Un nou Govern que serà d'un sol partit i per ara no té prou força per ell mateix al Parlament. Conscient d'aquesta soledat, després de la sortida de Junts, el president Pere Aragonès s'ha passat el cap de setmana a Palau per a configurar un nou executiu monocolor, sense altres partits, però amb sensibilitats que vagin més enllà d'Esquerra Republicana. És per això que s'hi sumen pesos pesants d'ERC, com Natàlia Mas, Meritxell Serret o Juli Fernández. Però també s'hi incorporaran històrics del PSC, com Quim Nadal, de l'espai postconvergent (Carles Campuzano) o de Podemos (Gemma Ubasart). Hi havia fins a set vacants a omplir de Junts per Catalunya i totes s'han acabat ocupant. Excepte la figura de vicepresident, que no existirà; les seves funcions recauran en Laura Vilagrà, consellera de la Presidència.
🔴 Nou Govern de la Generalitat de Catalunya, última hora | DIRECTE
El nou Consell Executiu es reunirà ja aquest dimarts amb els nous consellers, un cop hagin pres possessió del càrrec, per posar-se a treballar el més aviat possible. Un nou Govern que fonts de Presidència asseguren que aspira a ser transversal, per a representar els "consensos del 80%". I que serà absolutament paritari, amb set homes i set dones.
El més destacat de la nova composició són les picades d'ullet a altres sensibilitats polítiques. En aquest sentit sobresurt la figura Quim Nadal com a nou conseller de Recerca i Universitats, cartera que assumia la també gironina Gemma Geis. Integrant del llavors sector catalanista del PSC (partit del qual va donar-se de baixa l'any 2015) i partidari del dret a decidir, Nadal destaca per la seva àmplia trajectòria política: primer alcalde de Girona des de la recuperació de la democràcia (1979-2002), conseller de Política Territorial i Obres Públiques dels dos governs tripartits i portaveu i conseller de la Presidència quan el president Pasqual Maragall va cessar els consellers d'ERC.
Però no és l'únic repescat pel president Pere Aragonès. El cap del Govern també ha buscat en altres espais polítics, com és el cas de Carles Campuzano, històric de Convergència, diputat durant set legislatures (23 anys) i exportaveu del PDeCAT al Congrés dels Diputats fins al 2019. De l'ala més socialdemòcrata i moderada de Convergència, va decidir no fer el salt a Junts per Catalunya. Ara era director de la Federació Catalana de Discapacitat Intel·lectual (Dincat) i secretari de la junta directiva de la Taula del Tercer Sector. Campuzano assumirà la cartera de Drets Socials, en el lloc de Violant Cervera. I el president ha pescat a l'òrbita dels comuns, amb el nomenament de Gemma Ubasart, politòloga i exsecretària general de Podem a Catalunya, que va dimitir el 2015 per la campanya de Catalunya Sí Que Es Pot, massa intervinguda des de Madrid. Serà la nova consellera de Justícia, Drets i Memòria, en substitució de Lourdes Ciuró.
La resta de vacants les ocuparan noms que provenen d'Esquerra Republicana i que ja tenen experiència. Al capdavant d'Economia i Hisenda hi haurà Natàlia Mas, que ja va treballar en aquest departament quan Oriol Junqueras n'era el conseller com a secretària d'Economia. Ara serà la primera dona al capdavant de la conselleria i tindrà el repte de negociar i intentar tirar endavant els pressupostos, que ja treballava el conseller Jaume Giró. El departament d'Acció Exterior passarà de Victòria Alsina a l'exconsellera i actual diputada Meritxell Serret, que fa un any i mig va tornar del seu exili a Brussel·les per posar-se a disposició del Tribunal Suprem. A banda de parlamentària, també és presidenta de la comissió d’investigació del Catalangate al Parlament. El diputat i exalcalde de Sabadell, Juli Fernández, agafarà les regnes de Territori, unes funcions que exercia el vicepresident cessat Jordi Puigneró. I la cartera de Salut passa de doctor a doctor: recaurà en Manel Balcells, el fitxatge de perfil més tècnic. Metge de formació, ha desenvolupat diverses responsabilitats públiques en aquest àmbit. Actualment era director del Centre per a la Integració de la Medicina i les Tecnologies Innovadores a Catalunya. Durant unes setmanes, entre abril i maig del 2006, va ser conseller d'Universitats del Govern Maragall.
