Parcialitat, partidisme i violacions dels drets fonamentals dels acusats. Aquestes són les línies d’acusació principals en què se sosté la demanda civil presentada pel president Carles Puigdemont i els consellers a l’exili contra el jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena davant la justícia belga. Aquesta acció s’emmarca dins l'estira-i-arronsa judicial mantingut entre el magistrat i el Govern català a l’exili. El Govern de Puigdemont va decidir el mes de juny passat emprendre accions legals contra Llarena, més enllà de defensar-se de les peticions d’extradició, avui dia totes retirades.

La demanda es presenta per unes declaracions que el jutge va fer a la sortida d’un acte a Oviedo el febrer passat, on negava que s’estigués duent a terme una acusació als líders independentistes per motivacions “polítiques”.

El text de la demanda, al qual ha tingut accés El Nacional, va un pas més enllà i aprofita per denunciar “violacions sistemàtiques dels drets fonamentals” per part de la justícia espanyola contra els membres del moviment independentista. Ho fan a través d’un repàs cronològic dels esdeveniments a nivell polític i jurídic a Espanya des de la victòria independentista del 27-S, seguida del referèndum de l’1-O, la declaració d’independència i els posteriors empresonaments i exilis.

Asseguren que les accions de Llarena durant la instrucció del cas de l’1-O han demostrat la seva “parcialitat, violació de la presumpció d’innocència i altres drets fonamentals”. Denuncien una “influència política, del tot inhabitual” d’un jutge d’instrucció, en referència als intents d’investidura de tres candidats diferents a la presidència de la Generalitat —Puigdemont, Turull i Sànchez, aquest últim dues vegades—, tots impedits pel jutge. “Ha sobrepassat les seves funcions judicials o, com a mínim, ha abusat d’aquestes, i ha oblidat la base de l’estat de dret”, critiquen.

Actes extrajudicials

També s’enumeren diversos actes extrajudicials en què Llarena ha participat tot i estar vinculats amb els fets de la causa de l’1-O o ser de caràcter polític. En concret, es tracta d’un seminari organitzat per la FAES —think tank polític impulsat per l’expresident del govern espanyol José María Aznar— l’any 2014, una conferència a Salamanca convidat per una empresa privada a l’abril i un curs d’aquest estiu a una universitat de Madrid sobre “La justícia i la política”.

Insisteixen que aquestes intervencions del jutge com a conferenciant “revelen les seves opinions polítiques” i també el seu “partidisme i falta d’imparcialitat” en un marc d’“extrema complexitat i sensibilitat”.

La implicació del govern espanyol

Aquesta demanda ha obert una guerra entre gran part de l’esfera judicial espanyola i el govern de Pedro Sánchez. Llarena va demanar empara al Consell del Poder Judicial perquè es fes càrrec de la seva defensa davant dels tribunals belgues el 4 de setembre, quan està citat. Aquest ho va acceptar, però el Ministeri de Justícia va matisar que només se’l defensaria de les acusacions que vagin contra la jurisdicció espanyola però no les que estiguin vinculades a “actes privats” del jutge, com les declaracions d’Oviedo, origen de la demanda. La notícia va indignar la judicatura que reivindica una defensa de Llarena en tots els termes. Amb tot, diumenge l'executiu espanyol ha anunciat que contractarà un advocat per defensar Llarena a Bèlgica.

Les acusacions contra el govern espanyol que apareixen a la denúncia estan relacionades amb una “campanya mediàtica de menyspreu sistemàtic i violent per part de tots els òrgans de l’Estat” contra l’independentisme, on hi impliquen l’Executiu, el Rei i les associacions de jutges i fiscals. “Els membres de les minories que persegueixen una acció política a favor de la independència de la seva regió pateixen a Espanya violacions sistemàtiques dels seus drets fonamentals per part de les jurisdiccions espanyoles”, detallen.

La demanda situa Espanya a l’alçada del Kazakhstan, “entre els estats delinqüents que es neguen a sotmetre’s als principis dels drets fonamentals universals”. Concretament, recorden el cas en què, pocs dies després d’un toc d’atenció per part del Comitè de Drets Humans de la ONU demanant a Espanya i Llarena respectar els drets fonamentals, es va tornar a denegar a Jordi Sànchez un permís per assistir a la seva investidura.

En aquest sentit, s’acusa el sistema judicial espanyol de ser “incapaç” de tractar la qüestió catalana de “manera imparcial”. L’únic objectiu de la resposta penal de l’Estat és, segons afirma la demanda, fer que els líders independentistes renunciïn al seu projecte polític i no jutjar els delictes penals de què se’ls acusa.