La llei d’amnistia ha superat aquesta setmana un primer examen a Europa. Un pas més en la carrera de fons que ha de desembocar en la seva validació definitiva per garantir una aplicació total i efectiva als líders del procés. L’advocat general del Tribunal de Justícia de la Unió Europea s’ha posicionat sobre les qüestions prejudicials que van presentar el Tribunal de Comptes i l’Audiència Nacional i ha conclòs que les despeses de l’1-O no van afectar els interessos financers de la UE i que exonerar els CDR de l’operació Judes no vulnera les directrius contra el terrorisme. Una doble victòria que haurà de ser confirmada pel TJUE quan emeti la sentència a principis del 2026. El pronunciament de l’advocat general no és vinculant, però és una orientació rellevant de cara al desenllaç. En el primer escrit, Dean Spielmann respon directament les queixes i dubtes del Tribunal de Comptes, però, de retruc, desacredita un dels dos arguments que ha fet servir el Tribunal Suprem per desoir la norma de l’oblit penal i excloure’n del perímetre Carles Puigdemont, Oriol Junqueras i la resta d’exiliats i condemnats al judici del procés.
El Suprem ha utilitzat dos ariets per evitar amnistiar els líders independentistes. Per una banda, al·lega que els membres del Govern van fer possible l’1 d’octubre amb diners públics i, per tant, van evitar sufragar-ho amb diners de la seva butxaca. Esgrimeix que no es van enriquir directament, però van evitar una disminució del seu patrimoni. D’altra banda, s’empara en l’article que exclou del seu àmbit els delictes que “afectessin els interessos financers” de la Unió Europea: és “un altre obstacle per al perdó de les conductes malversadores”. De moment, l’advocat general del TJUE ha deixat en paper mullat aquesta segona espasa, desacreditant els arguments del Suprem. Tanmateix, l’arma que mantenen viva Pablo Llarena i Manuel Marchena és reiterar que “van eludir sufragar els seus desitjos o afanys amb detriment de la seva fortuna personal”. I sobre això el TJUE encara no es pronunciarà.
“Unes nefastes conseqüències recaptatòries”
“El debilitament de la fortalesa territorial d’Espanya i de la mateixa Unió Europea va ser real. Es van posar en risc les bases estructurals sobre les quals s’ha erigit el projecte europeu, per més que aquest perill no arribés a materialitzar-se en una efectiva fragmentació territorial que hauria tingut, sens dubte, unes nefastes conseqüències recaptatòries, més que previsibles, per a la Unió Europea”, va esgrimir la Sala Penal, encapçalada per Manuel Marchena, en la primera interlocutòria en la qual va denegar l’amnistia a Junqueras, Jordi Turull, Raül Romeva i Dolors Bassa. En aquest sentit, Pablo Llarena va justificar que l’1-O va afectar “necessàriament i automàticament” la “configuració d’Espanya” i la “dimensió territorial” de la Unió Europea, amb un “reflex directe en els ingressos compromesos” per Espanya al pressupost de la Unió, “principalment els vinculats a la recaptació d’IVA i Renda Nacional Bruta”.
Més tard, la Sala Penal va insistir que “no és qüestionable” que la “segregació de qualsevol territori”, encara més si té “extensió, població i renda” de Catalunya, “necessàriament hauria tingut una més que notable repercussió en la renda nacional espanyola i, per derivació, en la renda europea”. I la Sala d’Apel·lació, quan va avalar les decisions de Llarena, es va manifestar en la mateixa línia: “El naixement d’aquest nou Estat tindria repercussió immediata en els ingressos compromesos per Espanya en el pressupost de la Unió Europea. La independència va arribar a proclamar-se i va existir la pretensió que els ciutadans de Catalunya deixessin d’ingressar les seves obligacions tributàries a la hisenda espanyola”.
Tanmateix, l’advocat general del TJUE no comparteix aquesta lectura: “Falta un vincle directe entre aquests actes i la reducció, actual o potencial, dels ingressos posats a disposició del pressupost de la Unió”, argumenta. Considera que les “activitats il·legals no es relacionen amb el sistema de posada a disposició de recursos propis” perquè els fons que es van fer servir per l’1 d’octubre “no havien de posar-se a disposició del pressupost” de la UE i perquè el Govern “no estava encarregat de percebre’ls i posar-los a disposició del pressupost”.
“Ampliar indegudament l’àmbit cobert pel Dret de la UE”
Sobre la consulta concreta del Tribunal de Comptes, l’advocat general del TJUE addueix que la seva petició “no recull cap element” que acrediti que “s’utilitzessin fons procedents del pressupost de la Unió o administrats per la Unió o per compte d’aquesta” per al procés. I recalca que considerar “prou directe el vincle de connexió” que assenyalava el Tribunal de Comptes provocaria “ampliar indegudament l’àmbit cobert” pel Dret de la Unió Europea.
Per reblar la seva argumentació, argüia que la “interpretació àmplia” que ha fet el TJUE, que ha establert que “fins i tot les irregularitats que no tenen un impacte econòmic precís” poden “menyscabar seriosament” els interessos financers de la UE si hi ha una “temptativa de cometre” actes que “ocasionin efectivament una pèrdua” per als comptes de la UE, “no permet establir un vincle de connexió directe” entre la causa del Tribunal de Comptes i els recursos propis de la Unió Europea.