Més enllà dels nous noms, un altre fet destacat és que desapareix la figura del vicepresident, després del cessament de Jordi Puigneró ara fa deu dies. Les tasques de coordinació, les delegacions al territori o els processos electorals que requeien en la vicepresidència seran assumides per la consellera Laura Vilagrà, que guanyarà encara més pes polític com a número dos d'Aragonès.
Caldrà veure si aconsegueix els suports al Parlament per a continuar la legislatura. El mateix president Pere Aragonès ha valorat el seu nou executiu en una piulada apel·lant a la transversalitat dels seus integrants: "Catalunya tindrà un Govern de país. Un Govern per a la Catalunya sencera, que representarà els consensos del 80% de la ciutadania. I que treballarà sempre al servei de la gent i ho donarà tot". A la mateixa xarxa social, el secretari general de Junts, Jordi Turull, li ha respost reptant-lo a sotmetre's a una qüestió de confiança per saber si realment és tan transversal: "El Parlament representa el poble de Catalunya, i és el lloc on comprovar si aquest govern representa el consens del 80%".
El Parlament representa el poble de Catalunya, i és el lloc on comprovar si aquest govern representa el consens del 80%. És un tema de radicalitat democràtica, renovar la confiança de la cambra, un cop s’ha apartat dels compromisos contrets pels quals va ser investit President https://t.co/orSeMlpYPS
— Jordi Turull i Negre (@jorditurull) October 9, 2022
Cap de setmana intens a Palau
Divendres es va oficialitzar, amb l’obertura de les urnes, la sortida de Junts per Catalunya del Govern de la Generalitat. I el president Pere Aragonès no ha volgut perdre el temps a l’hora de formar un nou executiu d'Esquerra Republicana, que serà monocolor i que té intenció d’esgotar els quatre anys de legislatura. Per això el cap del Govern s’ha tancat aquest cap de setmana amb el seu equip de màxima confiança per mantenir reunions i trucades i tancar tots els detalls. A més de converses amb agents econòmics i socials, també ha parlat amb Jéssica Albiach, líder dels comuns. A Aragonès l'han acompanyat durant aquestes hores el director de la seva oficina, Sergi Sabrià, i la consellera de la Presidència, Laura Vilagrà.
El calendari està previst perquè dimarts es pugui reunir ordinàriament el nou Consell Executiu. Aquest dilluns, el DOGC publicarà el cessament dels consellers sortints i el seu personal eventual. Dimarts, a les nou del matí, prendran possessió els nous titulars i a les deu participaran de la reunió de Govern, que nomenarà els nous secretaris generals. A la tarda tindran lloc els traspassos de carteres als respectius departaments.
Pressupostos, primer obstacle
El nou Govern neix amb la fragilitat dels seus suports, comptant ara per ara amb només 33 diputats al Parlament i amb Junts i la CUP a l’oposició. Els pressupostos, que han estat confeccionats pel conseller Jaume Giró, seran el primer obstacle en el nou camí que inicia el president Aragonès. Els republicans s'aferren justament al disseny per part de Junts per a poder-los tirar endavant. Però en les últimes hores han admès la possibilitat que no tinguin els suports per als nous comptes. Ho verbalitzava el mateix Junqueras aquest dissabte: "Si aquells que han elaborat els pressupostos estan disposats a votar-los, hi haurà pressupostos. I si no els volen votar, hi haurà una pròrroga". Una idea que ha apuntalat aquest diumenge la secretària general Marta Rovira en una entrevista a La Vanguardia: una pròrroga podria respondre a les "necessitats actuals" de Catalunya.