La Fiscalia de Barcelona ha proposat que la querella que va presentar Artur Mas contra la cúpula del Ministeri de l’Interior del govern espanyol del PP sigui enviada a l’Audiència Nacional. Per què? Perquè el fiscal considera que en la querella s'inclouen suposats fets delictius de competència d’aquest tribunal d'àmbit estatal: el delicte contra les Institucions de l’Estat, segons han informat fonts fiscals a ElNacional.cat aquest dimarts. Mas va presentar la querella per haver estat espiat i afectat per la policia patriòtica, recollit a l’operació Catalunya i també espiat amb el programari Pegasus -adquirit pel CNI el 2015-, quan era president de la Generalitat, entre els anys 2010 al 2016.
L’advocat de Mas, el penalista Jordi Pina, va presentar la querella el maig passat als jutjats de Barcelona, després d’obtenir noves proves en la comissió d’investigació del Congrés dels Diputats de l'operació Catalunya. La querella va recaure al jutjat d’instrucció 31 de Barcelona, que va demanar a la Fiscalia que informés sobre la competència. Pina ha defensat que la competència és dels jutjats de Barcelona perquè és on van passar els fets i perquè hi ha una desena de jutjats actualment que investiguen l'espionatge amb Pegasus, però el fiscal Roberto Valverde ha proposat que s’enviï a Madrid a l’Audiència Nacional perquè Mas era president de la Generalitat quan suposadament va ser espiat, i el seu càrrec és una institució de l'Estat espanyol.
La llista de querellats
La querella de Mas va dirigida contra la cúpula del ministeri de l'Interior que encapçalava Jorge Fernández Díaz, i la del PP, amb María Dolores de Cospedal com a secretària general. A més, no descartava ampliar-la, si les investigacions aporten les proves necessàries, al president i la vicepresidenta del govern espanyol en aquell moment, Mariano Rajoy i Soraya Sáenz de Santamaría, que apareixen citats reiteradament a la querella.
També hi són: el secretari d'Estat d'Interior, Francisco Martínez; els comissaris José Manuel Villarejo, Eugenio Pino i Marcelino Martín Blas, l'inspector del CNP Antonio Giménez Raso. I per l'espionatge amb Pegasus: els exdirectors del CNI Félix Sanz Roldán i Paz Esteban, els empresaris vinculats a NSO Omri Lavie, Shalev Hulio i Yuval Somekh, així com NSO Group, OSU Technologies i Ciber Technologies.
Negativa de l'Audiència Nacional
L'Audiència Nacional sempre ha rebutjat investigar l'operació Catalunya, especialment el titular d'instrucció 5, que investiga Villarejo i les actuacions del PP en l'operació Kitchen. Finalment, el jutge va ser obligat a investigar les actuacions contra Podemos.
Sandro Rosell, l'exconseller Jaume Giró, els amos de la BPA i la família Sumarroca han vist com l'Audiència Nacional ha desestimat les seves querelles, i fins i tot jutjats ordinaris de Madrid, contra els dirigents polítics del PP i la policia patriòtica, amb l'argument que només eren retalls de premsa.