Les cites a l'agenda de Pere Aragonès s'han multiplicat al llarg dels darrers dos mesos, el temps que fa que ostenta les funcions de president de la Generalitat en substitució de Quim Torra, inhabilitat pel Suprem a finals de setembre. La segona onada de la pandèmia ha coincidit amb el relleu. Ocupat amb la gestió de la crisi del coronavirus, ha supervisat també la negociació pressupostària amb la Moncloa. Aquest dimarts, dos mesos després d'assumir la màxima representació del govern català, s'ha reunit per primera vegada amb un president autonòmic, el socialista Ximo Puig.
El resum: comparteixen lluites en matèria econòmica però divergeixen sobre l'evolució del conflicte entre Catalunya i Espanya. Per exemple, pel que fa a l'amnistia.
Aragonès ha rebut Puig al seu centre d'operacions, les dependències que el Departament de Vicepresidència té al Districte Administratiu de la Zona Franca. Per evitar (més) tensions, es va pactar amb JxCat que el líder d'ERC comandaria la Generalitat des d'allà i no des del Palau de la Generalitat.
La cita ha durat hora i mitja. Ha estat a porta tancada, no hi ha hagut compareixença posterior però sí un comunicat conjunt. La situació epidemiològica ha centrat, lògicament, bona part de la trobada, on també han abordat aspectes econòmics i la relació entre Catalunya i Espanya. Aquest últim punt ha estat on hi ha hagut més discrepàncies. Si bé el Puig aposta per reprendre i millorar les relacions entre totes dues parts, la reivindicació de l'amnistia per resoldre el conflicte que fan el Govern i del Parlament no la comparteix.
Els dos dirigents s'han emplaçat a col·laborar en les reivindicacions que els uneixen i que eminentment tenen a veure amb la millora dels recursos que els arriben de Madrid.
Front comú contra el dúmping madrileny
L'eterna exigència perquè l'Estat revisi el model de finançament autonòmic és una dels reptes on convergeixen els interessos de Catalunya i el País Valencià. El propi Ximo Puig defineix el sistema actual com "una anomalia que ens condemna a viure com pobres i pagar com rics". El president valencià és fermament defensor de l'harmonització fiscal per la qual aposta ERC en el seu acord pressupostari amb el govern Sánchez. Instants abans de la trobada, el vicepresident Aragonès ha reconegut que un dels "punts comuns" en que coincideixen tots dos mandataris és en la necessitat d'acabar amb la competència deslleial que fa Madrid a la resta de comunitats autònomes en matèria tributària. Per a Puig, l'anomenat dumping fiscal podria qualificar-se de "cert moviment independentista" madrileny.
Encara en matèria econòmica, Puig i Aragonès han coincidit en la voluntat que siguin les comunitats autònomes qui gestionin els Fons Europeus de Reconstrucció. A més, s'han intercanviat documents de treball sobre els plans i estratègies de recuperació econòmica i social de tots dos territoris.
Una altra qüestió coincident entre catalans i valencians és la reivindicació del corredor mediterrani. De fet, l'última vegada que un president de la Generaliat va viatjar a València en viatge oficial va ser Puigdemont l'any 2016, per fer un front comú per reclamar aquesta infraestructura.
La via valenciana
Afluixar la corda, rebaixar la confrontació i teixir aliances. O dit d'una altra manera, "construir ponts i no trinxeres". És com ha definit Ximo Puig la 'via valenciana', la seva recepta per solucionar el conflicte entre Catalunya i l'Estat espanyol. Al matí, abans de veure's amb Aragonès, el president valencià ha apostat durant una conferència al Cercle d'Economia, per la represa del diàleg, per la recuperació de les relacions institucionals. De fet, ha demanat a tots dos governs, català i espanyol, que s'arremanguin per reconduir la situació. En aquest sentit ha reclamat al govern Sánchez que faci un esforç, "un pas" per recompondre els afectes amb Catalunya".
Ara fa cinc anys, el socialista va expulsar el PP de la Generalitat valenciana, que els populars havien comandat ininterrompudament durant dues dècades. Va ser gràcies al Pacte del Botànic, una entesa entre socialistes valencians i Compromís amb la participació de Podemos. Un tripartit que va reeditar-se quatre anys després i que, com totes les coalicions de govern també travessa els seus propis sotracs. I és que la gestió de la pandèmia ha posat a prova les costures del Botànic, que sembla que ha acabat capejant el temporal.
