Insòlit. El titular del jutjat d’instrucció 31 de Barcelona ha inadmès la querella que va presentar Artur Mas contra la cúpula del Ministeri de l’Interior del govern espanyol del PP, els exdirectors del CNI i dels titulars del programari Pegasus per haver difós informació falsa contra ell i espiar-lo, segons una resolució a la qual ha tingut accés ElNacional.cat aquest dimecres. El magistrat Luis Martínez Duran, en una escarida resolució, respon a Mas que enviï la querella als “òrgans procedents”, fent referència a l’informe del fiscal que indica que la querella ha d’anar a l’Audiència Nacional perquè els fets denunciats per Mas són de quan era president de la Generalitat, del 2010 al 2016, i per tant pot haver-hi un delicte competència d’aquest tribunal que és el dirigit contra les institucions de l’Estat, en el qual s'inclouen tots els càrrecs de presidents autonòmics.
L’advocat de Mas, el penalista Jordi Pina, manté que la competència és dels jutjats de Barcelona i ara prepara un recurs de reforma per tal que el jutge admeti la querella, dirigida contra l'exministre d'Interior, Jorge Fernández Díaz, i l'exdirigent del PP, María Dolores de Cospedal, entre d'altres. A banda, el jutge també podria haver enviat d'ofici la querella de Mas a l'Audiència Nacional. El relat dels fets delictius s'inicia el 6 de novembre de 2012, amb la conversa enregistrada pel comissari de la policia espanyola José Manuel Villarejo que va mantenir amb la llavors líder del PP català, Alícia Sánchez- Camacho, la qual li assenyala polítics catalans a vigilar, com ara Mas i Jaume Giró, que llavors no tenia cap càrrec polític. En el seu informe, el fiscal del servei de delictes informàtics, Roberto Valverde, exposa que tot el que relata el president Mas en la querella és "una activitat inevitablement dirigida a afectar la forma de govern d'aquesta comunitat autònoma", considerat "alt organisme de la Nación".
El precedent d'Aragonès
Un precedent similar a aquest cas és el de Pere Aragonès, espiat amb Pegasus. El mateix fiscal de la causa de Mas, Roberto Valverde, va defensar que la competència era de l’Audiència Nacional perquè va patir l’espionatge quan era vicepresident del Govern. L’Audiència de Barcelona, va donar la raó a l’advocat d’ERC, Andreu Van den Eynde, que la competència era dels jutjats de Barcelona. Actualment, la causa de l'espionatge d’Aragonès, dirigida pel titular del jutjat d’instrucció 29 de Barcelona, el magistrat Santiago García, està a punt de tancar-se i el jutge ha de resoldre si envia a judici l’exdirectora del CNI, Paz Esteban.
Els delictes denunciats
En la querella, Pina relata com la policia patriòtica del PP va confeccionar informes falsos contra el llavors president Mas, com ara que tenia comptes a Suïssa, que es va intentar incloure en la investigació sobre el Palau de la Música i CDC, i que va perjudicar-lo electoralment, material que ha estat recollit per aquest diari en tots els documents de l'operació Catalunya.
L'advocat també es querella contra l'empresa NSO, propietària de Pegasus, per vendre el programari al govern espanyol i usar-lo contra Mas i unes 65 persones vinculades al món independentista, segons la investigació del Catalan Gate, que va elaborar el grup investigador canadenc Citizen Lab.
Així, en la querella s'inclouen els delictes d'organització criminal, falsedat documental, malversació de fons públics, descobriment i revelació de secrets, i altres delictes contra els drets fonamentals i llibertats públiques, fent referència als delictes d'odi perquè "es va usar informació il·legítima o falsa amb la finalitat de desacreditar i menystenir el president Mas i altres dirigents del moviment independentista català". I d'aquesta llarga llista, el fiscal hi afegeix el delicte contra les institucions de l'Estat, que pot desviar la competència del jutge instructor.