demanda l'any 2015. Durant aquests set anys, s'han anat filtrant una gran quantitat d'àudios del comissari Villarejo, que ha arribat a dir en televisió que Mariano Rajoy el va felicitar pels resultats de CiU a les eleccions del 2012, a partir de la filtració de l'esborrany a El Mundo sobre Artur Mas. "Amb tot el cúmul de gravacions d’àudio que s’han anat coneixent en els últims temps i que el TEDH desconeixia pel moment en què es va presentar la demanda resulta evident que hi ha material més que suficient per plantejar noves demandes per la via penal, d’entrada en l’àmbit judicial espanyol”, ha conclòs Mas. 

 

Nevarà i plourà abans del previst: alerta per tempestes torrencials a Catalunya