“Una ingerència indeguda del Dret de la Unió Europea”
Finalment, Dean Spielmann treu a col·lació dos exemples que la Comissió Europea havia posat sobre la taula. En primer lloc, recorda que hi ha un “gran nombre de situacions” en les quals “l’import dels ingressos posats a disposició” del pressupost de la UE “pot patir un impacte per decisions de naturalesa política” que “afecten els interessos financers” de la UE. En segon lloc, al·lega que la interpretació que feia el Tribunal de Comptes podria implicar que “tota activitat il·legal comesa per les autoritats nacionals encarregades dels fons públics” que pugui tenir incidència en la RNB “generés una afectació potencial” per als interessos financers de la UE que “justificaria la intervenció” de l’Oficina Europea de Lluita contra el Frau o de la Fiscalia Europea. I aquesta intervenció seria una “ingerència indeguda del Dret de la Unió a l’administració dels fons públics dels estats membres”.
“Que no arribés a fer-se realitat no altera la realitat de les coses”
Aquests passatges de l’advocat general del TJUE desmunten un dels arguments més repetits pel Suprem en les interlocutòries en les quals s’allunyava de la literalitat de la llei d’amnistia: tant Pablo Llarena com Manuel Marchena han repetit i insistit que els interessos financers de la Unió Europea van estar en risc i es van veure afectats encara que la independència no es va arribar a consumar. L’advocat general del TJUE deixa clar que no va ser així.
“És difícil admetre que aquest procés d’independència, avortat per una decisió política que va frustrar la seva vigència fugaç, no va implicar un risc potencial per als ingressos que defineixen l’aportació espanyola als pressupostos de la Unió Europea”, va justificar la Sala Penal del Suprem el juliol del 2024. “És la potencialitat per lesionar interessos financers el que exclou les conductes del benefici, no la lesió efectiva”, va afegir. “És difícil concloure que no va existir una afectació potencial del pressupost de la Unió Europea”, va reblar. Una exposició que l’advocat general del TJUE desacredita. Tres mesos més tard, quan la Sala Penal va ratificar la seva decisió, va incardinar els seus arguments en la mateixa direcció: “Que l’afectació no arribés a fer-se realitat per la immediata suspensió de la declaració d’independència, substituïda per una voluntat negociadora que permetés el seu assoliment mediat o ulterior, no altera la realitat de les coses”.
I el mateix elenc argumentatiu va desenvolupar Pablo Llarena: “La independència va arribar a proclamar-se i hi va haver pretensió que els catalans passessin a ingressar les seves obligacions tributàries a una hisenda catalana i no a la hisenda espanyola. És cert que les dificultats per aconseguir l’efectiva independència de Catalunya eren notables, però […] el desplegament de la protecció dels interessos financers de la Unió no exigeix un menyscabament efectiu dels ingressos o de la seva capacitat de despesa, sinó que també s’ha de dispensar davant els comportaments de posada en risc”.
L’advocat del TJUE posa bastons a les rodes del Suprem de cara a una hipotètica futura qüestió prejudicial?
Podem fer una altra lectura. En la interlocutòria del 30 de setembre del 2024, en la qual confirmava la no-aplicació de l’amnistia, la Sala Penal va introduir una amenaça velada dirigida al Tribunal Constitucional: “Una interpretació que estimés que el delicte de malversació és amnistiable ens obligaria en el futur a suscitar la qüestió prejudicial davant del Tribunal de Justícia de la Unió Europea”, va advertir. És a dir, si el TC sentencia que la malversació entra dins del perímetre de la llei, el Suprem es guarda la carta d’anar a Europa per plantar batalla i evitar amnistiar el suposat (i rocambolesc) benefici personal de caràcter patrimonial.
Ara bé, aquella interlocutòria plantejava un escenari que quedaria desactivat si la futura sentència del TJUE acull els arguments de l’advocat general. “Si es derivés d’una interpretació que estimés que el delicte de malversació és amnistiable, ens hauria obligat, o ens obligaria en el futur, a suscitar la qüestió prejudicial”, avisava. Això sí, aleshores seria “ineludible” preguntar si “l’extinció de la responsabilitat criminal” a la malversació és “compatible amb una efectiva protecció” dels interessos financers de la Unió Europea. Tanmateix, això ja hauria quedat resolt.
La sentència del procés no va esbrinar d’on procedien els fons
Això sí, tant Pablo Llarena com Manuel Marchena han admès que no està corroborat que els fons que es van fer servir per a l’1 d’octubre procedissin de fons europeus. “No existeix cap acreditació que el capital gastat en la realització del referèndum procedís de fons europeus”, va admetre l’instructor. “La sentència no conté una descripció de l’origen comptable dels diners que van ser malbaratats i del vincle entre aquests diners i eventuals partides procedents de subvencions i ajudes de la Unió Europea. […] El relat de fets provats no permet afirmar un enllaç comptable entre les partides malversades i els eventuals fons procedents d’ajudes europees”, va afegir la Sala Penal.
Així mateix, tots dos van coincidir que el motiu d’aquesta absència va ser que en el seu moment no era necessari discernir-ho. “Aquest desconeixement respon al fet que, fins ara, la dada era jurídicament irrellevant per a l’objecte del procés penal que aquí es ventila. La rellevància de l’origen final dels fons ha nascut, precisament, amb ocasió de la llei d’amnistia. Aquesta circumstància justificaria que ara s’investigués la procedència dels fons malversats”, va verbalitzar Pablo Llarena. “Aquesta dada no va resultar acreditada en la fase d’investigació ni en la prova desenvolupada en el plenari perquè no era indispensable per donar suport a l’acusació”, va postil·lar la Sala Penal.
Ara, mesos més tard, l’advocat general del TJUE ha rebatut una de les maniobres del Suprem per desacatar la llei d’amnistia i l’independentisme confia que el TJUE ho ratifiqui i desactivi aquesta excusa. El camí continua.